Vet aquí que no fa gaire temps, en un indret no gaire lluny d'aquí, en una caseta al mig del bosc vivia un vailet tot eixerit que es deia Ramon Maria Smithson i Folguerola, però que tothom el coneixia com el Caputxet Vermell, puix solia cobrir-se la testa amb una caputxeta d'aquest color. I no em pregunteu perquè, que aixòs és un cuentu i els cuentus ja les tenen aquestes coses.
Un dia, el seu pare va dir-li: Caputxet Vermell, pren aquest cistell ple de Gelocatils, Ibuprofens, Inistons i Valiums i porta'l a ca l'avi, que jau impedit al llit i no pot baixar a la farmàcia a comprar-ne. I el Caputxet Vermell, que era molt bona persona, va sortir de casa i va endinsar-se al bosc tot seguint el caminet que menava cap a ca l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tris-tras, tris-tras.
Però ai las! A mig camí, va sortir-li al pas una lloba que era molt i molt dolenta, però que es feia passar per bona, la molt falsa, i va preguntar-li tota melosa: ai, Caputxet Vermell, on vas tu, tan eixerit? El Caputxet, que a part de ser bona persona era molt educat, li va dir que a ca l'avi a dur-li unes medicines, perquè estava impedit i no podia baixar a la farmàcia i blablabla. I acte seguit, com que tenia molta pressa, va continuar saltironant tot xiroi cap a casa de l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tralariloriloreta. Tris-tras, tris-tra. Tralarilorilorà
La lloba, que per si no ho sabíeu era drogodependent, mentre se li dilataven les pupil·les va pensar: mmmmmmm, droga gratis! I va agafar una drecera per arribar a ca l'avi abans que el Caputxet. Quan va arribar-hi va trucar a la porta i, fent-se passar per testigo de Jehovà, va entrar a casa, i va assassinar l'avi a sang freda, el va esbocinar i va guardar-ne els trossos al congelador perquè ho havia vist fer en algunes pel·lícules.
Quan va arribar a casa del seu estimat avi amb el cistell ple de medicines, el Caputxet va acostar-se al llit on jeia la lloba que es feia passar per l'avi i va preguntar-li tot estranyat: avi, com és que tens unes pupil·les taaaaaan dilatades? I sense temps de reaccionar, la lloba se li va tirar al damunt i va etzibar-li catorze punyalades que li van produir perforació d'un pulmó, contusions a diversos òrgans vitals i politraumatismes per tota l'ossada.
Per sort, mentre es produia l'atac, per allà la vora passava un llenyataire que casualment era membre del Tribunal Constitucional. En sentir el rebombori va entra a la casa amb la destral a punt per tallar caps i posar pau. En veure l'esgarrifosa escena, però, va envainar l'eina, es va acostar a la lloba i pessigant-li la galtona va renyar-la amb un contundent: uiiiii, dolenta més que dolenta, que aixòs no es fa!
I ja està.
Moralletja: No puc entendre-ho. Això és injust, per molt que ho digui el Tribunal Constitucional. Molt injust. A igual delicte, idèntica sanció. I punto. Incrementar les penes pels agressors? Oitant: són uns grandíssims fillsdeputa. Incrementar les penes per les agressores? També oitant: són unes grandíssimes fillesdeputa. Que hi ha menys agressores que agressors? També. Però n'hi ha. Afededéu que n'hi ha. I és injust que paguin menys.
A igual delicte, idèntica sanció.
I punto.
Un dia, el seu pare va dir-li: Caputxet Vermell, pren aquest cistell ple de Gelocatils, Ibuprofens, Inistons i Valiums i porta'l a ca l'avi, que jau impedit al llit i no pot baixar a la farmàcia a comprar-ne. I el Caputxet Vermell, que era molt bona persona, va sortir de casa i va endinsar-se al bosc tot seguint el caminet que menava cap a ca l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tris-tras, tris-tras.
Però ai las! A mig camí, va sortir-li al pas una lloba que era molt i molt dolenta, però que es feia passar per bona, la molt falsa, i va preguntar-li tota melosa: ai, Caputxet Vermell, on vas tu, tan eixerit? El Caputxet, que a part de ser bona persona era molt educat, li va dir que a ca l'avi a dur-li unes medicines, perquè estava impedit i no podia baixar a la farmàcia i blablabla. I acte seguit, com que tenia molta pressa, va continuar saltironant tot xiroi cap a casa de l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tralariloriloreta. Tris-tras, tris-tra. Tralarilorilorà
La lloba, que per si no ho sabíeu era drogodependent, mentre se li dilataven les pupil·les va pensar: mmmmmmm, droga gratis! I va agafar una drecera per arribar a ca l'avi abans que el Caputxet. Quan va arribar-hi va trucar a la porta i, fent-se passar per testigo de Jehovà, va entrar a casa, i va assassinar l'avi a sang freda, el va esbocinar i va guardar-ne els trossos al congelador perquè ho havia vist fer en algunes pel·lícules.
Quan va arribar a casa del seu estimat avi amb el cistell ple de medicines, el Caputxet va acostar-se al llit on jeia la lloba que es feia passar per l'avi i va preguntar-li tot estranyat: avi, com és que tens unes pupil·les taaaaaan dilatades? I sense temps de reaccionar, la lloba se li va tirar al damunt i va etzibar-li catorze punyalades que li van produir perforació d'un pulmó, contusions a diversos òrgans vitals i politraumatismes per tota l'ossada.
Per sort, mentre es produia l'atac, per allà la vora passava un llenyataire que casualment era membre del Tribunal Constitucional. En sentir el rebombori va entra a la casa amb la destral a punt per tallar caps i posar pau. En veure l'esgarrifosa escena, però, va envainar l'eina, es va acostar a la lloba i pessigant-li la galtona va renyar-la amb un contundent: uiiiii, dolenta més que dolenta, que aixòs no es fa!
I ja està.
Moralletja: No puc entendre-ho. Això és injust, per molt que ho digui el Tribunal Constitucional. Molt injust. A igual delicte, idèntica sanció. I punto. Incrementar les penes pels agressors? Oitant: són uns grandíssims fillsdeputa. Incrementar les penes per les agressores? També oitant: són unes grandíssimes fillesdeputa. Que hi ha menys agressores que agressors? També. Però n'hi ha. Afededéu que n'hi ha. I és injust que paguin menys.
A igual delicte, idèntica sanció.
I punto.
12 comentaris:
Avui l'has clavada, sí senyor.
Jo de moralletja coneixia aquella de compre una agni i tire la vieja.
Només tu pots il·lustrar una notícia com aquesta amb un text magistral i que ens fa adonar de la gran ximpleria que diu el Constitucional. (i a més rima). Estic d'acord, per més que diguin, igualtat per tot, defensem les dones, però no les fem passar per sobre els homes per compensar tota una història de repressió. Ara podem ser iguals. Siguem-ho.
Zinc, l'has ben clavat. És vergonyós que una pena sigui diferent segons el gènere de la persona que ha comès el crim. Això sí, segur que més d'una amb feminisme malentès et tocarà el crostó!
Suposo que al llenyataire el van acusar d'assetjament sexual... Mira que pessigar-li la galtona!
El Sr. Consti pensa, com jo, que posats a ser agredits, preferix que ho faci una dona... i si el latigu és de cueru encara millor. Ai... no vull ni pensar-hi!
Tota la raó, Zinc, tota la raó. Jo també vaig pensar que era molt injust. Però a mi no se m'hagués acudit una forma d'explicar-ho tan bona :-D
el tribunal constitucional es una **** perquè pren decisions pensant més en el ressó public que pot tenir o en la reacció airada d'algunes organitzacions que no pas en que siguin decisions realment justes. I qui diu el constitucional, qualsevol altre tribunal espanyol.
Com a dona et dic que tens tota la raó. Jo tbé m'he quedat patitiesa aquest matí quan he llegit el diari. De fet, en segons què els homes us hauríeu de queixar més (i parlo, per exemple, de l'estat de total pobresa al que ingressen molts homes quan es divorcien, i l'abús que fan moltes dones de la discriminació positiva).
Es absolutament cert. És una discriminació que per ser dona tinguin una pena menor.
Plas plas plas!
Agredir sexualment La Veneno es consideraria violència de gènere o simplement violar un degenerat?
Reflexionem-hi...abdominalem-hi...
Publica un comentari a l'entrada