dimarts, 8 de juliol de 2008

Pardiez!

Oh! Ai las! La vista se'm fon, tot el mon trontolla als meus peus. Les columnes del temple de la saviesa s'esfondren i tots els meus sentits semblen abandonar-me. Oh! Oh! Si us plau, dueu-me les sals, que noto que el cap em volta! Les sals! A mi! Pel que més vulgueu, us ho prego! Dueu-me-les i tingueu pietat de mi, puix no sóc digne de la vostra companyia, benamats lectors, aimadíssimes lectrius.

Oh, sí! Jo, Zinc de can Piritione he vist trencats tots mos esquemes. Sí, oh! Totes mes creences s'han fet fonedís i he hagut d'acceptar la veritat que els meus sentits volien negar. Oh! Els meus ulls, a desgrat del meu esperit, m'han mostrat la veritat única. La realitat tal com és. I jo, ras i curt, anava errat. Ho reconec, tot i que tard, per si encara sóc a temps de redimir-me.

Prepareu-vos per sentir també vosaltres, benvolguts lectors, fidelíssimes lectrius, la veritat única i vertadera. I no us espanteu, puix per molt que us colpeixi el que veureu, els vostres ulls no us mentiran. Creieu-vos-els i penediu-vos de tot el que heu afirmat aixoplugats pel paraigua de la ignorància. Renegueu dels vostres antics principis i abraceu la nova creença. I, sobretot, deixeu de pontificar sobre fets que la mateixa realitat nega.

Oh! Oh! Em reca l'ànima reconèixer-ho, però tinc el deure moral de fer-ho. Pel meu bé, pel vostre bé. Pel bé comú. Oh! Que la veritat derroti definitivament la mentida! Obriu bé els ulls i reconegueu allò que hom havia negat sempre.

Sí, apreciadíssims lectors, virtuosíssimes lectrius, sí. Ho he de dir. La llengua catalana amenaça de forma greu la llengua espanyola en aquest petit país nostre. I qui sap si la farà desaparèixer i tot. Oh, descreguts! Observeu aquest esgarrifós exemple que mostra, sense cap mena de dubte, que fins i tot en un àmbit com el de la construcció, on l'espanyol aguanta encara estoicament l'amenaça del català, ja es veuen símptomes de decadència de la supremacia de l'ús de la llengua de Cervantes, de Montilla i de Caballé. Sí, oh! Aquest matí, els meus ulls ho han percaçat i la màquina de retratar del meu telèfon portàtil ho ha capturat. I, tot i la reticència inicial del meu enteniment, alliberant-me dels perjudicis n'he copsat plenament el sentit i les conseqüències:



"Barrecha"? Oh! On anirem a parar! Oh! Oh! I després què vindra? "Rachola"? "Enchegar"?

Oh! Però encara som a temps a evitar-ho! Signem també nosaltres el manifest del castellà, com ha fet la nostra admiradíssima diva. Adherim-nos-hi tots plegats i salvem la dèbil i amenaçada llengua espanyola!

Oh! Ai las! Les cames em fan figa! El cap se me'n va. Dueu-me les sals i reconeguem que estàvem equivocats.

Ai las! Vull dir... pardiez! Ajuntemos nuestras voses en un clamo comun por la unitat de la lengua. I un golpe de mallo a los que van etivocados!

9 comentaris:

Eduard ha dit...

Si li preguntessin al Josep Carreras diria exactament el mateix. I també ho faria el 90% de personatges públics, que es juguen bona part del sou a les Espanyes.

Jordi Casanovas ha dit...

y bastida, y maones y la hora de plegar...

Síncirily Modgi ha dit...

Quan es deia que és una 'catalana internacional' era perquè està tan grassa que necessita diversos païssos per albergar-s'hi.

D'altra banda, discrepo amb tu, Eduard. No li calia pronunciar-se tan clarament. A ningú se li escapa que aquesta dóna té una massa encefàlica que es compta per grams, i dubto que sigui capaç de fer raonaments polítics coherents més enllà del que els seus assessors li aconsellen. Dit això, el Liceu no és un congrès d'ERC.

Ximo ha dit...

¡Tiempo vivieres que cosas vieres!

Aida ha dit...

Com diria el Núñez, això és motiu de "sese"

XeXu ha dit...

Io no puedu haser más que adherir-me al tuyo clamor, porquè estu no puede ser, la integritad del país corre peligru i hay que haser algu. Dónde se signa?

Karbeis ha dit...

Caracoles!

Hasta em sento culpable escrivint això en català. En el fons es veu que tenien raó els de la COPE i El Mundo (ara que hi penso, serà cert també que "España se rompe"? tant de bo!).

Per pal.liar el meu sentiment de culpa, prometo, a partir de dema, agafar un parell de taxis cada dia, buscar un bar on afiliar-me i passar-hi un parell d'horetes (o tres) cada dia a la tarda quan surti de la feina, i canviar el concessionari oficial per quansevol taller de "tunning" a l'hora de fer la revisió al cotxe. Crec que d'aquesta manera, en 2 o 3 mesos parlaré un intacte espanyol. Com el d'en Servantes no, diguessim, però si un espanyol perfectament acceptable a qualsevol barriada del Baix Llobregat que, al cap i a la fi, és el que realment compta.

tomàtec ha dit...

Tenim un escreix de parlants de llengua catalana? Hem de transvessar la llengua CAT i incorporar la llengua CAST? Me'n faig creus!

A tot això, què en diria Don Quixot: són gigantes! a por ellos, oé!

Puji ha dit...

Jo és que la barrecha.... Prefereixo el solysombra.