dijous, 8 de maig de 2008

El Pa del Pare Pius

Recordo que, de petit, a casa, va arribar més d'una vegada la temuda "carta de la pesseta".

Avís als lectors: el següent paràgraf conté l'explicació patillera de què era la temuda carta de la pesseta, si ja us ho sabeu us aconsello que salteu al paràgraf de sota, ja que no m'ha quedat gaire bé i me n'he anat una mica per les branques. Quedeu avisats. La carta de la pesseta era una carta que duia una moneda d'una pela enganxada amb celo i que, segons deia qui te l'enviava (que sempre era un conegut i, més concretament, en el cas de casa nostra sempre era la tieta Maria Rosa que era molt aficionada a aquestes coses com esotèriques, i hasta era una mica curandera i tot i deia que tenia poderts i que podia trencar les angines i curar carns esquixats però dingú de la família no se n'acabava de refiar i sempre recorríem al metge de capçalera o a l'automedicació, que sempre ha donat més bons resultats), l'havies de reenviar a deu persones més, afegint en cadascuna de les cartes la seva corresponent pesseta enganxada amb celo, si no volies que et caiguessin damunt un munt (ui, quant -unt junt) de desgràcies aspalusnants. Fi de l'explicació. Si ho heu entès, podeu seguir llegint. Si no heu entès re no cal que seguiu, ja que el post no millora gaire. Em sap greu. Podeu seguir navegant per altres pàgines de l'internet tan entretingudes com aquesta. Gràcies per venir. Adéu-siau.

A casa, cada vegada que va arribar la carta, vam trencar la cadena i potser és per aixòs que ara tenim el Montilla de president, però tampoc us ho podria assegurar del tot.

La qüestió és que un servidor de vostès sempre ha cregut que en l'origen dels memes que es reprodueixen exponencialment per la blocosfera o dels powerpoints que has de reenviar a vuitanta coneguts si no vols que et caigui damunt del cap una pluja de senyors amb les hetxures del Miquel Iceta, hi havia la carta de la pesseta. Trenca la cadena i et trencaràs el cap, com si diguéssim.

Però ai las! Avui m'ha arribat una cadena d'aquestes més antiga encara que la de la carta de la pesseta i tot. Sujuru! L'he trobat molt i molt curiosa, però l'he refusat. Perquè? Total, per trencar-la... doncs aixòs.

La cadena que avui ha intentat colar-me un conegut és la del Pa del Pare Pius. No la coneixeu? Ignorants! Com es nota que no teniu cultura ni re! Us hauria de caure la cara de vergonya. Sort en teniu que sóc bona persona i us l'explicaré (que si haguéssiu clicat l'enllaç que hi ha aquí dalt on diu "Pa del Pare Pius" en colorets no caldria, perquè va a parar a una pàgina que ho explica molt bé, però com que sou aixins, fets i deixats estar, segur que no ho heu fet i espereu que us l'expliqui jo, oi? Quin morro, perfavort!). La cadena del Pa del Pare Pius consisteix en que et passen una mica de massa mare per fer pa. Tu la fas créixer durant deu dies i al cap d'aquest temps en fas quatre trossos. Un te'l quedes per tu i en fas el pa i les altres tres les dones a tres persones perquè facin el mateix que tu (és a dir, el primo: fer-la créixer durant deu dies i dividir-la en quatre parts, una per ells i les altres tres per blablabla...). Diuen els entesos que la primera massa mare original es va pastar fa molts i molts i molts anys. Conclusió: veeeeeecs, quin fàstic!

Per sort he sabut dir que NO abans que m'ho encolomessin, no fos cas que em caiguessin damunt del cap l'Iceta i el Benach plegats (entenent "plegats" com a "junts", no pas com a "doblegats una o més vegades" com uns llençols, per posar un exemple entenedor).

Us ho explico més que res, perquè aneu al tanto, que sembla que la cadena aquests dies volta per Catalunya. No hi caigueu, perfavort!

De res.

13 comentaris:

sombretti ha dit...

Ajajà! Així que vostè és d'aquests que trenca cadenes eh? vale, vale...

Jordi Casanovas ha dit...

no et vulguis fer responsable tu sol d'en Montilla. A casa també vam trencar la cadena i a sobre fèiem col·leció de cartes cadena per enfotre'ns-en.

Què t'anava a dir ha dit...

"Et passen massa mare per fer pa"? Qui et passa massa mare per fer pa? Els teus companys de feina van pel món amb massa mare per fer pa? Hi ha algú del teu voltant, que en plena era de "La Sirena", el Mercadona, la TDT, els SMS i la Wii, va el món amb massa mare per fer pa? "Pa del Pare Pius"? Però on vius, al Pallars del 1910?????

XeXu ha dit...

Veig que som uns quants culpables del Montilla com a president. Jo tampoc no he seguit mai cadenes d'aquestes, però la que expliques té la seva guasa. Què és això la festa de les bactèries i les floridures? No vull ni pensar-hi.

Hisenda Lesseps ha dit...

Hòstia, fa uns dies vaig dir que sí a la massa mare, me la van passar uns amics de fiar. Però sóc un desastre i encara la tinc a la cuina per fer. La llençaré perquè pobreta ja no deu poder fer ni un panet com déu mana.

Uri ha dit...

Jo diría més...
Hòstia!
Fa uns dies vaig dir que sí a la massa mare, me la van passar uns amics de fiar. Però sóc un desastre i encara la tinc a la cuina per fer. La llençaré perquè pobreta ja no deu poder fer ni un panet com déu mana.

Zincpiritione ha dit...

Sí, sombretti, sóc una mica lincolnià, jo! (com volguent dir...)

jordi, lu teu és més greu. Segur que és culpa vostra que la Marina Rossell encara segueixi en actiu! :o

Just al contrari, què t'anava a dir. En contra del que pugui semblar, tinc tractes amb gent urbanita, votant d'iniciativa, pseudo-hippi i neo-pollosa, vegetarians i menjadors de tofu. Un clar exemple d'involució, vamos...

És un autèntic festival microbià, Xexu. Segur que la cadena la va començar un bacil (que vivia a la cuina de l'Hotel Fawlty) (com volguent dir...)

Ui, hisenda lesseps, no voldria espantar-te, però intueixo que t'està a punt de caure damunt del cap un senyor amb les hetxures del Miquel Iceta!

Ui, uri, no voldria espantar-te, però intueixo que t'està a punt de caure damunt del cap un senyor amb les hetxures del Miquel Iceta!

la Marlene ha dit...

Jo, això de la massa mare de pa, no ho entenc: no-uen-tenc! Però "la carta de la peseta del padre Ataulfo Remi" no l'oblidaré mai (ni l'episodi de Plats Bruts sobre això, doncs... encara menys).

marta ha dit...

Déu meu quina paranoia més grossa!! No menjaré cap més panet.

cafeambllet ha dit...

Doncs gràcies per avisar!!!! no voldria pas que em caiguès el Iceta al damunt...

Laia ha dit...

Jo crec que si analitzéssim aquest pa en sortirien un munt de colorants i conservants E-3698 i E-4587 - 69585, que és ben sabut que fan meravelles i conserven els aliments com nous. és com una capa de pintura anti-pluja anti-corrossió i anti-tot, perquè sinó és impossible que aquest pa hagi sobreviscut tan de temps!!!

zel ha dit...

Ai, Zinc, jo he trencat les cartes de la pesseta, la piràmide el no sé què, la coca de la iaia...En fi, que no reenvio res ni faig cas de dingú, apalà...tranquil, que no et caurà pas res al damunt!

Puji ha dit...

A casa mai va arribar cap carta de la pesseta, gràcies a Déu. Per això trenco totes les cadenes, sobretot perquè ho trobo una fricada. Ara! Per fricada aquesta marranada del pa! Quin fàstic!