dilluns, 7 d’abril de 2008

Wa yeah!

Ets a la fenya i t'aixeques per anar al lavabo. Tris-tras, tris-tras. I tot d'un plegat no ets en Zinc, sinó la Judi Garland saltironant per un caminet de rajoles grogues. Tralarilo, tralarilorà. Som dilluns al matí, però tu estàs content, ves. Més que content. Feliç. I aprofites la intimitat del lavabo per posar-te a xiular allò de haser del lunes otro sábado, crusar en rojo los semáforos... I tot d'un plegat ja no ets la Judi Garland, sinó la Paloma San Basilio davant del mirall d'un lavabo de senyors, amb coreografia i tot, va, no tinguis vergonya, que ara no et veu ningú, deixa't anar home, vull dir, dona. Que divertit, wa yeah!

I en surts com n'has entrat, fent saltironets. Tralarilo, tralarilorà. Però ja no ets la Paloma San Basilio perquè el teu jo femení ja ha tocat sostre, a Déu gràcies. I ara ets una harmònica, i un saxo, i un acordió, i una veu italiana que canta que allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te, que traduït vol dir textualment que el món és la polla. I tu, que això ja ho sabies d'abans, tornes a la teva taula, tris-tras, tris-tras, i al teu ordinador, i als teus papers, i al teu telèfon que està sonant, però que no fa ring-ring, sinó zinc-zinc, i ja no ets una harmònica, ni un saxo, ni un acordió, ni una veu italiana, sinó el melic d'una panxulina que també fa zinc-zinc.

I despenges el telèfon i blablabla-ves-quina-tonteria-blablabla, perquè els problemes no són problemes quan tens la sort de ser el melic d'una panxulina que fa zinc-zinc quan et toquen. I penges i el món no sembla dilluns, ni l'hora el matí, ni el lloc la fenya. Ni tu la Paloma San Basilio (a Déu gràcies). Ni res res. No. Res no és el que és. Tot és molt més millor.

I et venen ganes de dir-ho. De cantar-ho. De cridar-ho. De saltar-ho. De ballar-ho. I tornes al lavabo, assumint el risc que algú cregui que no estàs bé de la pròstata, per retrobar-te novament davant la intimitat del mirall i confessar-li, sabent que el guardarà, el nostre gran secret:

Que tu ets tu, que jo sóc jo i que el melic de la teva panxulina fa zinc-zinc.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Quin descans, quan dius que 'aprofites la intimitat del lavabo...' ja m'he temut el pitjor. Però no, el pitjor venia després, quan t'has transformat en Paloma San Basilio. Sort que no t'ha durat massa...

Aida ha dit...

jo encara estic en estat de shock, per un moment t'he imaginat cantant allò de "supercalifragilistico...". Sort que la teva panxolina fa zinc zinc...

El veí de dalt ha dit...

HAs tingut un accés de pol.len primaveral, ja veig...

Bet ha dit...

Judie Garland, Paolo Conte... Rufus Wainwright estaria orgullós de tu, i jo també! Noi, dóna gust llegir un post tant optimista. M'alegro i m'alegra la teva alegria!

Somiatrufes ha dit...

Mi pasión es la lussss, mi pasión es el trueeeeno, mi pasión es dejarme besart hasta el último beeesooo...

Gran Paloma San Basilio! I quina enveja els teus secrets i la teva alegria primaveral!

Me pierdo cuando siento en mi piel tu galope violeeentooo. Miii pasión, mi pasión me da miedoooo.

Laia ha dit...

ostres, això són els efectes secundaris del Cd de la Montserrat?

M'estranya que en una d'aquestes transformacions no hagis sigut Núria Feliu...

Aquest bon humor es contagia! Ara tinc ganes de fer saltironets...

Puji ha dit...

Uf! Vols dir que no tens una sobredosi de Caballé? (Hola macus)

Zincpiritione ha dit...

xexu, i qui no aprofita la intimitat del mirall del lavabo per a posar cares rares? :P

Jajajajajaja, aida, doncs ara que ho dius també hauria pogut ser una mica un deshollinador, chim, chiri chim!!! :D

Com se diu l'invers de l'al·lèrgia, veí? Doncs jo en tinc!

Uauuuu, bet! No el coneixia, però Aixòs és absolutament brutal!

Jajajajaja, somiatrufes, gran no, ENORME!!! :)

Ui, laia, és que la Núria Feliu és absolutament inimitable!

Parlant de la Caballé, puji, algú més troba a faltar-la al Polònia? És que sentint-la a Minoria Absoluta (genial!) trobo que seria una incorporació encertadíssima!

Yeral ha dit...

Però a veure Zinc... Sóc jo o fa dos posts que ens estas dient que tindràs un Zinquet... Do you m'entens o què? La seva panxulina fa zinc-zinc... mmmmmm... Sigui el que sigui, m'alegro de l'alegria i l'emoció que ens donees!

Brecht és molt Brecht.

Puji ha dit...

Potser si, però la caracterització pot ser complicada.