dijous, 6 de maig de 2010

Coses que no entenc

Els mecanismes de reestructuració del deute dels països perifèrics. El Ferran Adrià quan parla. El jefe#2 quan escriu. I quan parla. Les llengües sinotibetanes en general i, per extensió, el jefe#2 i el Ferran Adrià departint alegrement en un fluïd guichong. Que, probablement, entri abans a la presó la Pantoja que el Paquirrín. El principi de funcionament del relascopi. Que Krakòvia faci riure. Que Polònia faci riure. Que els inginyers siguin capaços de començar un túnel pels dos extrems a la vegada i trobar-se just al mig, al lloc exacte on s’han de trobar, sense desviar-se ni re, amb lo fosc que és tot sota terra. Aquell capítol de Lost dels diamants que (aparentment) no treu cap a re. El segon paràgraf de l’article 14.2.h.B.b) de la Llei, 35/2006, de 28 de novembre de l’IRPF, segons el qual (el cito textualment per si algú m'ho pot aclarir) "la determinación de los activos integrantes de cada uno de los distintos conjuntos de activos separados deberá corresponder, en todo momento, a la entidad aseguradora quien, a estos efectos, gozará de plena libertad para elegir los activos con sujeción, únicamente, a criterios generales predeterminados relativos al perfil de riesgo del conjunto de activos o a otras circunstancias objetivas". Les antipartícules i, més concretament, els antineutrons, que són com els neutrons (que són neutres) però amb càrrega invertida, és a dir, igualment neutres, és més a dir, són neutrons (ai las!). SELECT EL_LLENGÜATGE_SQL FROM COSES_QUE_NO_ENTENC. Els mots begoleig, zeugma, adprecació i clopissa. I tot Rayuela (llevat del capítol 7, que l’entenc perfectament).

Però sobretot, sobretot, sobretot, no puc arribar a entendre que ningú ja no recordi que, fa un temps, va existir la Nocilla rosa (que representava que era de maduixa i tot).

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo no us entenc a vós de vegades, però igualment estic enganxat. I no, no tinc al cap cap nocilla rosa. I això que vós i jo, sifanofa, som de la mateixa època.

llum ha dit...

Jo no entenc com va el fax, ni l'internet, ni la TDT. No entenc que el Saura encara mani i que la Karmele Marchante no pugui anar a Eurovisión. Aixòs últim és a més d'incumprensible, intulerable. I una altra cosa per acabar, Sr.Piritione, pudria posar escrit aquí amb paraules que s'entenguin, la fòrmula per fer la cara del Sembei?

Jordi Casanovas ha dit...

Doncs jo diria que sí que m'en recordo de la nocilla de maduixa... serà l'edat o que ja m'ho crec tot?

Puji ha dit...

Nocilla rosa? No no. No m'en record.

No menystingueu els guionistes, que aquells diamants encara sortiran per alguna banda...

Anna Tarambana ha dit...

A mi això de la Nocilla rosa no em sona... i això que al ser una "nena" potser hi hauria alguna possibilitat que em sones... A veure si a vustè li donaven caducada i així s'ha quedat, raru i que no l'entenem... però ja ens agrada!

Vida ha dit...

Hi ha tantes coses que no entenc jo que no acabaríem mai.
Només recordo la Nocilla blanca i marró. No ho confons amb els frigo-pies o els pastissets aquells de les "panteres roses"? :)

Candela ha dit...

Nocilla rosa??? andayaaaaaaaaaa

Jordi ha dit...

Mai he estat de la nocilla, per tant, ni rosa ni color marró. El select * sí que l'entenc, sóc informàtic. Quan vulgueu lliçons, només heu de demanar hora a La Banyera.

chamb ha dit...

la nocilla rosa és un mite com el Yeti.
Si n existeis un exemplar, val milions.

Marlene ha dit...

Aquí hi ha una senyoreta (no tinc el gust de conèixer-la) que recorda la "teva" nocilla rosa:

http://twitter.com/Laiamoreno