En aquells dies s'esdevingué un fet prodigiós que feu sotsobrar la consciència i l'enteniment de moltes persones. Amb veritat us dic que caigueren del cel uns fragments d'una cosa blanca i freda que hom convingué a anomenar "neu". I tothom es meravellà del fet. I petits i grans se'n regossijaren, puix va ser un fet mai vist i absolutament inesperat, perquè no havia passat mai abans, i menus a l'hivern.
I diuen les cròniques que la magnitud de la nevada va ser tal que, pransemple, hasta la bonica població de Santa Maria d'Oló va desaparèixer del mapa, colgada sota una espessa capa de 0,07 m (sí, metres!) d'aquesta cosa mai vista anomenada "neu". I van ser moltes i moltes les ciutats soterrades sota aquesta cosa blanca i freda que queia del cel. Però tot i la devastació provocada per aquest inèdit meteor, gràcies a la intercessió divina dingú no va morir de fam. Ni de fred. Ni d'inanició. Ni de disenteria. Ni a dingú no li aparegueren pústules infeccioses a la pell, ni bubons a l'engonal. I tothom restà embadalit.
I la gent, que tenia poca fenya perquè estava de vacacions, feu retratus dels carrers i places de llurs viles i els envià a TV3, per viam si els posaven. I els homes i la dona del temps de TV3 restaren també astorats, i es posaren l'anorac, i anaren a fer El Temps en directe des de Begues per donar testimoni del fet, puix eren molts els incrèduls que es negaven a acceptar com a cert aquest esdeveniment extraordinari. I aquells que ho veieren, ho cregueren, perquè Begues (o les ruïnes que quedaven d'ella) havia desaparegut sota 0,0002 km (sí, kilòmetres!) d'aquesta cosa anomenada "neu".
I tot el poble català en ple, com agilipollat, posant en risc llur salut i seguretat, sortí a la intempèrie a contemplar la meravella que narraven els homes i la dona del temps de TV3. I tothom quedà com obnubilat davant l'apocalíptic espectacle d'allò que hom convigué a anomenar "neu". I hasta a algunes iaies els sortiren penellons als peus i tot. I tothom trobà que el món estava finant, llevat d'algun benaventurat inadaptat que cregué que no n'hi havia per tant.
I amb veritat us dic que aquests fets són reals i van passar bembé aixins com ho he narrat, i aixins mateix ho van recollir tots els medis de comunicació de l'època.
I és per aixòs que us demano que qui tingui orelles que escolti. I qui no en tingui, que cliqui aixòs i doni gràcies de no tenir-ne.
Aixins sia.
I diuen les cròniques que la magnitud de la nevada va ser tal que, pransemple, hasta la bonica població de Santa Maria d'Oló va desaparèixer del mapa, colgada sota una espessa capa de 0,07 m (sí, metres!) d'aquesta cosa mai vista anomenada "neu". I van ser moltes i moltes les ciutats soterrades sota aquesta cosa blanca i freda que queia del cel. Però tot i la devastació provocada per aquest inèdit meteor, gràcies a la intercessió divina dingú no va morir de fam. Ni de fred. Ni d'inanició. Ni de disenteria. Ni a dingú no li aparegueren pústules infeccioses a la pell, ni bubons a l'engonal. I tothom restà embadalit.
I la gent, que tenia poca fenya perquè estava de vacacions, feu retratus dels carrers i places de llurs viles i els envià a TV3, per viam si els posaven. I els homes i la dona del temps de TV3 restaren també astorats, i es posaren l'anorac, i anaren a fer El Temps en directe des de Begues per donar testimoni del fet, puix eren molts els incrèduls que es negaven a acceptar com a cert aquest esdeveniment extraordinari. I aquells que ho veieren, ho cregueren, perquè Begues (o les ruïnes que quedaven d'ella) havia desaparegut sota 0,0002 km (sí, kilòmetres!) d'aquesta cosa anomenada "neu".
I tot el poble català en ple, com agilipollat, posant en risc llur salut i seguretat, sortí a la intempèrie a contemplar la meravella que narraven els homes i la dona del temps de TV3. I tothom quedà com obnubilat davant l'apocalíptic espectacle d'allò que hom convigué a anomenar "neu". I hasta a algunes iaies els sortiren penellons als peus i tot. I tothom trobà que el món estava finant, llevat d'algun benaventurat inadaptat que cregué que no n'hi havia per tant.
I amb veritat us dic que aquests fets són reals i van passar bembé aixins com ho he narrat, i aixins mateix ho van recollir tots els medis de comunicació de l'època.
I és per aixòs que us demano que qui tingui orelles que escolti. I qui no en tingui, que cliqui aixòs i doni gràcies de no tenir-ne.
Aixins sia.
7 comentaris:
...i menos mal que els monjus de Montserrat activaren el NEUCAT o d'altre manera ens quedem, per mai més, sense el nostrat Gos d'Atura!!!
Zinc, tens més raó que un sant o que un dels quatre evangelistes... vull dir!
Zinc dixit...
xD
Noi, que aquí a la costa no ens havia nevat mai! O almenus des que faig ús de raó (si es que mai he començat a usar-la)
Vaaaa home que la neu mola, i fa gràcia veure-la en cotes baixes, que generalment no la veiem (tampoc l'he vist aquest cop...). On collons és el canvi climàtic, quin fred que fa!!
La Rossell no mola.
haha, feia dies que no reia tant. Hauré de donar les gràcies als quilometres de neu caiguts que t'han permès tancar-te a casa i mentre la veies caure retratar-la per fer-nos gaudir de tan amenes paraules.
el món s'acaba! no per la neu no, per la Rossell en castellà.
valga'mdéusenyor! tant que he disfrutat del post i fer-lo acabar amb la Rossell... uffffffff... ja no sé si podré dormir sense tenir malsons!
(haurñe de passar més sovint per aquí, ja ho veig)
salut!
i jo que ma pensava que parlaries de l`enfonsament del reial madrit¡¡¡
la Rosell es la Feliu d`Iniciativa
Publica un comentari a l'entrada