dijous, 12 de febrer de 2009

Quatre-cents trenta-sis graons

Aquest matí he sortit de casa amb un determini pres. No, aquest no, un altre: tan bon punt he tancat la porta i he vist els setze (16) graons que em separaven del món exterior he decidit que durant tot el dia d’avui no empraria cap mena de giny mecànic per pujar (o baixar) desnivells. Ni ascensors, ni escales mecàniques, ni re: només les meves atlètiques cames i les sofertes escales de tota la vida (sobre les quals jo no sóc dingú per opinar, que per aixòs ja hi ha el mestre).

Aixins doncs, m’he passat el dia comptant graons. I els resultats han estat realment as-pa-lus-nants. Aquí us els presento detallats cronològicament i amb un còdic de colors segons si les escales eren de pujada (en verd) o de baixada (en vermell):

1 - Sortir de casa cap al fosc, fred i inhòspit món exterior: setze (16) graons de baixada.
2 - Entrar a l’estació: vuitanta-dos (82) graons de baixada.
3 - Pujar de nou a la superfície: cinquanta-cinc (55) graons de pujada i cinc (5) de baixada.
4 - Pujar a la cinquena planta de l'edifici on tinc l'oficina i la fenya: noranta-sis (96) graons.
5 - Baixar dues plantes per fer un recado: trenta-sis (36) graons de baixada i trenta-sis (36) graons més de pujada, evidentment.
6 - Sortir a esmorzar: noranta-sis (96) graons de baixada i, vint-i-cinc minuts més tard (de fet han estat quaranta, però ho negaré davant de tothom), noranta-sis (96) graons més de pujada.
7 - Reunió a la sala de reunions (de què, si no?), divuit (18) graons de baixada i, encabat, divuit (18) graons de pujada.
8 - Sortir de la fenya: noranta-sis (96) graons avall.
9 - Entrar a l'estació: cinc (5) graons de pujada i cinquanta-cinc (55) graons de baixada
10 - Sortir de l'altra estació: vuitanta-dos (82) graons de pujada
11 - Entrar a casa: setze (16) graons de pujada
12 - Anar a cal barber: setze (16) graons de baixada.
13 - Tornar a casa: setze (16) graons de pujada.
14 - Sortir a fer més recados: setze (16) graons de baixada.
15 - Tornar a casa a sopar i a murmir: setze (16) graons de pujada.

Sí, benvolguts lectors, benamades lectrius, ho haveu llegit bé: en un dia normal èquits, un servidor puja (i baixa) la fredolica xifra de quatre-cents trenta-sis (436) graons!

Si tenim en compte que, pransemple, l'Empire State té mil vuit-cents seixanta (1860) graons, hom pot afirmar sense cap mena de reparo que un servidor, durant la setmana laboral puja (i baixa) una coma disset (1,17) vegades l'Empire State. I que al cap de l'any, considerant onze mesos reals de fenya, el puja aproximadament cinquanta-una (51) vegades . Aixins doncs, tenint en compte que l'Empire State fa tres-cents vuitanta-un (381) metres d'alçada (sense comptar l'antena, que no té escales), tenim que al cap de l'any un servidor puja (i baixa) dinou mil quatre-cents trenta-un (19.431) metres de desnivell per les escales d'aquests móns de Déu. És a dir, dinou (19) kilòmetres i mig.

I això, fidelíssims lectors, amadíssimes lectrius, ens porta directament fins a l'estratosfera. Entre la tropopausa i l'estratopausa.

Nadamés. I nadamenus.


11 comentaris:

XeXu ha dit...

Abans de res, dir que hi ha un petit desfalc entre la lletra i les xifres en el recompte final de metres, 10000 metres de desfalc, concretament.

Després dir que em sembla un gran exercici aquest, i mai més ben dit, ja que exercici n'has fet prou. Quan tornis a visitar l'estratosfera, avisa'm, que t'hi acompanyo.

Zincpiritione ha dit...

Oooops! Gràcies Xexu, ara mateix ho esmeno (bonic verb)!

Jordi Casanovas ha dit...

dos Everest i escaig cada any! deu estar en una forma increïble Sr. Piritione.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Doncs espera't que inagurin la línia 9 amb aquestes estacions-pou que estan fent... Un Empire State al dia

elur ha dit...

Ja! i això de canviar nom-color, eh? eh? recoi, que a la primera baixada d'escales ja no sabia si les pujava o baixava!!
Espero i desitjo que tant viatges a l'estratosfera no li provoquin mal d'altura.

Mortadel.la Casolana ha dit...

Ostres! jo també em dedico a contar les escales, però només les de pujada, les que em costen... sembla que m'ajudi a pujar-les més facilment...

Anna Tarambana ha dit...

Per un moment m'he cregut daltònica!!! Buff... quin fart de pujar i baixar...

El veí de dalt ha dit...

Per reis...unes escales mecàniques!

Xepe71 ha dit...

Com tothom haurà fet, he tret la calculadora per comprovar qu ela suma era zero. I els que no ho hagueu fet és que no esteu prou malament del cap per seguir aquest blog.
I t'imagines que per un moment que la suma d'esglaons que puges i baixes dongués ú, o menys ú? Certament la teva demostració és una prova irrefutable de que els esglaons de baixada està inclosa en el grup dels abelians, ... avui podré anar a dormir tranquil!

Jordi ha dit...

Zinc, quin fart de comptar escales. És bo fer esport, ja ho diuen els metges. I entre el comptar que exercites el cervell i pujar/baixar les cames, acabaràs ben fort!! Apa, no et cansis!!

Laia ha dit...

Oostres... jo també ho comptaré, que visc en un vuitè i sempre baixo caminant. Mica en mica potser acabarem tots a l'espai sideral!!!