Amb "i" d'istòria

Sempre que truco a Madrit i he de donar els meus datos personals, tinc problemes per fer-me entendre. -Hola señorita, me llamo Sinc Piritione. -Como dice? -Sinc: seta, i, ene, se. Sempre va bembé aixins, però més complicat, que jo realment no em dic Zinc Piritione (oh! que fort!), sinó una cosa molt més complicada de fer entendre a algú que no parla la llenga de la Feliu. Però jo ho entenc, que sóc molt bona persona: és culpa dels meus pares per tenir els cognoms que tenen, per haver-se aparellat i per haver-me engendrat. Potser és per això que quan m'he de comunicar amb forasters, prefereixo el fax (sí, al final va colar!) que el telèfon.

Però ai las! Últimament, potser per causa de l'efecte Montilla, trobo que cada cop tinc més problemes per fer-me entendre a Catalunya. I estic molt enfadat. N'estic tant, però tant, d'enfadat, que ara diré un renec (en negreta i tot, el diré, d'enfadat com estic).

Vaparir!

Vale. Ja m'ha passat una mica. Prossegueixo.

L'altre dia vaig trucar a una companyia catalana èquits que subministra una cosa molt important sense la qual no podríem viure i blablabla, per donar-me d'alta. La senyoreta que em va atendre parlava un català prou correcte, per la qual cosa (il·lús de mi) vaig pensar que no tindria problemes. Però no, no podia ser tan fàcil. La dona devia ser de lletres perquè em va fer repetir tres (3) vegades el número de compte i tres (3) vegades el DNI, perquè l'ordinador no li havia guardat els datos. Això sí, quan li vaig dir que la lletra del meu NIF era la L de Lleida va córrer a corregir-me. Ui, deus voler dir la L de Laura, perquè Lleida va amb dues eles. I ttttttontalcul va amb 6 tes, no et fot?

Però el problema gros no va venir pels números, sinó per les lletres. Li vaig haver de lletrejar tres (3) vegades el meu nom i cognoms (perquè l'ordinador blablabla). Vaig ser tan clar com vaig poder. Vaig permetre que repetís tres (3) vegades el meu nom i cognoms lletra per lletra. Vaig intentar no posar-me a plorar tres (3) vegades quan va dir allò de ...P de Pamplona... i d'Istòria! Vaig insistir tres (3) vegades que ho escrivís amb ena, i amb i grega, i amb ce, i amb h... Va jurar i perjurar tres (3) vegades que m'havia entès. Vaig preguntar-li tres (3) vegades si era veritat del tot que ho havia entès i tres (3) vegades em va assegurar que sí, que sí i que sí.

I al final, després de tot, arriba una carta a casa. I no va a nom del senyor Piritione, sinó d'un tal senyor Periscopi, com si diguéssim.

I ara mateix, un servidor està tan emprenyat, però tant, que necessita renegar tres (3) vegades més. I n'està tant, però tant, d'emprenyat, que renegarà una altra vegada en negreta i tot. O sigui que...

Vaparir! Vaparir! Vaparir!