dilluns, 7 de setembre de 2009

Com cordar-se les sabates

Vivim temps estranys.

Aquest matí m'he llevat amb ganes de saber més coses sobre la Marina Geli. Qui és? Què fa? Com viu? Perquè s'assembla tant a la Marina Rossell? Ha passat les vacances a la platja? Ha fet algun posado? Per aixòs me n'he anat a la pàgina web del Departament de Salut, aviam si trobava fotos seves (ni que hi sortís vestida). Navega que navegaràs, però, m'he allunyat del tema principal que m'ha dut al web de la Conselleria i m'he trobat consultant informació sobre la temuda Grip Nova.

Ai las! Resulta que la informació que donen és tan tope-didàctica i super-mega-hiper-txatipiruli-d'esquerres, que es limita a coses del tipus Com rentar-se les mans amb sabó. I aixòs perquè? Perquè deuen assumir que els catalanets i catalanetes som curtets (com ells) i que no podem entendre com funciona un virus perquè els nostres referents intel·lectuals (com els seus) són l'Epi i el Blas.

Aquest modest bloc, fent gala de la seva reconeguda vocació de servei públic, es vol afegir a aquesta entranyable campanya institucional de formació d'adults amb mètodes propis de P3. I és per aixòs que avui, un servidor, us ofereix un postgrau il·lustrat sobre com cordar-se les sabates (convalidable per dos crèdits de psicomotricitat de P4 o per tres punts del carnet de conduir). Preneu paper i llàpits i estigueu ben atents!

Per cordar-nos les sabates necessitem:

- uns peus humans (a ser possible, un exemplar dret i un d'esquerre de la mateixa persona)
- dues mans humanes (a ser possible, un exemplar dret i un d'esquerre de la mateixa persona).
- dues sabates amb cordons, del mateix número i model, però ATENCIÓ! de diferent peu.
- uns mitjons de la talla dels peus esmentats i, en cas de ser dona, que el seu color combini amb les sabates escollides i amb el de la robeta interior.
- una cadira o moble anàleg (amb perdó, però és que és per posar-hi el cul...)

Procediment:

1. Seieu. Poseu-vos els mitjons i les sabates. Però aneu en compte, puix és freqüent entre la població adulta catalana, cometre el següent error:


Cada sabata té assigant un peu! Concretament, la sabata anomenada esquerra va al peu esquerre, mentre que aquella que hom anomena dreta, va al peu dret. El resultat ha d'assemblar-se a aquest:


2. Preneu cadascun dels extrems dels cordons d'una de les sabates amb les mans. Assegureu-vos que la seva longitud és aproximadament igual en ambdós extrems:



3. Creueu els cordons, un damunt de l'altre, tal com indica la següent il·lustració:


4. Feu passar l'extrem d'un dels cordons per l'interior de l'espai delimitat pel creuament dels propis cordons, com si volguéssiu fer un nus (que de fet, és com s'anomena en argot adult aixòs que esteu fent)


5. Estireu els dos extrems dels cordons amb totes les vostres forces per tal de finalitzar el nus. En cas que noteu un pessigolleig a la cama, deixeu d'apretar.


6. Preneu un dels extrems dels cordons amb una mà i feu-li agafar les hetxures d'un llaç, mentre amb l'altra subjecteu fermament l'altre extrem lliure.


7. Passeu l'extrem del cordó lliure pel voltant del llaç que heu fet al pas anterior


8. Tibeu l'extrem lliure del cordó per sota el llaç esmentat, de manera que aquest extrem lliure prengui també les hetxures d'un altre llaç.


9. Tibeu amb fermesa els extrems dels dos llaços per reforçar el nus. En cas de pessigolleig, remeteu-vos al pas 5.



La majoria de pobles de cultura romànica i àdhuc anglo-saxona, finalitzen el procés en aquest punt. Tanmateix, és costum en el poble català assegurar-se el tanto i fer una segona llaçada per evitar haver-se d'ajupir cada deu minuts per tornar-se a cordar les sabates, puix amb una sola llaçada sovint no n'hi ha prou. I aixòs és aixins perquè els catalans tenim allò que hom anomena cultura de l'esforç.

10. Preneu els dos extrems de la llaçada i els creueu (tal i com heu fet en el punt 3 amb els extrems dels cordons)



11. Acabeu el nus (cosa que, a aquestes alçades de curs, ja hauríeu de saber fer solets; però per si de cas encara us costa perquè sou de ciències, ací teniu una il·lustració d'ajuda)


12. Contempleu la meravella obrada


13. Deixeu de bavejar i repetiu el mateix procés (des del pas 2) amb l'altre peu. Quan arribeu de nou al punt 12, extasieu-vos de nou en contemplar el resultat del que heu après en aquest postgrau.



14. Poseu-vos els pantalons

17 comentaris:

XeXu ha dit...

A casa meva em van ensenyar a posar-me els pantalons abans d'aquest procediment, però sóc conscient que pel correcte aprenentatge d'aquesta gens menyspreable tasca no es pot permetre la participació de cap element que entorpeixi la visibilitat. Realitzar la llaçada amb els pantalons posats només és possible després d'un acurat entrenament.

Jordi Casanovas ha dit...

estic tant content que li posaré cordons a les meves crocks.

Laia ha dit...

ooh! Amb aquest mètode m'han quedat unes llaçades tan perfectes que fan goig i tot! Em sembla que avui dormiré amb les sbates posades! ;-)

Dessmond ha dit...

Admirat Zinc,
Catalunya mai t'agrairà prou el servei tant altruïsta i definitiu que li has prestat.
Altre cop em descobreixo.

Gisela Romaní ha dit...

Perquè el manual per deslligar-les no el deus tenir pas, no? És que jo, per més que estiro i estiro els cordons no es deslliguen, només fan el nus més tupit...

En fi, enviaré un mail a la Generalitat a veure si, entre finançaments i estatuts, tenen un forat per ensenyar-me coses bàsiques per la supervivència dels adults en aquest món tan complicat...

elur ha dit...

quina meravella senyor Zinc! quin gran fet que heu escollit per il·lustrar la nostra cultura de l'esforç! un dels millors! i és que els catalans sempre anem més enllà, per això fem un doble nus i perquè podent fer les coses fàcils val més complicar-les i si els pantalons són de camal massa estret no passa res!

Jordi ha dit...

Bona il·lustració i explicació de com cordar-se les sabates. Imagino que valen igual per allò que anomenem vambes i espardenyes. Visca la cultura del cordó català i l'esforç per l'esforç!

pratinsky ha dit...

Senyor Piritione:
Lo dels 3 punts del carnet... m'ho podria aclarir?
Per cert la recerca inicial (il·lustracions de la consellera "rosellesca"), ha tingut algún resultat concret?

chamb ha dit...

aixo esta bé, però em queda un dubte.

Si en castellà el plural de "pie""és"pieses", com és el plural de peu en català?

que en diu l IEC?

Zincpiritione ha dit...

XeXu, és que vós sou un alumne adelantat, us convalido el segon curs i ja podeu passar directament al tercer nivell (o com cordar-se les sabates amb un crepat com el de la Feliu sense ni despentinar-se)

Aixòs mateix, Jordi, poseu-los-n'hi, poseu-los-n'hi-lo-lai-lo-lero!

Laia, dormiu amb sabates si voleu, però per favor, traieu-vos els mitjons, que diuen que queda molt lleig! :P

Admiradíssim Dessmond, com sempre, el descobriment és mutu! ;)

Senyoreta Romaní, no pateixi, no cal ni que truqui al 012. Molt aviat faran un anunci per la tele d'aquells que hi surt la Bet explicant-nos coses com si fossim tontos, i ens ensenyarà com desfer nusos (de cordons o de rastes, que fa no fa seria el mateix...)

elur la cultura de l'esforç i (sobretot) la cultura del doble nus expliquen que la dansa nacional de Catalunya sigui la que és.

Això mateix, Jordi. I boicot al velcro!

Pratinski, després de fer una recerca exhaustiva per la xarxa puc afirmar sense por d'equivocar-me que, gràcies a Déu, no hi ha fotos de la Consellera Geli despullada pels puestus. I aixòs vol dir que podeu desactivar els antivirus, que la Xarxa és segura!!!

Benvolgut chamb, jo de tot ho que diu l'IEC sobre el mot peu, em quedo amb l'entrada 23 (vint-i-tres) de les 24 entrades (vint-i-quatre!) que té, i que ve a dir:
23 3 [ZOI] peu de pelicà Mol·lusc gastròpode, amb prolongacions en forma de dit a la vora anterior de la closca (Aporrhais pespelecani).


I, a tothom en general, que tingueu una bona i reivindicativa Diada!

zel ha dit...

Estimadíssim Zinc:
Per la meva desgraciada experiècia en aquest sentit, et puc dir que els punts 7 i 8, i no direm els de repetir la llaçada, són de nivell.
Que els nens de P3, malauradament no saben fer aixòs, i els de 1r de cicle inicial i segon, sovint tampoc.
Que les mames fan molt sovint aixòs que fas tu, i posen espardenyes de velcro als nens per anar a l'escola.
Que llavonses ens passem estones explicant aixòs, però costa... i tot entre xerrics de velcros que s'estiren i s'enganxen.
Que m'has donat una bona idea per un post
Que ets el puto amo, amb perdó!

xènia ha dit...

jajajajajaja
que bo!
no havia passat feia temps per aquest blog, però m'ha fet riure molt aquest blog, especialment la putada de no explicar abans que un pas previ era posar-se els pantalons. perquè segons els pantalons, no entren, amb les sabates posades.... però clar, tu, com els de Ikea, que tot molt detallat i pas per pas però sempre deixen alguna cosa a l'atzar perquè puguis estar una bona estona recontramaleïnt-los..

Tati Dunyó ha dit...

Anava a deixar un comentari macot i repsectuós i fantàstically però m'ha atacat una finestra de publicitat (sort que era de Grinpís, però com que ja els hi dono suport doncs no li he fet cas) doncs ara m'enfado i m'envaig sense comentar constriuctivament.

He dit.

sanset i utnoa ha dit...

Jo em posaria els pantalons abans, pel que pugui ser...

I afegiria un punt que faria així: "si no te'n surts després de diverses temptatives prova amb el velcro"

*Sànset*

Assumpta ha dit...

M'ha encantat el sistema de "com rentar-se les mans amb sabó"... genial la forma de tancar l'aixeta al final.

Jo, que sóc la maniàtica número 1 dels lavabos públics, quan no tinc més remei que anar-hi doncs, al rentarme les mans faig això:

1.- Obro l'aixeta, em mullo les mans.
2.- M'ensabono les mans (no sé si faig tots els passos correctament del Curs de la Generalitat però ho faig bé, segur...
3.- M'esbandeixo les mans.
4.- Em torno a ensabonar les mans i les passo per l'aixeta, que quedi ben neta.
5.- Esbandeixo l'aixeta.
6.- Em torno a ensabonar les mans i me les rento bé.
7.- M'esbandeixo les mans.
8.- Tanco l'aixeta sense por que estigui bruta perquè jo mateixa l'he deixat ben neteta.
9.- Començo a moure les mans perquè quedin el més aixutes possible (Mai agafaria cap tovallola ni res d'allí!!)
10.- Espero que algú altre obri la porta per poder sortir jo sense haver de tocar el pom de la porta (perquè segur que algún porc ha sortit sense rentar-se les mans i llavors, si toco el pom, què?)

Per si un cas no hi hagués algú altre que obris la porta hi ha dues opcions:

a) Moltes vegades porto a la butxaca del pantaló un mocador de paper net (o tovalló del Viena prèviament agafat a tal us) amb el qual agafaria el pom i que, immediatament después, aniria a parar a una paperera.
b) Obrir la porta per un lloc que no sigui el pom. Si la porta no queda absolutament tancada, es pot obrir senzillament posant les puntes dels dits uns dos pams més amunt del pany i fent força cap endins.
Si la porta s'obra cap enfora, cap problema, s'empeny suaument amb la sabata i ja està :-)

El curs per cordar-se les sabates està molt bé... i el detall del doble nus és una genialitat per no haver d'estar lligant-les sempre... Ara bé, després de tocar les sabates, rentar-se les mans també :-)))

Ararat ha dit...

Un How To entranyable

musa ha dit...

M'has fet recordar en el dia en què em van ensenyar a cordar-me les sabates… Va tenir un punt de màgia perquè la que m'ho va ensenyar era esquerrana, se'm va posar al davant i l'únic que havia de fer era fer el mateix que ella, com si fos davant un mirall. Una molt bona experiència. Els pantalons, però, ja els duia posats. Em resta punts, aixòs?