dilluns, 2 de febrer de 2009

Matemàtiques per a peixateres

Suposem per un moment que un servidor i la seva senyora avui volen sopar peix. Concretament, rap. Aixins doncs, en Zinc agafa el cistell i se'n va a plaça. Tris-tras, tris-tras. Arriba a la parada de peix, espera que li toqui el turno (controlant que no se li coli cap iaia) i, amb el millor dels seus somriures assenyala un rap i li demana a la peixatera: que me'n podries fer dos talls?

Automàticament, la peixatera es mira en Zinc, i es mira el rap, i es torna a mirar en Zinc, i es torna a mirar el rap. Finalment, amb els ulls en blanc i traient escuma blanca per la boca, es torna a mirar en Zinc i, fent-se l'ofesa i amb gran despreci vers la meva persona, respon a crits: oh, és que si només te'n quedes dos talls te l'hauré de cobrar molt cart. Perquè no et quedes tota la peça?

Viam, pensa en Zinc. Fem numbros: si em quedo dos talls me'ls cobrarà a 55 € el kilo; o sigui que l'assunto pujarà a deu o dotze euros. Però ai las! Si em quedo tota la peça, me'l cobrarà a 35 i, tenint en compte que és un senyor rap que parlumenus deu fer quilonoucentscinquanta, l'assunto ja s'enfila a seixanta-vuit amb vint-i-cinc. Una mica excessiu per un sopar.

Abreujant, per la gent de ciències: 10€<68,25€

Resumint, per la gent de lletres: la peixatera em vol estafar

Conclusió: avui soparem patxuga de pollastre.

Fi de l'anècdota.

Hom conclourà d'aquest divertit episodi (explicat, la veritat sigui dita, amb tanta amenitat, gràcia i encert per un servidor), que les peixateres van fluixes de matemàtiques. Doncs no! Ans al contrari: elles en saben molt, de numbros. I hasta diuen que n'hi ha alguna que pot calcular de memòria el límit de menys ú elevat a infinit partit per zero sense fer servir Ruffini. I aixòs és aixins. I totes (i quan dic totes és perquè no se'n salva cap), totes les peixateres són conscientes del seu podert i l'empren per estafar la clientela.

Proxenetes, traficants d'òrgans, trileros, blanquejadors de diners, narcotraficants, camells, traficants d'armes, segrestadors exprés, lladres silenciosos, embaucadors de vida llicenciosa, xoriços de tota mena, ... el teixit criminal del nostre país és ben dinàmic i divers. I si bé tothom sempre sol actuar amb la deguda precaució quan es troba amb un d'aquests maleantes pels puestus, de vegades abaixem la guàrdia i ens deixem ensarronar. Aixòs és especialment freqüent quan el maleante en qüestió és un mestre en l'art de delinquir i s'amaga sota el disfràs d'honrada peixatera (*).

Potser algun descregut lector s'escandalitzarà en llegir tot aixòs, però en veritat us dic que és ben cert. I hi ha encara més proves: com pot ser que siguin les peixateres i no les verduleres les que tenen el monopoli del julivert? Eh? Com? Eh? Evidentment, aixòs només es pot explicar pel xantatge i l'extorsió a què aquestes execrables deliqüentes someten les virtuosíssimes verduleres.

No, benvolguts lectors, benamades lectrius, no us deixeu enredar. Aneu al tanto. Ni trileros, ni proxenetes, ni traficants de ronyons: si hi ha un grèmit prillós de veritat, aquest és el de les peixateres!

És per aixòs que us demano que sortim tots al carrer i que ho pregonem amb veu ben alta. Anem a les places i als mercats i insultem les peixateres. Alliberem els escamarlans que agonitzen als seus taulells. Boicotegem els seus productes i fem sarsuela amb cansalada virada i jarret de vedella. I sobretot, sobretot, sobretot: confisquem-los tot el julivert! Que s'acabi aquest vergonyós monopoli!

Mort al càrtel del julivert!



(*)Al lector, espavilat com és, no li haurà passat per alt que un servidor, tot i ser de ciències, gosa introduir en el text, per tal d'enriquir-ne la forma, algunes figures retòriques com, pransemple, aquest ben trobat oxímoron.


15 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Dues consideracions:

1- a l'Empordà el monopoli del julivert ja no és de les peixateres al carrefour express en tenen a la secció de verdures i el fan pagar a 0,50 euros el ram.

2- si tenim parents peixaters també hem de fer boicot?

3- pots explicar Ruffini és que aquell dia devia estar malalt.

Zincpiritione ha dit...

Benvolgut i fidelíssim jordi; permeti'm cinc consideracions:

1 - o,50? Uala! El kilo de julivert és hasta més cart que el kilo de rap. I? I no ho sé... tregueu vós mateix les vostres conclusions.

2 - si compreu el julivert al Carrefour, ja els n'esteu fent, de boicot!

3 - Sabeu allò de "despejar la èquits"? Doncs no hi té re a veure.

4 - Ja són dos quarts i mig de deu, ves, tu, com passa, el temps.

XeXu ha dit...

Hom pensaria que vós teniu alguna cosa més en contra del gremi de les peixeteres, a part de l'intent d'estafa dut a terme avui, potser ja us l'han jurada més d'un cop. Em sembla que al súpermercat s'estalvien disgustos d'estafes d'aquestes (tot i que es guanyen amb la passivitat de les caixeres).

Leandro Gao ha dit...

Jo considero que n'estem fet un grà massa. Aquesta peixatera era una desconsiderada... però, ara que ho dius, dunidó el munt de vegades que he acabat enduent-me, no només el rap (sencer, per suposat) sinó a més 1 kg de boquerons... Redéu, potser sí que hauré de començar a mirar-m'ho aixòs.

Records, que no rècords.

Leandre, meandre de'n Yeral, fill predilecte de la Sinalefes, aixoplug de les pupiles més obertes i dels cargols a la llauna

elur ha dit...

El millor és plantar julivert en un test Zinc!
Espero que la peixatera no tingui una parenta carnissera i que quan vulguis comprar un parell de filets no intenti encolomar-te la vedella sencera!!

Jordi ha dit...

Boníssim!! No creguis, però que són els únics que ens intenten embaucar a tots (deixant de banda aquells que la temporada passada volien embaucar al tots els barcelonistes, perquè, en veritat, no estàvem tant malament).

L'altre dia vaig anar a la fruiteria d'aquestes que s'han posat tant de moda i que porten sudamericans (no perquè siguin d'allà baix, que consti) i van intentar endosar-me dos cors d'enciam per un euro quan un enciam sencer i normal valia el mateix. Al tanto!! Que el 2x1 no és sempre profitós!! Ah!! No, no tenien julivert en aquesta fruiteria!

Sortim al carrer si és de recibu i queixem-nos al ZP!!

Què t'anava a dir ha dit...

Hi ha un col·lectiu més vomitiu que el de les peixateres i que tu, de fet, ja l'esmentes: LES IAIES QUE VAN DARRERA TEU A LA CUA DEL PEIX.

Jo n'hagués matat a més d'una, sobretot una que espero que un dia mori entre grans dolors.

NeoPoeta ha dit...

jajaja, cada cop estic més segura de la meva elecció al donar-te el premi... això és fantàstic!! xD

Mort a les peixeteres, directament! Pena de recluiment MÀXIMA en cel·les d'aïllament, que si no encara estafarien als altres presos i se'ns crearia una mafia (més) a la presó...

Super Coco ha dit...

A verure,

Quina relació real hi ha entre matematicas i calers. Cuan menys matematiques saps, mes saps de calers i viceversa. Que sapigues integrar la E exponencial no vol dir que sapigues que es mes, si 25000 duros o 31250 reales o 751 leuros.

PD invito a todo el que sepa de mates a hacer una demostración matematica en la ultima entrada de mi blog.

Puji ha dit...

Ai les peixateres!

Qui no ha patit mai el curiós cas de: "Ai nen, no tinc canvi... Perquè no et quedes aquest llucet i ho deixem arreglat?"

O el de: "saps amb què et quedaria bé aquest rap? Amb unes cloïssetes! Te les poso, oi?"

A la presó!

I les iaies que s'intenten colar són com els ganxos dels trileros. Estan compinxades amb la peixetera i et distreuen i et posen de mala llet per a que després tinguis la guàrdia abaixada!

A la presó!

Zincpiritione ha dit...

Xexu un món a part (i encara pitjor que les peixateres pròpiament dites) són les "peixateres Mercadona": combinen les tàctiques més cruels de les peixateres convencionals amb l'antipatia quilla tan pròpia de les caixeres del mercadona. Eeeeeeeecsssssss!

Bendrogat Leandro Gao, i el pitjor de tot és que no pots venjar-te robant (cosa que sí pots fer al Cortinglés, per dir algo), que els escamarlans mosseguen i el peix fa pudor!

elue, ara m'ha vingut al cap allò de s'alcen i reeeeeguen, s'alcen i reeeeeguen!

Dos cors d'enciam, jordi??? Allò que dèiem: són traficants d'òrgans!!

Què t'anava a dir, si n'hi ha hagut de fèmurs trencats sortint de les peixateries... Aixòs sí: que sembli un accident!

Sí, sí NeoPoeta! I que les cel·les estiguin plenes de gel: el que elles fan als escamarlans, que els sigui retornat!

Super Coco, acostuma a passar també que, com més saps de calers, menys en tens!

Cop de mall a les peixateres, puji!!!

llum ha dit...

Quina tristor, companys , quina tristor. La mave mare ho és de peixatera, i en llegir aquests rengles plenes de verí només se m'acut una cosa : que no hagin de pagar justes per pecadores, les pobres peixateres! Que gràcies a elles i les seves mares i les mares de les seves mares, hem pogut anar a estudi les seves descendentes com jo i ara sabem la tabla de multiplicar i la regla de Ruffini ( un altre dia us l'explico). Així doncs, reconsidereu els vostres vòmits contra un gran gremi que només de tant en tant amaga una traïdora avariciosa que només pensa en guanyar dombés a costa dels pardillus com vosaltres. No puc parar de plorar en pensar que totes vosaltres, adorables i ilustrades criatures ( la majoria amb estudis) sigueu capaces de destil·lar tanta bilis . La meva tristor és infinita .
I ara me'n vaig, entre llàgrimes, a tallar julivert per la parada de la meva mare, la peixatera més ditxaraxera que us pogueu imaginar. Ella mai no us vendria un rap sencer. Zinc , vine quan vulguis que dumés te'n farà els talls que tu vulguis.

Dessmond ha dit...

Recordo el cas de la peixatera del Carmel, que sempre sortia per la televisió preguntant-se perquè no s'havia emprat el mètode austríac per fer el túnel del metro. Ho deia tan indignada que feia creure que sabia del que parlava. Quan en realitat era una estafadora del ram i compulsiva, com molt diligentment has demostrat en aquest revelador post.
PS: Ahir vaig veure la Marina Rossell per la tv i, ves per on, vaig pensar en tu.

Dessmond ha dit...

Admirat Zinc,
M'he permès citar-te en el meu darrer post i fusellar part del teu florit lèxic. Espero em sabràs perdonar. Suposo que no serà el darrer cop que ho faci.
Estàs avisat i no ho tornaré a repetir.

Zincpiritione ha dit...

Ai las, llum! No us menteixo si us dic que responc amb llàgrimes als ulls aquest vostre estremidor testimoni. Són llàgrimes certament amargues i bilioses. Oh! Quanta tristor traspua la vostra experiència. Quant ressentiment contingut. Quanta commoció digerida. Però a l'ensems, quin esperit de superació! Quina mostra tan pura d'irreductible amor filial. Oh! Defalleixo d'emoció! Em falten les paraules i noto que la inspiració m'abandona. Oh! Em pugen els colors! Oh! La vergonya m'envaeix davant aital greuge comès! Oh! Abans que els sentits no m'abandonin, permeteu-me una humil pregunta: a quant té el kilo de rap (a talls) la vostra senyora, peixatera i, tanmateix honorabilíssima, mare?

Quanta raó teniu, Dessmond! El cas de la peixatera del Carmel és paradigmàtic de com dient una cosa amb convenciment i indignació et converteixes en un entès en la matèria. Jo proposaria enviar aquesta senyora a cavar una sanja d'aquí a Àustria, viam si li passen aquests fums d'inginyera!