divendres, 25 de febrer del 2011

And the Oscar doesn't go to...

Els darrers corrents teòrics sobre l’estudi de la població activa a les societats occidentals tendeixen a classificar els treballadors en dues grans categories:

a) els normals
b) els imbècils

Dins del grup dels imbècils existeix un subgrup fàcilment identificable format pels actors i les actrius. Els reconeixereu perquè es passen més temps petonejant-se i repartint-se premis entre ells que no “treballant”. Obro parèntesi. El lector i/o/ante/bajo/cabe la lectriu haurà copsat el rintintín amb què l’autor d’aquest apunt ha emprat les cometes per posar en dubte que els actors “treballin”. Diguem-ho clar: Bill Murray, aixòs els normals NO ho considerem treballar. I ademés, s'ha demostrat que actuar és una fenya que qualsevol imbècil pot fer. Tanco parèntesi.

Tornant als premis i als petons, aquest cap de setmana, després dels Globus d’Or de fa uns dies (que en són l’antesala, i quina ràbia que fa l’expressió) es reparteixen els Òscar (que són unes preuades estatuetes, que és una expressió encara més odiosa, que si algú la torna a dir que li trenquin les cames però ja, que vale ja de subordinades que m'estic perdent). Catifa vermella, modelets escotats, acudits dolents, xiscles de satisfacció, cares de circumstàncies, petons a la boca, discursos eterns i llàgrimes de cocodril (merdós).

Aixòs és un os car, xapat d'or i tot


Tota aquesta imbecilitat i pantomima (que, siguem sincers, seguiré amb fruïció, goig, i hasta una mica de delit), només podrà robar-me el cor si fa justícia al que, en teoria, representa: el Cinema. Aixins, amb majúscules. El Cinema.

A veure si m'explico. He vist 8 (demà seran 9) de les 10 finalistes a millor pel·lícula. I el meu criteri, que és el més millor, imparcial i objectiu (que per alguna cosa és el Meu, aixins en majúscules) té molt clar qui ha de guanyar. De les 10 pel·lícules, n’hi ha que ...pseeee, n’hi ha que ...buffff!, n’hi ha que eiiiii!! i n’hi ha que uaaaala!!! Però una, només una, és una absoluta Obra Mestra. Cinema Perfecte. Aixins, amb majúscules i lletra de colorins i tot.

Resumint. Si aquest diumenge Toy Story 3 s'endú el premi a la millor pel·lícula, un servidor es reconciliarà amb el gremi dels imbècils que, per un dia, hauran deixat de banda els prejudicis per votar la que és, de llarg, la millor pel·lícula de l'any.

He dit (Piaf).

dimecres, 23 de febrer del 2011

Ull per ull

Ull per ull. Cor per cor. Temps de pors en aquest món de mecs. El camí de sortida? És avall: no té pèrdua, ens diuen els savis saberuts. Salteu i deixeu-vos portar per la gravetat. Per la decadència. Pel cofoisme disfressat de petulància (nas de pallasso i ales d’ignorància). I baixem i baixem i baixem i allò que abans en dèiem suficiència es torna excel·lència. I baixem i baixem i seguim baixant i la cota de la mediocritat comença a ser difícil de recuperar. La normalitat d’abans, ara és un record borrós; la genialitat, ni tan sols una utopia. Temps de cops. De llops. De sang per sang. De trencar mínims. D’insuficiència premiada. D’ovacions i reverències al no-res.

Temps de cridar. De tancar els ulls per no plorar. De plorar morfina per no patir. Bé, ben fet: de patir, no patim. Però ens fem addictes a les llàgrimes. I això ens fa caure encara més. Fent virolles. I caiem, caiem, caiem.

Caiem fins que, des de la nostra miserable i estàtica perfecció, ens pensem que és el món el que puja. 

Aquesta és la nostra gran sort.

I que ens duri.




divendres, 18 de febrer del 2011

Pedicura

Benvolguts lectors, benamades lectrius, benhetxurada fesomia d’aquesta persona cosa: s’acosta un nou cap de setmana i no teniu re a fer? El plan del dissabte a la nit és quedar-vos a casa i tallar-vos les ungles dels peus mentre mireu Salvame Deluxe? Pues amb tota veritat us dic dues coses:

1a cosa que us dic amb tota veritat: oju, que les ungles tenen tendència a sortir disparades en ser tallades, ergo aneu amb compte de no ratllar la pantalla.

2a cosa que us dic amb tota veritat: no us queixeu! Ací teniu una agenda (true story!) que us farà sentir afortunats de passar-vos el cap de setmana a casa tallant-vos les ungles (dels peus) i mossegant-vos els repelons* :

Divendres 18:

De 19:00 a 21:00 h - Meditació Sufí amb la Mercè, la Rosamonte, la Mercedes, la Mercedes B, la Laura, el José Antonio (diga-li tonto), la Maria àngels, la Pepi, la Paloma, la Marisa, la Mª Angeles, i la María.

A les 23:00 h Ball al Casal de Ca n’Amat amb la música de Toni Carlo.


Carlo va pujar per primer cop als escenaris l’any 1985 i actualment es dedica a la docència professional i a l’educació. Entre els seus treballs discogràfics destaquen A media luz, Nostalgia i Mirando el mar.


Dissabte 19:

De 9:00 a 17:30 h - Jornada Tècnica de fruita Dolça a Benifallet (sembla que al Sr. Cristóbal Farnós Farnós, gerent de l’empresa Electropoda, SL, se li ha girat fenya).


De 16:00 a 21:00 h - Cens de gamarús. (l’organització no especifica si busquen algun 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estrígids, o alguna 2 m. i f. [LC] [fem. gamarussa] Persona toixa, bestiota o cantanta tipu Marina Rossell.


Diumenge 20:

A les 11:00 h al Passeig del Parc de Sant Sadurní d'Anoia, discurs públic, a càrrec dels Testigus de Jehovà.

A les 16:00 h - A l'estadi municipal d'Alcarràs, FC ALCARRÀS B vs. LA GRANJA D'ESCARP.  Els alcarrassins, tercers classificats, intentaran aconseguir la victòria al Municipal d'Alcarràs on tant sols han cedit 7 punts dels 27 possibles. Trepidant clàssic del grup 21 de la Tercera Territorial Catalana (de futbol, suposo).



Bon cap de setmana i pròspera pedicura.

(*si no són els de les mans teniu tot el dret de queixar-vos) 


dilluns, 14 de febrer del 2011

Visions

No em diguis coses que m’agrada sentir, perquè corres el risc que me les cregui(*).

(*) Sí, és cert: vist des de darrere unes ulleres de pasta, el món mola més.

dijous, 3 de febrer del 2011

#quemestenim

El Jimmy Jump. Les golondrines. La Carpa Ramona. El Reial Club Deportiu Espanyol. El Pep Sala i la Banda del Bar. Els lavabos de Renfe-Plaça Catalunya. La Xocolata Torras. La coral polifònica Joia d’Alella. La Sarfa. Catalunya en Miniatura. El Josmar. El Petri. L’avió del Tibidabo. Els Omellons (repeteixo: els Omellons). Radio Teletaxi. L’elefanta Susi. L’aeroport d’Alguaire. El Jordi Hereu. El rompeolas. Les americanes del Xavier Sala Martín. Rioleón Safari. Can Tunis. Les cuineres de Sils. El diccionari Albertí. L’àrea de servei de la Panadella. El Crackòvia. La Fernanda Moruno de Castellbisbal. El Museu de Cera. Les retencions de la C-32. Les pel·lícules del Francesc Bellmunt.  Els cargols a la llauna. La Vicenteta. El Partit Humanista de Catalunya. La Casa Regional de Murcia Y Albacete (C/ Marquès de Campo Sagrado, 5-7, 08015 Barcelona). Els pets de monja. La tèrmica de Cercs. La Isona de Ventdelplà. Les benzineres Petro Miralles. Isla Fantasía. Els repetidors del Mont Caro. El conjunt musical Duet Joan&Toni. L’expressió “ambès de”. El Círculo Ecuestre. El circuit de Calafat. El ventríloc Selvin. La Penya Quinielística d’Eduardo Losilla. L’Alter Cola. El Lleidatuning, saló de cotxes tunejats (16 i 17 d’abril de 2011 a Lleida). La Margarita Minguillon. Una selecció nacional de twirling. La sala de ball “La Paloma”. El SonarKids. Les caves Rondel. L'herència de la Gauche Divine.

I aquella necessitat constant de de repetir-nos a nosaltres mateixos com en som, de bons.