dimarts, 16 de febrer de 2010

Quatre teulades

Mirada de lluny, Jamaica no és Sant Vicenç. Però caribeja. Mirada de més a prop, Kingston tampoc no és Kingstown, però s'hi assembla. S'hi assembla tant que m'hi quedo. S'hi assembla tant que m'hi quedo i enfilo l'avinguda del bambú amb el posat desemenjat de Monsieur Puntí. Per un camí de fang. Per una nit de trons. Fosca com l' udol d'un llop ferit. Com el pas en fals d'uns Sants Innocents que no són esquerps, però ho semblen. Només ho semblen. Tal com Jamaica sembla Sant Vicenç. O Kingston sembla Kingstown.

L'avinguda del bambú, tot i la pols, és planera. Tan planera que mena a un bordell. Un bordell en una casa de teulada a quatre aigües. Un bordell en una casa de quatre teulades. Una, dues, tres. Quatre. Bat, bi, hiru. Lau.

Lau teilatu.

I, alehop!, ja som a Itoiz, que no és Kingston, que no és Kingstown, que no és Jamaica, que no és Sant Vicenç. Ni s'hi assembla.

Lau teilatu és Itoiz. Lau teilatu són quatre (bat, bi, hiru, lau) teulades. Però també són aquelles quatre (bat, bi, hiru, lau) parets d'aquelles tantes incomptables nits d'estudi. Tantes nits en vetlla per acabar aprovant Química Orgànica amb un cinc pelat. Tantes nits en vetlla i, de fons, de tant en tant, cada vegada que la cinta de 90 (Chrome, obviously) arribava al lloc precís de la cara B, Lau Teilatu. Sense saber què era, escoltava Lau Teilatu. Sense entendre re, escoltava Lau Telilatu. Sense saber perquè, m'agradava Lau Teilatu. Entre estequiometries i formaldehids. Entre aquelles quatre parets de les nits en vetlla d'una ciutat que, ai las!, era a escassos 40 minuts dels Omellons. I no ho repeteixo perquè ja ha quedat prou clar.

O sí. Sí, ho repetiré. Perquè acabi de quedar clar. Perquè, per atzar o per ventura, tot està connectat. Sant Vicenç i Jamaica. Jamaica i l'avinguda del bambú. L'avinguda del bambú i un bordell. Un bordell i Itoiz. Itoiz i la química orgànica. La química orgànica i els Omellons. Tot. Sant Vicenç i els Omellons. Sí, ho repetiré.

Bat, bi, hiru. Lau. Lau Teilatu.

Lau teilatu gainian
ilargia erdian eta zu
goruntz begira,
zure keia eskuetan
putzara batekin... putz!
Neregana etorriko da
ta berriz izango gara
zoriontsu
edozein herriko jaixetan.


7 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara ho començo a entendre tot, i és que la química orgànica fa mal, i aquest va ser el vostre error, estudiar-la. Tota la resta són conseqüències. La meva professora tenia un puntet de supèrbia mentre que nosaltres pensàvem 'pobreta'. Bé, ho pensava jo. La química orgànica té la culpa de tot perquè s'assembla una mica, només una mica, a la bioquímica. I com tots sabem, la bioquímica és la vida, i 'lu' demés són detalls.

Jordi Casanovas ha dit...

jo em dedicava més a escoltar-la que a estudiar...

Jordi ha dit...

Mireu com va, mireu com ve... i la Feliu sempre enmig de tot! Gràcies Déu per haver-la creat! La Feliu, no la química orgànica!

elur ha dit...

Lau teilatu ... oh! com m'agrada!!

llum ha dit...

No tinc paraules. Com m'ha agradat aquest post. Molt bonic , críptic, però bonic.

Dessmond ha dit...

Saps euskar? Estic anonadat.

Adri ha dit...

Feia molt de temps que un post no em deixaba amb el cap tort.