dilluns, 28 de setembre del 2009

Lorem ipsum

Lorem ipsum, benvolguts lectors, benamades lectrius, dolor sit amet Fiat Punto, consectetur adipisici elit fectus del Mercadona, sed eiusmod tempor incidunt vaca Ció ut labore et dolore magna aliqua Núria Feliu. Ut enim aixòs ad minim veniam, senyor Venanci de Girona (que té sis fills) quis nostrud exercitation ullamco laboris fenya nisi ut aliquid ex ea commodi consequat, tris-tras, tris-tras. Quis aute iure reprehenderit senyora Dulores in voluptate velit esse cillum dolore, ai las!, eu fugiat nulla pariatur caspa. Excepteur sint obcaecat cupiditat Sant Vicenç i les Granadines non proident, sunt in culpa Marina Rossell qui officia aixòs deserunt mollit anim Bonzai Chopper id est laborum aixins.

dimarts, 22 de setembre del 2009

La felicitat

En un paper que penja d’una paret d’un estudi d’una casa d’un carrer d’una ciutat d’un país que ben bé podria ser el nostre, algú més savi que tots nosaltres hi va escriure una vegada una cosa semblant a aquesta: L’èxit és aconseguir allò que desitges; la felicitat és estimar allò que has aconseguit.

La fórmula és aparentment senzilla: saber què vols per aconseguir-ho. Aconseguir-ho per estimar-ho. I estimar-ho per ser feliç. Alehop. Pla i ras: heus ací el secret de la felicitat. Ben simple. I compri-me’l, senyora, que me’l prenen de les mans!

Però com totes les grans veritats, la seva simplicitat és només aparent. Quan et pares a pensar-hi, t’adones que la clau de tot plegat rau en el primer graó de l’escala, ergo (que sóc de ciències però tinc cultura), en saber què és allò que desitges. Què coi és el que vols de veritat.

I ja som al cap del carrer: per saber què és el que realment desitges, on vols realment anar, cal una cosa que hom ha convingut a anomenar saviesa. De poc serveix tenir el vent a favor quan al port no t’hi espera ningú. De poc serveix córrer si no tens on anar. Cal saviesa per saber què és realment el que desitges. El que vols de veritat. Sense saviesa, l’èxit és un fracàs i la felicitat una quimera.

Potser és per això que la paraula èxit s’ha prostituït. Per culpa de gent que no sap què vol, perquè no són savis. Potser també és per això que la paraula felicitat s’ha prostituït. Per culpa de gent que no estima, perquè tampoc no són savis. Hi ha èxits que empatxen, que provoquen una felicitat pesada. Indigesta. És la falsa felicitat dels estúpids. Però hi ha també la felicitat dels savis. L'autèntica felicitat. La coneixereu perquè, més enllà de les mil formes que pot prendre l’èxit personal, la felicitat autèntica és encomanadissa. Perquè aquells que la tenen, són savis. I els savis molen.

Jo, una vegada, vaig conèixer un home feliç que va penjar d’una paret d’un estudi d’una casa d’un carrer d’una ciutat d’un país que ben bé podria ser el nostre, un retall de paper amb un bocí de saviesa.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Com cordar-se les sabates

Vivim temps estranys.

Aquest matí m'he llevat amb ganes de saber més coses sobre la Marina Geli. Qui és? Què fa? Com viu? Perquè s'assembla tant a la Marina Rossell? Ha passat les vacances a la platja? Ha fet algun posado? Per aixòs me n'he anat a la pàgina web del Departament de Salut, aviam si trobava fotos seves (ni que hi sortís vestida). Navega que navegaràs, però, m'he allunyat del tema principal que m'ha dut al web de la Conselleria i m'he trobat consultant informació sobre la temuda Grip Nova.

Ai las! Resulta que la informació que donen és tan tope-didàctica i super-mega-hiper-txatipiruli-d'esquerres, que es limita a coses del tipus Com rentar-se les mans amb sabó. I aixòs perquè? Perquè deuen assumir que els catalanets i catalanetes som curtets (com ells) i que no podem entendre com funciona un virus perquè els nostres referents intel·lectuals (com els seus) són l'Epi i el Blas.

Aquest modest bloc, fent gala de la seva reconeguda vocació de servei públic, es vol afegir a aquesta entranyable campanya institucional de formació d'adults amb mètodes propis de P3. I és per aixòs que avui, un servidor, us ofereix un postgrau il·lustrat sobre com cordar-se les sabates (convalidable per dos crèdits de psicomotricitat de P4 o per tres punts del carnet de conduir). Preneu paper i llàpits i estigueu ben atents!

Per cordar-nos les sabates necessitem:

- uns peus humans (a ser possible, un exemplar dret i un d'esquerre de la mateixa persona)
- dues mans humanes (a ser possible, un exemplar dret i un d'esquerre de la mateixa persona).
- dues sabates amb cordons, del mateix número i model, però ATENCIÓ! de diferent peu.
- uns mitjons de la talla dels peus esmentats i, en cas de ser dona, que el seu color combini amb les sabates escollides i amb el de la robeta interior.
- una cadira o moble anàleg (amb perdó, però és que és per posar-hi el cul...)

Procediment:

1. Seieu. Poseu-vos els mitjons i les sabates. Però aneu en compte, puix és freqüent entre la població adulta catalana, cometre el següent error:


Cada sabata té assigant un peu! Concretament, la sabata anomenada esquerra va al peu esquerre, mentre que aquella que hom anomena dreta, va al peu dret. El resultat ha d'assemblar-se a aquest:


2. Preneu cadascun dels extrems dels cordons d'una de les sabates amb les mans. Assegureu-vos que la seva longitud és aproximadament igual en ambdós extrems:



3. Creueu els cordons, un damunt de l'altre, tal com indica la següent il·lustració:


4. Feu passar l'extrem d'un dels cordons per l'interior de l'espai delimitat pel creuament dels propis cordons, com si volguéssiu fer un nus (que de fet, és com s'anomena en argot adult aixòs que esteu fent)


5. Estireu els dos extrems dels cordons amb totes les vostres forces per tal de finalitzar el nus. En cas que noteu un pessigolleig a la cama, deixeu d'apretar.


6. Preneu un dels extrems dels cordons amb una mà i feu-li agafar les hetxures d'un llaç, mentre amb l'altra subjecteu fermament l'altre extrem lliure.


7. Passeu l'extrem del cordó lliure pel voltant del llaç que heu fet al pas anterior


8. Tibeu l'extrem lliure del cordó per sota el llaç esmentat, de manera que aquest extrem lliure prengui també les hetxures d'un altre llaç.


9. Tibeu amb fermesa els extrems dels dos llaços per reforçar el nus. En cas de pessigolleig, remeteu-vos al pas 5.



La majoria de pobles de cultura romànica i àdhuc anglo-saxona, finalitzen el procés en aquest punt. Tanmateix, és costum en el poble català assegurar-se el tanto i fer una segona llaçada per evitar haver-se d'ajupir cada deu minuts per tornar-se a cordar les sabates, puix amb una sola llaçada sovint no n'hi ha prou. I aixòs és aixins perquè els catalans tenim allò que hom anomena cultura de l'esforç.

10. Preneu els dos extrems de la llaçada i els creueu (tal i com heu fet en el punt 3 amb els extrems dels cordons)



11. Acabeu el nus (cosa que, a aquestes alçades de curs, ja hauríeu de saber fer solets; però per si de cas encara us costa perquè sou de ciències, ací teniu una il·lustració d'ajuda)


12. Contempleu la meravella obrada


13. Deixeu de bavejar i repetiu el mateix procés (des del pas 2) amb l'altre peu. Quan arribeu de nou al punt 12, extasieu-vos de nou en contemplar el resultat del que heu après en aquest postgrau.



14. Poseu-vos els pantalons

dijous, 3 de setembre del 2009

Redacció sobre les vacacions

A mi m’agraden molt les vacacions perquè no he d’anar a la fenya i puc anar a la platja o a la piscina i per això m’agraden molt les vacacions. També m’agraden molt les vacacions perquè fa bon temps i sol i calor, buenu, si fa molta calor tampoc m’agrada molt, perquè suo i tinc molta calor, però si no en fa molta sí que m’agrada.

Ademés m’agraden les vacacions perquè per les vacacions es viatja. Aquest any he anat a un puestu molt lluny que se’n diu l’Estranger i la gent que hi viu s’en diuen estrangers, i a mi m’ha agradat molt perquè com que a l’Estranger parlen l’idioma estranger, a mi no m’entenien perquè parlo normal i podia dir paraulotes i no m’entenien.

Però hi ha una cosa que no m’ha agradat de l’Estranger, perquè és tant lluny que no hi hem pogut anar amb el Fiat Punto perquè pudé s’hauria escatxarrat a mig camí, tot i que jo no ho crec perquè és un cotxe molt fort i molt maco. I com que no hi hem pogut anar amb el Fiat Punto, hem hagut d’agafar un avió, que és una cosa semblant al Fiat Punto perquè també va molt ràpid i també té moltes seguretats que fan que no s’escatxarri casi mai.

I una altra cosa que no m’ha agradat de les vacacions és que com que tothom fa vacacions, als puestus de fenya no hi queda dingú i a la tele tampoc i a la ràdio tampoc i no saben què fer, i no fan re de bo, i parlen de tonteries com aquestes:




I ja està, tot aixòs és el que volia explicar i prou.