dimecres, 12 de març de 2008

Mil sis-cents quaranta-tres centímetres cúbics

La setmana passada em van recomanar un llibre: Tom Jones, de Henry Fielding. Un servidor no el coneixia (puix és de ciències i no té cultura ni re), però es veu que el llibre és tot un clàssic i el seu autor, el tal Fielding, és considerat el "pare de la novel·la anglesa", que dit aixins sembla hasta sèrio i tot.

La recomanació va ser tant i tant vehement que em van venir ganes de llegir-lo immediatament. I jo, quan em venen ganes de llegir un llibre immediatament, tiro d'una de les meves dues biblioteques de referència, que tot i ser petitonetes, ho tenen tot. Però ai las!: vaig consultar el catàleg per internet i en cap de les dues no constava que el tinguessin. Mala sort.

Tot i això, ahir vaig entrar en una d'aquestes dues biblioteques. Buscant què? Una mica de lectura. Quina? La que fos, puix un servidor tampoc no té criteri i sempre acaba escollint llibres amb una portada que llami. Doncs heus aquí que em trobo en un passadís èquits, d'una secció èquits, d'una biblioteca èquits, sense buscar re en concret. Però l'atzar, que té més criteri que jo, mena la meva vista cap a un llibre. Es titula Tom Jones i és de Henry Fielding. No m'ho puc creure.

L'agafo del prestatge. Me'l miro. Sí, sí, és Tom Jones, de Henry Fielding. Vaig cap al taulell per apuntarme'l. La bibliotecària hi passa el lector del codi de barres i comença a picar coses a l'ordinador. Em mira raro. No el troba. Em diu: d'on l'has tret? La pregunta em sobta. Li responc, amablement, que del prestatge, però penso, grollerament, que tu ets tonta tia, o què? que potser no és una biblioteca aixòs? que no teniu llibres aquí? doncs d'on et sembla que me l'he tret, tros d'imbècil? (ho penso, però no ho dic, puix tot i no tenir cultura ni re si que tinc modos i decoro). Pica moltes coses a l'ordinador, però no troba el llibre. Es veu que no és d'ells.

Al final el dona d'alta i me l'apunta. I surto de la biblioteca amb mil sis-cents quaranta-tres centímetres cúbics (8,5 x 10,8 x 17,9) d'atzar sota el braç.

Tot just vaig per la pàgina 223 de les 1214 que té, però ja us dic ara que Tom Jones, de Henry Fielding, serà (ja és, de fet) un dels meus llibres de capçalera. I que, tot i haver estat escrit fa gairebé tres-cents anys la manera d'explicar la història és tan diferent, tan transgressora, que sembla escrit avui mateix.

I que Henry Fielding, si fos viu, tindria un bloc.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

No ho facis això, Zinc, no ho facis. Em passo la vida dient que el destí no existeix, i que tot està per decidir, i tu vas i expliques aquesta història d'un impossible. Estaves destinat a trobar-lo i llegir-lo. I a sobre, t'està agradant. Això és una sort. Si mai trobo el blog del Henry Fielding, ja t'ho diré.

Yeral ha dit...

Masacumula la fenya. Encara tinc pendent l'Incerta Glòria i si no el llegeixo aviat el Perdi em farà pam pam al cul... Però me l'anoto. Oi tant!
Si no l'has llegit et recomano molt molt "La conjura de los necios" de John Kennedy Toole: una sàtira increíble, maravellosament narrada i a estones realment divertida. Una obra mestra, cullons!

Hisenda Lesseps ha dit...

Aquesta bibliotecària era joveneta, duia ulleres de pasta i feia pinta d'estar contenta per haver aprovat les famoses opos a la Di(putació)ba(rcelona)?

Puji ha dit...

JA has acabat IG? Jo encara no, però m'està encantant!!! (Yeral no esperis més) El Sales també tindria un blogcgg?

Jordi Casanovas ha dit...

fins que no m'acabi els dos mil vuit-cents quaranta-nou coma sis centímetres cúbics que tinc ara entre mans no n'encetarem un altre no?

Zincpiritione ha dit...

No sé si existeix o no el destí, XeXu, jo en tinc prou amb conèixer l'existència de la Núria Feliu!

L'he llegit, Yeral, molt bo!

Hisenda lesseps, llevat de l'edat, les ulleres i la pinta de funcionària, has clavat la descripció! :P

Puji, el Sales no ho sé, però el Soleràs en tindria uns quants, de blocs! ;)

És Un món sense fi, jordi? O bé estàs llegint els ingredients de tres tetra-briks de suc de melocotón-y-uva? :P

NeoPoeta ha dit...

Uo...

Ostres, me l'apunto, aquest! I mira que no has parlat del llibre en si, almenus no massa... però tot i ser de ciències te n'has sortit prou bé, amb això de la publicitat, tu.

Jo també me'l llegiré.

Tirai ha dit...

Uau! Això és... són les millors tries del món, les que et trien a tu! (Ara fa temps que no em passa, ergo... l'ergo me'l guardo)

El veí de dalt ha dit...

I és clar, aquest Tom Jones és un "Sex, bomb" del cagar...per què parlem del mateix Jones, oi?

Jordi Casanovas ha dit...

els Pilars de la terra, mestre Zinc que vaig amb retard

FLAVIA COMPANY ha dit...

M'ha fet molta gràcia que pensis que el Fielding tindria un blog; estic totalment d'acord.
I m'ha agradat molt la manera atzarosa com t'ha trobat el llibre. I mira que devia fer dies qe et buscava!

marta ha dit...

Un altre clàssic pendent. Què gran senyor Zinc, què gran! S'imagina que tothom anés deixant llibres a les biblioteques? Seria revolucionari.