tag:blogger.com,1999:blog-69742252890408883002024-03-14T19:23:55.821+01:00La iaia té caspaZincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.comBlogger191125tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-6237206955102436082011-04-28T18:27:00.000+02:002011-04-28T18:27:02.702+02:00De porquets rodoladissos<div style="text-align: justify;">I un dia ens plouran del cel ocells de colors que, menats amb destra precisió (i precisa destresa) pel dit índex d'una dea, cauran damunt dels nostres caparronets de simis equilibristes. De porquets rodoladissos. I ni amb cascs de manobra, ni amb envans de pedra picada, prodrem evitar l'impacte (deliciós, per cert) dels projectils de la dea dels ocellets damunt la nostra carcanada. I li oferirem, amb un somriure i un <i>extra-bonus</i>, la nostra vida. <i>Pluf</i>, farem quan ens encerti de ple un dels moixonets. <i>Pluf</i>. I ens fondrem fent mil bombolletes de colors que s'enlairaran, amb aquell enlairar-se evanescent de les bombolletes de colors, cap al no res. I si veiem que l'ocellet cau massa lluny, o massa a prop, rodolarem, amb el gràcil rodolar dels porquets rodoladissos, per anar-lo a trobar. Perquè ens pugui caure just damunt de la carcanada. Pel plaer de donar plaer a la dea dels ocellets. <i>Pluf</i>, bombolletes de colors i un altre <i>extra-bonus</i>. <br />
<br />
Preneu-nos, dea dels ocells, feu-vos vostre tot el que som, tot el que tenim. Tot el que volem. Us oferim la nostra riallera i rodolodissa vida, disposeu-ne com vulgueu: és ben vostra.<br />
<br />
Perquè en aquest món de palmeres i escuts de formigó, el plaer més gran del món per aquest humil simi equilibrista, per aquest modest porquet rodoladís, és fer-vos feliç. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-45979012915438207652011-04-11T19:24:00.001+02:002011-04-28T18:28:48.054+02:00Mmmmmmmm mmmmmm<div style="text-align: center;"><b><u>MM MMMMMM MMMMMM(*)</u></b></div><div style="text-align: center;"><b><u><br />
</u></b></div><div style="text-align: right;">(Mmm: Mmmm Mmmmm)<b><u></u></b></div><div style="text-align: right;"><b><u><br />
</u></b></div><div style="text-align: center;">Mmm, mmmmmm, mmmmmmmmm</div><div style="text-align: center;">mmmmmmmm mmm mmmm: mmmm!</div><div style="text-align: center;">Mmm, mmm, mmm mmmmmmmm:</div><div style="text-align: center;">mmmmmmmm; mmmm mmmmmmm</div><div style="text-align: center;">mmmm mmmmm <i>mmmmm mmmmm.</i></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Mmmmmm mmmmmm Mmmm Mmmm</div><div style="text-align: center;">mmmm mmm....<br />
<br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">Mmmmmmm mmmmm mmmmmmm;</div><div style="text-align: center;">mmm mm m mmmmmm mm mmm mmm.</div><div style="text-align: center;">Mmmm mmm Mmmmm Mmmmmm,</div><div style="text-align: center;">mmmmm -mmmm mmmm-</div><div style="text-align: center;">mmmmmmmmmmmmmm mmmmmmm.</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">Mmmmmm mmmmmm Mmmm Mmmm</div><div style="text-align: center;">mmmm mmm....<br />
<br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">Mmmmmmm! Mmmmmmmmmm!</div><div style="text-align: center;">Mmmm mm mmm mm mm mmmmm m</div><div style="text-align: center;">mmmmm, mmm, mmmmm?</div><div style="text-align: center;">Mmmmmm mmmmmmm mmmmmm:</div><div style="text-align: center;">mmmm mmmmm <i>mmmmm mmmmm.</i></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">Mmmmmm mmmmmm Mmmm Mmmm</div><div style="text-align: center;">mmmm mmm....</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(*) Mmmmmm, mmmmm mmmmm. Mmmmm, mmmmmm, mmmmmmmmmm mmmm mmm mm mmmm.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=75ffbf8" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-91689262797406542442011-04-04T16:35:00.000+02:002011-04-04T16:35:11.394+02:00Amb "P" de Pamplona<div style="text-align: justify;">Vivim temps estranys.<br />
<br />
Temps de xarxes sense cables. Temps d'enginyeria injectable de teixits. De mecatrònica. De realitat augmentada. De computació GRID. De nano-cèl·lules solars.<br />
<br />
Temps de LEDs vermells que m'enrevolten i controlen cada peça d´un transbordador.<br />
<br />
Però, ai las!, cada vegada que diem, per exemple, que ens cognomenem Piritione, hem d'aclarir que s'escriu <i>amb "P" de Pamplona</i>.<br />
<br />
Amb "P" de Pamplona.<br />
<br />
Fascinant. Mentre al món algú està desenvolupant la criptografia quàntica, treballant amb imatges mol·leculars o imprimint circuïts amb tècniques de nanolitografia, nosaltres encara aclarim que Piritione va <i>amb "P" de Pamplona</i>. <br />
<br />
P de Pamplona, M de Múrcia, N de Navarra: lletrejar fent servir capitals de província espanyoles fa antic. Gairebé tan antic com el sistema emprat pel <a href="http://laiaiatecaspa.bloc.cat/post/3581/163714">senyor Napolitani</a> (<i>true story, sujuru</i>!) que lletreja fent servir l'alfabet de radioaficionat tipo <i>bravo, charlie, delta, tango, foxtrot</i>, que aixòs sí que és antic. <br />
<br />
És, doncs, hora de renovar, actualitzar i àdhuc modernitzar el sistema de lletrejar. La solució, com en (gairebé) tot en aquesta vida, la dóna Google. Com? Doncs d'una manera tant fàcil que fins i tot la Marina Rossell seria <i>capaça</i> d'entendre-ho:</div><div style="text-align: justify;"><br />
<u><b>Primer:</b></u> anem a la pàgina de Google en l'idioma en què volem lletrejar, sigui l'<a href="http://www.google.am/setprefs?sig=0_KERBt3b17C5fr9ZCkpaKK_uCKZ8=&hl=ru">armeni</a>, l'<a href="http://www.google.co.id/setprefs?sig=0_XaxPZ2_KLVtXcvbHcakj8nM5B9I=&hl=id">indonesi</a>, el <a href="http://www.google.com/webhp?hl=pa">punjabi</a>, o el cada vegada més exòtic <a href="http://www.google.cat/">català</a>.<br />
<b><br />
<u>Segon:</u></b> a la casella del cercador, escrivim la lletra que volem lletrejar<br />
<b><br />
<u>Tercer:</u></b> esperem unes decimetes de segon (o uns segundets, carinyo, segons tipus de connexió).<br />
<br />
<u><b>Quart:</b></u> ens apareix com per màgia la paraula més popular segons Google en l'idioma de cerca.<br />
<br />
Aixins, a partir d'ara, en català no direm més <i>P de Pamplona</i>, <i>N de Navarra</i> o <i>S de Sevilla</i>, sinó que les substituirem per expressions més actuals tipu <i>P de Privalia</i>, <i>N de Nespresso</i> o <i>S d'Sport</i> (que en <a href="http://www.google.is/">islandès</a> equivaldria a <i>P de pressan.is</i>, <i>N de n1</i> o <i>S d'skype</i>).<br />
<br />
Evidentment, tot això ens ho podríem estalviar si parlessim un idioma en el qual només existís una sola lletra (<i>pransemple</i> la M). Però aixòs, canalla, ja serà matèria d'un altre apunt.</div><div style="text-align: justify;"> </div><br />
<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-12670771620880619082011-03-30T18:42:00.000+02:002011-03-30T18:42:49.918+02:00El cuentu de la senyora que lletrejava<div style="text-align: justify;">Vet aquí que una vegada, en un llogarret molt, molt petit, conegut amb el <i>llamatiu</i> nom dels Omellons (repeteixo: els Omellons) hi vivia una senyora tant drogodependent que tenia el sistema nerviós central un mica deteriorat. Aquesta senyoreta politoxicòmana es cognomenava Garcia (el nom de pila no és important a efectes de la moralina del <i>cuentu</i>, però resulta que es deia Josep Enric. Sí, era una senyoreta rara).<br />
<br />
La senyoreta Garcia, cada cop que picava per telèfon a algú castellà per motius <i>èquits </i>(no necessàriament relacionats amb la seva afició als estupefaents), com per exemple per donar-se d’alta a la <i><a href="http://movil.orange.es/tarifas-y-ahorro/">Tarifa Caballo</a></i> de Orange, deia:<br />
<br />
<i>- Hola, soy la señorita Josep Enric Garcia. Gar-ci-a. Ge, a, erre, se, i, a. Se lo voy a letrear porque es un poco complicado: "Ge" de grunyidor, "a" de abraonament, "erre" de ronsejaire, "se" de ceballot, "i" de iconòlatra i "a" de antanàclasi.</i><br />
<br />
I com que sempre, des de l'altra banda del telèfon, una interlocutora castellana li responia: <i>disculpe doña Yuseanrí pero no entiendo que me está diciendo</i>, ella insistia.<br />
<br />
<i>- Garcia! He dicho Garcia. Gar-ci-a. Lo voy a repetir mas despacio: "Ge" de grunyidor, gru-nyi-dor. Me entiende, señorita? Gru-nyi-dor. Se lo voy a letrear: "Ge" de gargamelló, "erre" de rogenc, "u" de ubiqüisme, "ny" de nyanyo, "i" de il·lació, "de" de dendròmetre, "o" de obnoxi, "r" de rizòfit.</i><br />
<br />
I aixins, la senyoreta Garcia i la seva interlocutora castellana entraven en un bucle lletrejador del qual només podien sortir quan:<br />
<br />
a) la interlocutora castellana penjava.<br />
b) a la senyoerta Garcia li entrava la síndrome d'abstinència i es posava a convulsionar i treure escuma blanca per la boca mentre deia no-se-què d'unes granotes liles que hi havia al sostre.<br />
<br />
I va passar el temps i la interlocutora castellana i la senyoreta Joan Enric Garcia van ser més o menys felices i tal i van menjar anissos (buenu, la Joan Enric els esnifava, però aixòs ara no ve al cas).<br />
<br />
<br />
I vet aquí un gat, vet aquí un gos<br />
aquest cuentu té un final sense rima<br />
<br />
<br />
Moralina: tant important és saber com s'ha de lletrejar com saber com no s'ha de fer(*). Però aixòs, canalla, ja serà matèria d'un altre apunt.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">(*algú de lletres podria analitzar-m'ho sintàcticament?)</span><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-23681595982627287592011-03-28T18:00:00.000+02:002011-03-28T18:00:55.237+02:00Aixins<div style="text-align: justify;">Dit petit de la mà esquerra, fila del mig. Dit del mig de la mà dreta, fila de dalt. Dit anular de la mà esquerra, fila de sota. Dit del mig de la mà dreta, fila de dalt. Dit índex de la mà dreta, fila de sota. Dit anular de la mà esquerra, fila del mig.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Aixins.</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Molt bé. Ho veus com no era tant difícil? N’havies perdut el costum i per això se’t feia una muntanya. Però no és tant difícil. No, no ho és.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De fet, no es tracta de fer-ho bé. No es tracta de guanyar cap Nobel. Ni cap Pulitzer. Ni l'Englantina d'Or. Es tracta només de fer-ho. I ja està. Posar-s’hi. Deixar-se anar. Escriure. I surti com surti que, coneixent-nos, segur que no sortirà malament del tot. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Va, mou els ditets. Escriu aquelles coses que solies escriure.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: #e69138; text-align: justify;"><i>...Fiatpunto. Núria Feliu. Ai las! Els Omellons (repeteixo: els Omellons). Fenya. Sant Vicenç i les Grenadines. Aixòs. Senyor Venanci de Girona (que té sis fills)</i>...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Aixins.</i> Molt bé. Va, fem-ho més difícil. Ara escriu el primer que et passi pel cap i que podria ser material d’un apunt (que, amb tants dies sense publicar re, segur que has acumulat material, no?). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i style="color: #e69138;">...Els sostens de la sogra.</i><span style="color: #e69138;">..</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Aixins.</i> Molt bé. Però val més que ho deixis aquí, que sembla que la cosa s’embolica. Ara descansa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per avui, ja has fet molt.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-1319266774317704102011-02-25T21:47:00.000+01:002011-02-25T21:47:17.671+01:00And the Oscar doesn't go to...<div style="text-align: justify;">Els darrers corrents teòrics sobre l’estudi de la població activa a les societats occidentals tendeixen a classificar els treballadors en dues grans categories: </div><div style="text-align: justify;"><br />
a) els normals <br />
b) els imbècils <br />
<br />
Dins del grup dels imbècils existeix un subgrup fàcilment identificable format pels actors i les actrius. Els reconeixereu perquè es passen més temps petonejant-se i repartint-se premis entre ells que no “treballant”. Obro parèntesi. El lector i/o/ante/bajo/cabe la lectriu haurà copsat el <i>rintintín</i> amb què l’autor d’aquest apunt ha emprat les cometes per posar en dubte que els actors “treballin”. Diguem-ho clar: Bill Murray, <a href="http://cantaroafuente.files.wordpress.com/2009/07/lost-in-translation.jpg">aixòs</a> els normals NO ho considerem treballar. I ademés, s'ha demostrat que actuar és una fenya que <a href="http://www.imdb.com/name/nm0744002/filmotype">qualsevol</a> imbècil pot fer. Tanco parèntesi.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Tornant als premis i als petons, aquest cap de setmana, després dels <a href="http://maxwellreyes.net/wp-content/uploads/2009/11/pete-doherty-01.jpg">Globus d’Or</a> de fa uns dies (que en són <i>l’antesala</i>, i quina ràbia que fa l’expressió) es reparteixen els Òscar (que són unes <i>preuades estatuetes</i>, que és una expressió encara més odiosa, que si algú la torna a dir que li trenquin les cames però ja, que vale ja de subordinades que m'estic perdent). Catifa vermella, modelets escotats, acudits dolents, xiscles de satisfacció, cares de circumstàncies, petons a la boca, discursos eterns i llàgrimes de cocodril (merdós).<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.davidandmartin.com/images/golden_bone_pinjpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.davidandmartin.com/images/golden_bone_pinjpg.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: center;">Aixòs és un os car, xapat d'or i tot</div><div style="text-align: justify;"><br />
<br />
Tota aquesta imbecilitat i pantomima (que, siguem sincers, seguiré amb fruïció, goig, i hasta una mica de delit), només podrà robar-me el cor si fa justícia al que, en teoria, representa: el Cinema. Aixins, amb majúscules. El Cinema.<br />
<br />
A veure si m'explico. He vist 8 (demà seran 9) de les 10 finalistes a millor pel·lícula. I el meu criteri, que és el més millor, imparcial i objectiu (que per alguna cosa és el Meu, aixins en majúscules) té molt clar qui ha de guanyar. De les 10 pel·lícules, n’hi ha que ...pseeee, n’hi ha que ...buffff!, n’hi ha que eiiiii!! i n’hi ha que uaaaala!!! Però una, només una, és una absoluta Obra Mestra. <b style="color: orange;">C<span style="color: #6aa84f;">i</span><span style="color: #cc0000;">n</span><span style="color: #0b5394;">e</span><span style="color: #a64d79;">m</span><span style="color: #38761d;">a</span></b><b> <span style="color: #ea9999;">P</span><span style="color: #0b5394;">e</span><span style="color: #741b47;"></span></b><b><span style="color: #741b47;">r<span style="color: #bf9000;">f</span><span style="color: #0b5394;">e</span><span style="color: white;">c</span>t</span></b><b><span style="color: #cc0000;">e</span></b>. Aixins, amb majúscules i lletra de colorins i tot.<br />
<br />
Resumint. Si aquest diumenge <b>Toy Story 3</b> s'endú el premi a la millor pel·lícula, un servidor es reconciliarà amb el gremi dels imbècils que, per un dia, hauran deixat de banda els prejudicis per votar la que és, de llarg, la millor pel·lícula de l'any.<br />
<br />
He dit (Piaf).</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-67427251441717404962011-02-23T17:05:00.001+01:002011-02-25T21:49:35.459+01:00Ull per ull<div style="text-align: justify;">Ull per ull. Cor per cor. Temps de pors en aquest món de mecs. El camí de sortida? És avall: no té pèrdua, ens diuen els savis saberuts. Salteu i deixeu-vos portar per la gravetat. Per la decadència. Pel cofoisme disfressat de petulància (nas de pallasso i ales d’ignorància). I baixem i baixem i baixem i allò que abans en dèiem suficiència es torna excel·lència. I baixem i baixem i seguim baixant i la cota de la mediocritat comença a ser difícil de recuperar. La normalitat d’abans, ara és un record borrós; la genialitat, ni tan sols una utopia. Temps de cops. De llops. De sang per sang. De trencar mínims. D’insuficiència premiada. D’ovacions i reverències al no-res.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Temps de cridar. De tancar els ulls per no plorar. De plorar morfina per no patir. Bé, ben fet: de patir, no patim. Però ens fem addictes a les llàgrimes. I això ens fa caure encara més. Fent virolles. I caiem, caiem, caiem. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Caiem fins que, des de la nostra miserable i estàtica perfecció, ens pensem que és el món el que puja. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta és la nostra gran sort.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I que ens duri.</div><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=93b5f90" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br />
<br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-27725897612803205962011-02-18T17:59:00.000+01:002011-02-18T17:59:27.096+01:00Pedicura<div style="text-align: justify;">Benvolguts lectors, benamades lectrius, benhetxurada fesomia d’<a href="http://declubz.com/blog/wp-content/uploads/2009/05/weird-face-paint-264x300.jpg">aquesta</a> <s>persona</s> cosa: s’acosta un nou cap de setmana i no teniu re a fer? El plan del dissabte a la nit és quedar-vos a casa i tallar-vos les ungles dels peus mentre mireu Salvame Deluxe? Pues amb tota veritat us dic dues coses:<br />
<br />
<u>1a cosa que us dic amb tota veritat</u>: oju, que les ungles tenen tendència a sortir disparades en ser tallades, <i>ergo</i> aneu amb compte de no ratllar la pantalla.<br />
<br />
<u>2a cosa que us dic amb tota veritat:</u> no us queixeu! Ací teniu una agenda (true story!) que us farà sentir afortunats de passar-vos el cap de setmana a casa tallant-vos les ungles (dels peus) i mossegant-vos els repelons<b>*</b> :<br />
<br />
<div style="color: #783f04; text-align: center;"><u><b>Divendres 18:</b></u></div><div style="color: #783f04; text-align: center;"><u><b><br />
</b></u></div>De 19:00 a 21:00 h - <a href="http://www.singlesbarcelona.es/group/amicspersempre/forum/topics/divendres-18-de-febrer?commentId=1025219%3AComment%3A13886419&xg_source=activity&groupId=1025219%3AGroup%3A9811312">Meditació Sufí</a> amb la Mercè, la Rosamonte, la Mercedes, la Mercedes B, la Laura, el José Antonio (diga-li tonto), la Maria àngels, la Pepi, la Paloma, la Marisa, la Mª Angeles, i la María.<br />
<br />
A les 23:00 h <a href="http://www.sesrovires.net/Comunicaci%C3%B3/Noticies/Detalldenot%C3%ADcia/tabid/371/ArticleId/502/language/ca-ES/Nits-de-ball-al-Casal-de-Ca-n-Amat-amb-la-musica-de-Toni-Carlo.aspx">Ball al Casal de Ca n’Amat</a> amb la música de Toni Carlo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.sesrovires.net/Portals/sesrovires/IMG/cultura/NOTIS/CARLO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://www.sesrovires.net/Portals/sesrovires/IMG/cultura/NOTIS/CARLO.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Carlo va pujar per primer cop als escenaris l’any 1985 i actualment es dedica a la docència professional i a l’educació. Entre els seus treballs discogràfics destaquen <i>A media luz, Nostalgia</i> i <i>Mirando el mar</i>.</span></div><br />
<br />
<div style="color: #783f04; text-align: center;"><u><b>Dissabte 19:</b></u></div><div style="color: #783f04; text-align: center;"><br />
</div>De 9:00 a 17:30 h - <a href="http://www.ruralcat.com/c/document_library/get_file?uuid=075f443f-e8d1-4aa5-8689-bdf2551f21bb&groupId=10136">Jornada Tècnica de fruita Dolça </a>a Benifallet (sembla que al Sr. Cristóbal Farnós Farnós, gerent de l’empresa Electropoda, SL, se li ha girat fenya).<br />
<br />
<br />
De 16:00 a 21:00 h - <a href="http://xarxanet.org/events/cens-de-gamarus">Cens de gamarús</a>. (l’organització no especifica si busquen algun 1<i> m. [ZOO] Ocell de la família dels estrígids</i>, o alguna 2<i> m. i f. [LC] [fem. gamarussa] Persona toixa, bestiota o cantanta tipu Marina Rossell</i>.<br />
<br />
<br />
<div style="color: #783f04; text-align: center;"><u><b>Diumenge 20:</b></u></div><br />
A les 11:00 h al Passeig del Parc de Sant Sadurní d'Anoia, <a href="http://lafura.cat/agenda/activitat/20-febrer-2011-1100-1">discurs públic</a>, a càrrec dels <i>Testigus</i> de Jehovà.<br />
<br />
A les 16:00 h - A l'estadi municipal d'Alcarràs, <a href="http://www.alcarrasparticipa.cat/index_web.php?ap=czo2OiJhZ2VuZGEiOw==&idw=czozOiIxMTQiOw==&idi=czozOiJjYXQiOw==&id=996a7fa078cc36c46d02f9af3bef918b">FC ALCARRÀS B vs. LA GRANJA D'ESCARP</a>. Els alcarrassins, tercers classificats, intentaran aconseguir la victòria al Municipal d'Alcarràs on tant sols han cedit 7 punts dels 27 possibles. Trepidant clàssic del grup 21 de la Tercera Territorial Catalana (de futbol, suposo).<br />
<br />
<br />
<br />
Bon cap de setmana i pròspera pedicura.</div><br />
<span style="font-size: x-small;"> (<b>*</b>si no són els de les mans teniu tot el dret de queixar-vos) </span><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-15720353160176518142011-02-14T19:41:00.000+01:002011-02-14T19:41:52.171+01:00Visions<div style="text-align: justify;">No em diguis coses que m’agrada sentir, perquè corres el risc que me les cregui(*).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">(*) Sí, és cert: vist des de darrere unes ulleres de pasta, el món mola més.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-79456018033049715682011-02-03T17:53:00.000+01:002011-02-03T17:53:54.041+01:00#quemestenim<div style="text-align: justify;">El Jimmy Jump. Les golondrines. La Carpa Ramona. El Reial Club Deportiu Espanyol. El Pep Sala i la Banda del Bar. Els lavabos de Renfe-Plaça Catalunya. La Xocolata Torras. La coral polifònica Joia d’Alella. La Sarfa. Catalunya en Miniatura. El Josmar. El Petri. L’avió del Tibidabo. Els Omellons (repeteixo: els Omellons). Radio Teletaxi. L’elefanta Susi. L’aeroport d’Alguaire. El Jordi Hereu. El rompeolas. Les americanes del Xavier Sala Martín. Rioleón Safari. Can Tunis. Les cuineres de Sils. El diccionari Albertí. L’àrea de servei de la Panadella. El Crackòvia. La Fernanda Moruno de Castellbisbal. El Museu de Cera. Les retencions de la C-32. Les pel·lícules del Francesc Bellmunt. Els cargols a la llauna. La Vicenteta. El Partit Humanista de Catalunya. La Casa Regional de Murcia Y Albacete (C/ Marquès de Campo Sagrado, 5-7, 08015 Barcelona). Els pets de monja. La tèrmica de Cercs. La Isona de Ventdelplà. Les benzineres Petro Miralles. Isla Fantasía. Els repetidors del Mont Caro. El conjunt musical Duet Joan&Toni. L’expressió “ambès de”. El Círculo Ecuestre. El circuit de Calafat. El ventríloc Selvin. La Penya Quinielística d’Eduardo Losilla. L’Alter Cola. El Lleidatuning, saló de cotxes tunejats (16 i 17 d’abril de 2011 a Lleida). La Margarita Minguillon. Una selecció nacional de twirling. La sala de ball “La Paloma”. El SonarKids. Les caves Rondel. L'herència de la Gauche Divine.<br />
<br />
I aquella necessitat constant de de repetir-nos a nosaltres mateixos com en som, de bons.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-43611392516595640932011-01-31T19:50:00.000+01:002011-01-31T19:50:25.204+01:00Onze i mig, tretze, catorze i mig<div style="text-align: justify;">Mode atzar. Nivell vuit. Pes seixanta-quatre. Temps vint-i-cinc. Velocitat inicial onze i mig. Start.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M’hi poso i, com que no tinc altra <i>fenya</i> que <i>anar fent</i>, m’entretinc comptant. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I compto vint-i-sis passes cada deu segons. Ves, tu, qui ho diria.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Multiplico. Divideixo. Factors de conversió. Regla de tres. Començo a suar. Arrodoneixo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Onze kilòmetres i mig per hora són cent noranta dos metres cada minut.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">O trenta dos metres cada deu segons. Ergo, trenta dos metres cada vint-i-sis passes. Ergo, cada passa fa un metre i vint-i-cinc. Ergo, no son passes sinó gambades. I amb pendent. Ergo, suo. Suo molt.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I quan falten cinc minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la primera gran paradoxa: just quan estic més cansat, accelero. Tretze kilòmetres per hora. Metre quaranta per gambada (calculat <i>a gabinet</i>, que diuen, que la sang ja no rega prou per fer <i>numbros</i> de memòria <i>a camp</i>). I suo. Suo més. Suo i panteixo (bonic verb intransitiu, tot i ser degut precisament al fet d’estar transitant en excés<b>*</b>).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I quan falten dos minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la segona gran paradoxa: just quan ja no puc més, accelero de nou. Catorze kilòmetres i mig per hora. Metre i mig llarg per gambada (calculat <i>a gabinet</i>, també, que ara ja no sóc persona ni re).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fins arribar als vint-i-cinc minuts. Suat, panteixant i vermell com (a escollir) la sang d'un cor de jaspi (pels poetes amateurs), o un pebrot (per als hortofruticultors i el públic en general). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I després, ralentí. Dos minuts de refredament a set coma dos kilòmetres per hora per acabar de suar molt, panteixar mes i, diguem-ho tot, cagar-me en qui va inventar el deport.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Resum en pantalla: vint-i-set minuts. Cinc kilòmetres. Quatre mil gambades <i>i picu</i>. Nosequantes centes calories cremades.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><strike>Pas ferm</strike> Tentines fins a la dutxa. Quatre <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2009/12/de-vegades-veig-tites.html">tites</a> pel camí. I cap a casa com nou, amb aquella curiosa i contradictòria sensació tan agradable d'estar absolutament trinxat.<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: x-small;">*Xist</span></b><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-67927128627368842832011-01-20T20:37:00.002+01:002011-01-20T20:39:09.743+01:00Glucosa<div style="text-align: justify;">I ara, en el marc de l'aclamada sèrie <i>Coses que no importen bembé re a dingú</i>, heus ací l'evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de gràfic (pels de ciències) i de taula (també pels de ciències)*. No cal dir que, <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2008/05/colesterolmia.html">com sempre</a>, tot és basat en <i>datos</i> reals.<br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtrCDm5oWtswOUxbfTEtz_Dr2pE-ROLVIIdEE_MJX0a7KR8rVlYyaVCHeVncKZ_jF5ppPTSIzgc164kN0TM5O1ubzXV5u7l7wGQMo_0gDkXKJL_W3r0lxntTwM-P4R2yWyH1iIuqnhP14G/s1600/glucosagraf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtrCDm5oWtswOUxbfTEtz_Dr2pE-ROLVIIdEE_MJX0a7KR8rVlYyaVCHeVncKZ_jF5ppPTSIzgc164kN0TM5O1ubzXV5u7l7wGQMo_0gDkXKJL_W3r0lxntTwM-P4R2yWyH1iIuqnhP14G/s320/glucosagraf.jpg" width="320" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de gràfic</i></span>. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Font: el·laboració pròpia, que sempre és més guai</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><br />
<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqv7ivY-FxEoPpp-LmaiHQ2ObGsm9aALpTqetKiiOkN3IIKoZZYG_BYSlGWAyyjMkAjE06r3Zly3FQDftPErU-ljP6MHCidB8yghUJSklGlBZpjPg4q04Rm-7l41eJq0yQBxB68dkKW6NZ/s1600/glucosataula.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqv7ivY-FxEoPpp-LmaiHQ2ObGsm9aALpTqetKiiOkN3IIKoZZYG_BYSlGWAyyjMkAjE06r3Zly3FQDftPErU-ljP6MHCidB8yghUJSklGlBZpjPg4q04Rm-7l41eJq0yQBxB68dkKW6NZ/s1600/glucosataula.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de taula</i></span>. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Font: el·laboració pròpia, que sí, que és guai, però cansa...</span></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(*) Els de lletres poden convalidar la lectura d'aquest apunt llegint aquest <i>interessantíssim</i> (noti's la cursiva indicant cert<i> rintintín</i>) <a href="http://www.helium.com/knowledge/172259-sugar-poem-sugar-poetry">recull de poemes</a> dedicats al sucre, que no és <i>bembé</i> el mateix, però ja farà el fet.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-17283926744540918332011-01-16T10:12:00.001+01:002011-01-20T20:18:31.164+01:00I cinc<div style="text-align: justify;">Un diumenge qualsevol a la part alta de Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Hivern. Tres quarts i mig tocats de les vuit A.M. del dematí.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Encara és negra nit, però mirant cap a mar s’intueix l’inici d’un dia clar (suposo). Fa una mica de fred (suposo) El carrer encara és desert (suposo, també, perquè, de fet, no hi sóc).</div><div style="text-align: justify;"><br />
Si no fos festa, veuríeu com un servidor mena els seus passos cap a l'oficina tot saltironejant. Tris-tras. Tris-tras. Escoltant música per l'emapetrès. Tris-tras. Tris-tras. Ajustant el ritme dels seus passos al ritme d’una <a href="http://www.goear.com/listen/8e9d5b3/funny-little-frog-belle-and-sebastian">Funny Little Frog</a>. Tris-tras. Tris-tras. Alehop.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Però avui és diumenge i no m’hi veureu. Perquè sóc a casa. Dormint. </div><div style="text-align: justify;"><br />
Perquè avui és festa. Festa grossa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Perquè avui el Zinc no en fan <a href="http://laiaiatecaspa.bloc.cat/post/3581/132059">un</a>. Ni <a href="http://laiaiatecaspa.bloc.cat/post/3581/208226">dos</a>. Ni <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2009/01/i-tres.html">tres</a>. Ni <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2010/01/i-quatre.html">quatre</a>. Avui el Zinc en fa cinc. Cinc anys.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Uf. </div><div style="text-align: justify;"><br />
No ho hauria dit mai. Cinc anys. Un lustre. Mitja dècada. Una vintena part de segle. Uf.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Mira que n’he explicat de coses en cinc anys. I mira, també, tu, vés, si n’explicaré, de coses, en els anys que (suposo) vindran. Però el millor de tot és el que no sabeu. El millor són les coses que no us he explicat. Les que no us explicaré mai. I jo ja m’entenc. </div><div style="text-align: justify;"><br />
I tu, també.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui és festa. Festa grossa. Perquè ja fa cinc anys d'<a href="http://laiaiatecaspa.bloc.cat/post/3581/49141">això</a> i... què voleu que hi faci si m'agrada que sigui aixins?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-60698345997115860032011-01-12T20:16:00.000+01:002011-01-12T20:16:34.010+01:00Scan Ear<div style="text-align: justify;">Després d'haver revisat per enèssima vegada la filmografia completa de Werner Herzog, Kenji Mizoguchi, Carl Theodor Dreyer, Rainer Werner Fassbinder i Joel Joan, he pres la determinació de presentar-me al Prèmit al Més Millor Curtmetratge Documental (PMMCD) en la propera edició dels premis Gaudí (gala que, molt probablement, se celebrarà al lavabo de senyores de l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, i encara sobrarà<i> puestu</i>).<br />
<br />
Amb una proposta arriscada i transgressora, un servidor ha apostat per la meta-realitat. Sí , benvolguts lectors, benamades lectrius, posant en perill la pròpia integritat, m'he escanejat l'orella!<br />
<br />
El resultat és aquest esfereïdor docu-reality:<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ClB1UyuQR5Q?hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/ClB1UyuQR5Q?hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">(Ah! I de cara al proper llençament en DVD, he estat treballant una mica en els extres; <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinE-Fq3KYzAQqTR_p-gaAWvveNPeA66TvIzJlyC66x0hvSZsbDrxa9FT-RAE_j0uazOSeMCuqkuZWYYQLRF0z5HUfiQptPiPHZexwSEfaeIvHSdYdEbct2CIUsj6IKpYDSZYteM4HbazKt/s1600/go-ear+%2528making+of%2529.jpg">aquí</a> trobareu un avenç del making of)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinE-Fq3KYzAQqTR_p-gaAWvveNPeA66TvIzJlyC66x0hvSZsbDrxa9FT-RAE_j0uazOSeMCuqkuZWYYQLRF0z5HUfiQptPiPHZexwSEfaeIvHSdYdEbct2CIUsj6IKpYDSZYteM4HbazKt/s1600/go-ear+%2528making+of%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-66755447154414013452011-01-10T18:50:00.000+01:002011-01-10T18:50:00.760+01:00Definició<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><b>apunt </b></i></span><br />
<br />
<i>1</i> m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. <i>D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu.</i></div><div style="text-align: justify;"><i> </i><br />
<i>2</i> m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Q<i>uan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
<i>3</i> m. [IN] [LC] Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc. <i>Trobo que fa molt temps que en Zinc no fa cap apunt al seu bloc; hasta començo a estar una mica amb ànsia i tot: algú sap si li ha passat algo?</i></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-10700362230910216182010-12-31T11:55:00.000+01:002010-12-31T11:55:37.464+01:00Propòsits<div style="text-align: justify;">Som trenta-u (31) de desembre i l'home dels nassos superlatius vol acabar l'any com cal.<br />
<br />
Mira enrere i recorda que, l'any passat, el va tancar amb un recull de trenta-un (31) <a href="http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2009/12/coses-que-no-he-fet-aquest-any-i-que.html">despropòsits</a>. I de la mateixa manera que els propòsits es fan per no complir-los, s'adona que els despropòsits deuen ser fets (ai las!) per complir-los. Perquè tot i no haver pernoctat (encara) a Albània, alguna cosa de les no previstes han acabat passant.<br />
<br />
L'home dels nassos superlatius es pregunta com pot acabar l'any com cal.<br />
<br />
Per un moment es planteja tirar de llistes: llibres llegits (massa íntim per parlar-ne), pel·lícules vistes (massa llarg per encabir-ho en un post), llocs on ha menjat bé (massa extraordinari per poder-ho explicar), sessions de sexe per recordar (massa daixonses per dallonses)... Al cap i a la fi, troba que ningú no n'ha de fer <i>bembé </i>re del que ha llegit, vist, menjat o follat aquest any. O sí, però ara no. I que si algun dia vol parlar-ne, ja en parlarà, però avui no en té ganes.<br />
<br />
L'home dels nassos superlatius no acaba de trobar com fer-ho.<br />
<br />
També es planteja repetir la llista de despropòsits (que, ai las!, es fan per complir-los), incloent-hi coses <i>tipu</i> ser nomenat Cònsol de Sant Vicenç i les Grenadines o fill adoptiu dels Omellons (repeteixo: els Omellons). O, per fer-ho d'una manera més ortodoxa (obro parèntesi. Cada cop que sento la paraula <i>ortodox</i> em ve al cap la reina Sofia. Mira, tu, si, vés, sóc raro. Però més raro és <a href="http://sombretti.blogspot.com/2007/12/alg-ho-ha-de-dir.html">aquest post</a> i ningú no pot negar que és dels millors que mai s'ha publicat a la catosfera. Tanco parèntesi), per fer-ho d'una manera més ortodoxa, deia, podria fer un llista de bons propòsits pel 2011.<br />
<br />
L'home dels nassos superlatius, però, hi reflexiona una mica més i s'adona que, per molta voluntat que hi posis, la deesa esquiva i condormida que mena els governalls de l'atzar (toma ya!) és qui té, per bé o per mal, l'última paraula.<br />
<br />
Per tot això, l'home dels nassos superlatius renuncia a fer cap llista de bons propòstis, perquè el que hagi de venir, vindrà. I punto.<br />
<br />
Ara bé, posats a triar, que el que hagi de venir, sigui bo. <br />
<br />
Que ho serà. Segur.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-76225499226585971532010-12-24T17:09:00.000+01:002010-12-24T17:09:29.399+01:00Bon Nadal!<div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"><object height="40" width="250"> <param name="movie" value="http://listen.grooveshark.com/songWidget.swf" /><param name="wmode" value="window" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="flashvars" value="hostname=cowbell.grooveshark.com&widgetID=23321216&style=metal&p=0" /><embed src="http://listen.grooveshark.com/songWidget.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="250" height="40" flashvars="hostname=cowbell.grooveshark.com&widgetID=23321216&style=metal&p=0" allowScriptAccess="always" wmode="window" /></object></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-47309343661967772492010-12-20T17:00:00.002+01:002010-12-20T22:54:49.797+01:00Tetes<div style="text-align: justify;">Confesso (i és rigorosament cert) que, cada matí, havent-me dutxat, m'aplico a la cara una crema que ve en un pot rosa moníssim que, en teoria, m'ha de retardar l'aparició de les arrugues (concretem: LIERAC <i>Hydra-Chrono - Fluide fraîcheur - Peaux normales et mixtes</i>). I mentre ho faig, penso coses.<br />
<br />
Penso que sovint fullejo (amb perdó) l’Elle. I la Telva. I la Woman. I també la Marie Claire, de la qual m’agrada especialment la secció <i>Mis cincuenta mejores amigas y yo</i>. També repasso amb fruïció dissimulada (pel que puguin dir) l’Habitania que, cada mes, puntualment, em trobo damunt la tauleta del sofà. Reconec, amb fingida desgana i aparent desinterès, que no està malament del tot, malgrat que, per ser sincer, considero que hi ha cases moníssssssimes. També repasso per sobre, si <i>accidentalment </i>em cauen a les mans, un Lecturas, un Hola o, (i aquí em poso dempeus i demano una ovació i una reverència, però no ho digueu a ningú que negaré haver-ho fet) el Cuore. <br />
<br />
I també penso que, darrerament passo cada cop més temps enganxat a Antena Nova (el canal d’Antena 3 dedicat al públic femení que, <i>casualment</i>, sempre enganxo quan faig zàpping, perquè jo no les miro aquestes coses). Em distreuen les senyores del How Clean Is Your House. I la gent que se sotmet a un Extreme MakeOver. I la rapidesa del lampistes de l’Extrem MakeOver (Home Edition). I la mala llet del xef Ramsey de Hell’s Kitchen. I el curiós estilisme del Josie. Però no tot s’acaba amb la tele: també hi ha les pelis del Hugh Grant. I de la Jennifer Aniston. I penso que, ara que ve Nadal, potser, casualment, i després de fer-me pregar una mica, accediré a veure una altra vegada Love Actually (gran, grandíssima pel·lícula, ara que no em sent ningú). <br />
<br />
I penso que, potser gràcies a tot això, he après coses tan importants com, per exemple, saber reconèixer la marca del maquillatge de la Betty de Mad Men veient només la caixeta que treu al tocador del lavabo de <i>Le Lutece</i> quan es retoca el coloret (és Chanel, i jo tot solet ho he sabut veure). <br />
<br />
No, jo (encara) no em maquillo, però confesso (i és rigorosament cert) que cada matí, després de dutxar-me, m’aplico a la cara una crema que ve en un pot rosa moníssim que, en teoria, m’ha de retardar l’aparició de les arrugues (per si algú s'ho ha perdut: LIERAC <i>Hydra-Chrono - Fluide fraîcheur - Peaux normales et mixtes</i>).<br />
<br />
I penso que cada cop ho tinc més clar: tetes.<br />
<br />
Sí. Algun dia d’aquests m’acabaran sortint tetes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-12037063337483270642010-12-14T20:50:00.000+01:002010-12-14T20:50:35.183+01:00Life Music Player<div style="text-align: justify;">Quan ja ets dins el llit, just abans de tancar els ulls, patapam, et salta una finestra emergent que t’avisa que el teu navegador vital té actualitzacions pendents d’instal·lar: acceptes, cancel·les o vols veure’n els detalls? És tard i tens son, però fas un esforç i mentalment cliques <i>Veure’n els detalls</i>. T’apareix un llistat interminable d’actualitzacions de complements i de nous gadgets pel teu navegador. Els repasses per sobre i, sense saber perquè, t’atures en un que et crida l’atenció: Life Music Player. LMP. La descripció és prometedora: un cop instal·lat, com si visquessis en una pel·lícula, el complement et posa automàticament un fil musical a la vida, de manera que, quan arribes a casa, abans d’obrir la porta ja pots intuir per la música que sona, si estàs a punt de relliscar còmicament i tirar per terra la mitja dotzena d'ous que acabes de comprar, o bé si et trobaràs un assassí en sèrie que t’esquarterarà damunt del marbre de la cuina.<br />
<br />
Les prestacions et convencen i cliques l’<i>Accepta</i>. La instal·lació és sorprenentment ràpida, de manera que al cap de pocs segons ja tens la darrera versió de l'LMP implementada al navegador. Només cal reiniciar el sistema per a què els canvis tinguin efecte.<br />
<br />
Tanques els ulls i et reinicies. Demà, a les 6:35, veuràs si la cosa funciona. </div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-40742771409089430642010-12-02T19:37:00.000+01:002010-12-02T19:37:55.317+01:00Somriu<div style="text-align: justify;">Sense saber ben bé perquè, mentre camines tot sol Via Augusta avall, tris-tras, tris-tras, se’t mig escapa un somriure. Primer per vergonya, després per prudència, l’intentes dissimular, no fos cas que algú et prengués per boig. O, pitjor encara, per feliç. Però no pots: com més ho intentes, més creix. El somriure creix i se t’escampa per tot el cos: cap, tronc i extremitats, sobretot extremitats. I sense saber ben bé perquè, et venen ganes de saltironejar, alehop, alehop, com la fadrina que va a la font, Via Augusta avall, refilant com un ocell i saltant com una daina. I de saludar amb la mà els porters, i els escombriaires, i les mames que porten els nens a cole, i els repartidors de la Panrico. I penses que si ara et trobessis la senyora Dulores li demanaries si et concedeix aquest ball, que la vida són quatre dies i no sempre hi ha pinyons.<br />
<br />
Somrius. I tot plegat, sense cap motiu aparent. Tot i que la banda sonora que t’acompanya potser hi té alguna cosa a veure.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La banda sonora i el pont que s'acosta, esclar...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
<iframe frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/TQQGsjL_HpM?fs=1" width="425"></iframe></div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-80761079838041293012010-11-29T19:11:00.000+01:002010-11-29T19:11:54.691+01:00La Llessi i la senyora Conxitín<div style="text-align: justify;">D’una banda tenim la Yessi (a qui, d’ara endavant, anomenarem Llessi, amb l’objectiu de preservar el seu anonimat). La Llessi treballa en una de les delegacions de l’empresa on també treballa, ai las!, un servidor. Ella ronda la trentena, té estudis i forma part de la primera generació (la nostra) que ha conviscut sempre amb la <i>tecnologia</i>. A més és mona-monííííííssssima de la muerte i se n’aprofita: a falta d’altres virtuts, fa servir els seus encants per tenir el seu cap sempre a favor. <br />
<br />
D’altra banda tenim la senyora Conxita (a qui, d’ara endavant, anomenarem senyora Conxitín, amb l'objectiu de preservar el seu anonimat). La senyora Conxitín treballa en una altra delegació de la mateixa empresa on també treballen, ai las!, la Llessi i un servidor. Ella ronda (tot i que hom diria que la supera amb escreix) l'edat de jubilació. Forma part de la generació de la postguerra i, tot i que va anar a col·legi i va aprendre a llegir i escriure (i a fer unes labors moníssimes), tot allò d'important que ha après, li ha ensenyat la vida. Si la veiéssiu, creuríeu haver trobat el mític <i>eslabon perdido</i>. Per això, i per tenir un punt d'arrauxada, el seu cap (diguem-ho finament) no la té en prou consideració.</div><div style="text-align: justify;"><br />
Un cop fetes les presentacions, anem al gra.<br />
<br />
Últimament, la Llessi, la senyora Conxitín i un servidor interactuen sovint. I això perquè? Doncs perquè m’ha tocat coordinar el desenvolupament d'una aplicació informàtica per gestionar <i>datos</i> de l'empresa. Aquesta aplicació s'ha anat implementant progressivament a totes les delegacions, entre les quals, la de la Llessi i la de la senyora Conxitín.<br />
<br />
I això m’ha permès constatar (de nou) un fet escruixidor: una d’elles és una autèntica <i>geek </i>i, per tant, està entusiasmada amb la nova aplicació; l’altra és una absoluta analfabeta tecnològica i prefereix seguir fent les coses amb llapis i paper i lletra de <i>redondilla</i>.<br />
<br />
Quina és quina? Penseu-hi bé.<br />
<br />
I el pitjor de tot és que cap dels caps (visca la polisèmia!) sap valorar el que realment té.<br />
<br />
Doncs això. Escruixidor.</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-68031122465340305472010-11-27T10:43:00.000+01:002010-11-27T10:43:23.649+01:00Senyores que fan labors (i porres)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="333" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWkE2hOcP0V3qO0QRKnE4NaITqzM1-i7L6SnB83tC_Ek32wjZKgNlPYmryvuGBrZ5ChrEqsr7dGhU4xiMNafMCfG5loBi1Xjx7YYHwvdapJa8aSUjyR0u6NfyN1DSgKzo8F4kM86pHWhjv/s400/labors7.png" width="400" /> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-80006295289425379322010-11-22T19:14:00.000+01:002010-11-22T19:14:01.021+01:00Què pensa Montilla?<div style="text-align: center;"><br />
<iframe frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/NR2XjWgGVXg?fs=1" width="425"></iframe></div><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"> </span></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-large;">Nem per <a href="http://laiaiatecaspa.bloc.cat/category/3581/16324">fenya</a>!</span></i></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-65239450036294157312010-11-16T19:49:00.000+01:002010-11-16T19:49:45.258+01:00Patrimonis<div style="text-align: justify;">Un cop reunits els òrgans vitals i els set sentits de mi mateix en assemblea general extraordinària celebrada a l’indret de la consciència que regeix les pulsions, UN Egoista Servidor –i Cagadubtes Ocasional– (a partir d’ara, UNESCO), ha pres la resolució inapel·lable de declarar-te Patrimoni de la Meva Individualitat. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">De la Meva Individualitat que, de fet, –ja ho saps– és ben Teva. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6974225289040888300.post-9465377806080511572010-11-11T20:05:00.001+01:002010-11-16T19:51:13.012+01:00Circ<div style="text-align: center;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=0704940" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Al principi és només una sospita, però al cap dels anys descobreixes que sí, que és veritat, que al final resulta que la vida (atenció, spoiler!) és un circ.<br />
<br />
Un circ esparracat, amb la carpa apedaçada i una troupe atrotinada d'artistes decadents.<br />
<br />
La gràcia de tot plegat és que mai no saps quin lamentable paper et tocarà fer. Qui sap. Potser seràs el pallasso de cara pintada d'un blanc patètic; un pallasso dels que fa plorar. O, pitjor encara, dels que fa por. Potser seràs el mag que li fugen els conills del barret i se li caguen els coloms dins la màniga. O l'home falsament forçut, amb panxa prominent i bigoti recargolat, que amb prou feines pot alçar les peses rodones de porexpan negre. O la increïble dona barbuda que, abans de començar l'espectacle, es treu la barba postissa i ven entrades a la guixeta. Qui sap. Potser et tocarà ser el domador de feres covard. O, pitjor encara, el domador de feres valent, però sense braç. O l'equilibrista artròsic que fa tentines a deu metres d'alçada i sempre acaba caient. O el primer trombó de la banda, que sempre entra massa tard. O, pitjor encara, massa d'hora. Qui sap. Potser seràs la venedora de gominoles amb els turmells inflats de tant anar amunt i avall de les grades amb talons de pam. O, pitjor encara, amb més bigoti que la dona barbuda. O el mestre de cerimònies, que ha de presentar l'espectacle més gran del món amb un megàfon que sempre s'acopla. O el nen del públic que, quan ha d'emocionar-se, riu i quan ha de riure té por.<br />
<br />
O el fabulós home bala, que diuen que un dia el van disparar tan lluny que mai més ningú no n'ha sabut res més.<br />
<br />
Potser seràs algun d'aquests personatge. O, pitjor encara, tots ells. Però un dia, probablement, quan menys t'ho esperis, durant la funció menys concorreguda, sortiràs a la pista convençut que ets el millor acròbata del circ. I aquell dia faràs l'actuació de la teva vida. <i>Gravetat, avui no m'emprenyis</i>. I alehop! I aterraràs amb elegància damunt la sorra de la pista i saludaràs a la concurrència amb modèstia, com dient: <i>no ha estat res, gràcies.</i><br />
<br />
I quan tornis al backstage, el megàfon del mestre de cerimònies no s'acoplarà. I el trombó de la banda entrarà a temps. I els pallassos riuran. I el mag t'oferirà unes flors que es treurà magistralment de la màniga. I fins i tot el domador de feres valent t'aplaudirà.<br />
<br />
I quan miris el cel per un forat de la carpa atrotinada, veuràs un puntet de llum: l'increïble home bala, a la seva manera, també s'apuntarà a la festa.</div>Zincpiritionehttp://www.blogger.com/profile/13465364481360592185noreply@blogger.com9