diumenge, 30 d’agost de 2009

El temps de viure





Comença un altre cop el temps de viure. El temps de fer. El temps, també, de desviure’s i de desfer. I de refer un altre cop. El temps de reviure. Més i millor. Comença el temps de llevar-se d’hora i sortir de casa amb el llibre i l’entrepà i Moustaki a l’mp3. Tris-tras, tris-tras. Comencen els dies de cada dia. I els diumenges de durant l’any. Les setmanes que costen tant de passar, però que passen tant de pressa.

Comença el temps de mirar el món des de darrere els vidres, buscant l’angle per on entra el sol. Comencen les tardes de no sortim, que fa fred, i ens quedem al sofà sota la manta, a veure una pel·lícula que ja sabem com s’acabarà: fent l’amor sota el nòrdic, que fa fred. I, encabat, un Earl Grey i una partida d’escacs que ja sabem també com començarà, perquè tu i jo ja fa temps que ens coneixem.

Comença el temps de ser qui som. De pensar. De decidir. D’actuar. D’equivocar-nos. D’esmenar-ho i rectificar. D’aprendre. Comença el temps de ser com som. De ser on som. Comença el temps de ser. Sí, comença també el temps de ser.

Comença un altre cop el temps de viure. De viure. De viure.

De viure, no com a propòsit, sinó com a exigència. No com a finalitat, sinó com a mitjà. Viure. Comença el temps de Viure.

I comença, un altre cop també, el temps d’escriure i explicar-ho.

12 comentaris:

elur ha dit...

doncs sí i jo ja en començava a tenir ganes, és greu això?

zel ha dit...

Saps, Zinc? Jo necessito la rutina, m'adono que això altre és un viure de ficció, encara que sembla que no acabaries mai vacances...és un temps incert...Bona tornada!

fra miquel ha dit...

Doncs sí, la rutina ens dona seguretat, però jo no renuncio a uns dies de desconnexió eh??
Que tinguis bons començaments de tot això que dius.
Jo ja fa uns dies que he començat.

Salut!

Llum ha dit...

I comença el temps de llegir-te :-D

Que bé que sona el setembre després de l'estiu explicat d'aquesta manera!

Jordi Casanovas ha dit...

chapeau! i que el fred arribi aviat i amb ganes.

Jesús M. Tibau ha dit...

sant tornem-hi, però a mi encara em queden totes les vacances per fer. elis, elis

marta ha dit...

:) I torna el temps de llegir-te. I ara m'has fet venir ganes de Moustaki

Nymnia ha dit...

M'ha encantat com ho expliques, i és que realment per a mi és així! Comencen també nous reptes, i tinc ganes de trobar-me'ls. De nou, ja tornem a ser a caseta...

Zincpiritione ha dit...

elur, aixòs no és greu, és gravíssim, hasta gairebé és motiu de cese i tot! :P

zel, tens raó, és un temps incert (però gloriós!) ;)

Gràcies fra miquel, en vida vostra i de tots els que ho llegeixen, per molts anys en vida de tots!

Llum, és que si no ho fem aixins, costa molt de passar el setembre!

Sisenyó, Jordi Casanovas, que s'acabi la calor ja. Visca el fred! (i la Ginger també, valeeeee...) :p

Tibau, no és enveja el que m'has fet: és directament ràbia! Però de bon rotllo t'ho dic!!! :P

Visca Moustaki, Marta!!

Aixòs mateix, Nymnia! Llàstima que a mi les ganes d'enfrontar-me als nous reptes em duren ben poc... Vull tornar a fer vacacions JA, HOMBRE YA!

Modgi ha dit...

i comencen els tanorèxics a debatre's un altre cop: arriscar-me a provocar una metàstasi i ser popular, o perdre el morè i ser lleig? El cicle de la vida, no?

elur ha dit...

vaia!

;)

XeXu ha dit...

El temps de la realitat i de tornar d'alguns somnis. Però en el teu cas, sembla que el somni continua, amb altres horaris i d'altres formes, però el somni és constant i durador.