Quatre persones

Rellegint un article de l'Isabel-Clara Simó, escrit fa força temps, em trobo una reflexió absolutament reveladora (que cito a continuació per tal que tothom se'n faci cabal). Fa aixins:

"Diuen que hi ha quatre menes de persones: els ingenus, que proporcionen el bé sense treure'n cap benefici; els malvats, que proporcionen el mal i en treuen, en canvi, beneficis; els intel·ligents, que proporcionen el bé i, a canvi, en treuen beneficis; i, finalment, els estúpids, que fan mal als altres sense treure'n res."

I crec que té raó. Em sembla, vamos. Diria que sí, però no n'acabo d'estar segur. I per comprovar-ho del tot, penso en quatre persones a l'atzar, totes ben conegudes dels lectors d'aquest bloc, per viam si encaixen en algun d'aquests quatre perfils.

I penso en el Santi, que és un filldeputa vocacional. Un torracollons. Un malparit. Un datpelcul. Un malfollat. Un merdaseca. Un capdecony. I un aixafaguitarres (per si ho llegeix algun nen i/o alguna beata d'orelles incorruptes). I què en treu a canvi de la seva malallet? Re. Bembé re.

I penso en la Marina Rossell, màxima exponent del terrorisme melòdic. L'antidiva per excelència. La gallina cantadora. Una dona que fa seixanta anys, parlumenus, que ens tormenta amb els seus refilons i que, ai las!, empra aquesta mena d'aparell de tortura que és la seva veu com a modus vivendi.

I penso en el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) i que treballa dia i nit perquè els seus sis fills puguin pujar sense que els falti de re. I que cada Nadal els porta a Portaventura fent un gasto molt important, que Girona és molt lluny de Salou, i hi ha molts peatges, i vuit entrades valen molts cèntims. I com li agraeixen els seus sis fills? Els grans, suspenent-ho tot a l'insti i començant a fumar droga d'amagat; els petits, suspenent-ho tot al cole i començant a fumar droga d'amagat.

I penso en la Núria Feliu, la gran dama de la cançó. L'esvelta sirena que, amb la seva veu, ens guia pel bon camí i ens dú vers paradisos mai coneguts abans. La raó última de totes les coses. L'esperit que manté viva la flama de la catalanitat en aquests temps tant foscos. El pentinat més ben crepat dels Països Catalans. Aixòs i més és la Núria. I tot aquest devessall de virtuts no són malgastades, puix li serveixen per guanyar-se la vida amb una dignitat envejable i per recolzar noves promeses de la cançó lleugera (recalcant lo de lleugera) catalana.

I m'adono que sí.

Que el Santi és estúpid.

Que la Marina Rossell és malvada.

Que el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) és ingenu

I que la Núria Feliu, a part de guapíssima, és molt i molt i molt intel·ligenta.