dilluns, 22 de setembre de 2008

Un qualunque mattino



Surto de casa. Encara és fosc. El sol no ha sortit, però jo sí: tris-tras, tris-tras. El sol no ha sortit i encara és fosc, però ja som al matí. Perquè jo sí que he sortit. Tris-tras, tris-tras. Ja som al matí. I no pas pel sol, que no ha sortit, sinó per mi, que sí que ho he fet. Tris-tras, tris-tras. Ben mirat, el matí el faig jo, que sí que he sortit, i no pas el sol, que no ho ha fet. Més ben mirat encara, jo sóc el matí i camino cap a l'estació. Tris-tras, tris-tras. El sol dorm.

Duc a la mà esquerra el telescopi de Schopenhauer i un entrepà de pernil dolç. La mà dreta la tinc a la butxaca. Perquè jo sóc el matí, i els matins tenim butxaques per guardar secrets. Per amagar tresors. I jugo amb el mocador, que encara fa olor de planxa. De cotó. I amagada sota el mocador et trobo a tu, que has vingut. Que et duc a la butxaca. Perquè jo sóc el matí i tinc butxaques per amagar tresors. Perquè tu ets petita, ja ho saps, i, és clar, no pots anar soleta, perquè et perdries i potser et trepitjarien i això no pot ser. Perquè tu ets petiteta. Mira com n'ets, de petiteta, que les teves ales encara no volen. Que et deixes endur pel matí, encara que el sol no hagi sortit i sigui fosc. Tris-tras, tris-tras.

I passaran les hores. Una, dues, tres. Vint-i-dues. I el sol potser sortirà, però no el veurem, perquè avui és dilluns i plou. I passaran les hores, una, dues, vint-i-dues, i el sol encara no haurà sortit. Però jo ja no seré el matí, sinó la tarda. Perquè les hores hauran passat. I, sota el sol del migdia que no surt, encara duré, a la mà esquerra, el telescopi de Schopenhauer. I la mà dreta la tindré a la butxaca. Perquè ara seré la tarda i les tardes, com els matins, tenim butxaques per guardar secrets. Per amagar tresors. I jugaré amb el mocador. Un fazzoletto de seda. I amagada sota el fazzoletto, tu.

Si tu vols, ningú no ens veurà i jo et faré pessigolles. D'amagat. Sota el fazzoletto di seta. Mentre acaba de passar aquesta tarda qualsevol. Irrepetible.

Fins que passin les hores. Una, dues. Vint-i-dues. Fins que arribi un altre matí irrepetible qualsevol: el matí de demà.

El matí de sempre.

12 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

quan sigui gran com tu vull escriure un post com aquest.

XeXu ha dit...

No ho he entès. Només entenc que avui ha estat tot el dia de nit, que el sol no ha sortit, i que m'he quedat una estona llegint en una boca de metro perquè no volia que se'm mullés el llibre amb la tromba que estava caient. Alguna cosa a veure? No ho crec.

Carles ha dit...

he de deixar les anfetas. No he entès quina cosa petitona portes que pots tocar amb la ma a la butxaca... hummm... espera... no et referies a... ui, què cotxino que m'he sortit a mi mateix...

Tirai ha dit...

Ummm... Em sembla que se t'ha de felicitar. A veure, m'equivoco si dic 2 anys i 2 mesos? No, no m'equivoco, clar 22! Felicitats!

marta ha dit...

felicitats

Síncirily Modgi ha dit...

En tota la meva vida no he conegut ningú que senti tant apreci per una burilla. Això és sensibilitat. Primo-Levy és un tirà al teu costat.

Felicitats (tot i no saber per què)

zel ha dit...

Osti, si no és pel comentari anterior, hauria cregut que era poesia pura...

NeoPoeta ha dit...

Oh... jo vull algú que m'esfrigui un post així

Xepe71 ha dit...

Olé!

Epístoles i pistoles ha dit...

ep! Zinc! mira això:(http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3009671)

Rita ha dit...

A mi també m'agradaria escriure un post així! (De gran, perquè de petita ja no en sóc, és clar!)
Un post deliciós. Felicitats! :-)

Anònim ha dit...

Yo no lo creia pero funciona de verdad!! Envia este mensaje a 20 personas y despues entra a http://www.elnombredetuamor.com.ar y mira el nombre de la persona que te ama!!!!