dilluns, 27 de setembre de 2010

Escenes de tren

Escena #1:

El tren és ple i no pots seure. Apuntales de qualsevol manera l'esquena en un lateral del vagó i t'endinses en la lectura d'un llibre apassionant. Al teu costat, hi ha una senyora que tampoc ha pogut seure. La senyora va amb un nen petit que decideix que sí, que ell seurà, perquè és un nen petit i pot fer el que li roti del collons (perdó, dels collonets). El nen seu a terra, just davant dels teus peus i et comença a mirar. El tren no és un AVE i, evidentment, sotragueja. El nen va rebotant pel terra i, al cap de poca estona, notes que va assegut damunt de les teves sabates. Apartes la vista del llibre i et mires el nen. I et mires la mare. I et tornes a mirar el nen. I tots dos et miren. I tota la resta de viatgers miren el nen i somriuen. Clar, com que és un nen, per definició és monísssssim i cau bé a tothom i la gent li somriu. I si goses no somriure-li, i mirar-lo amb odi, perquè a tu no et cau bé, coi, que està seient damunt dels teus peus, tothom et mira raro. Així doncs, decideixes treure-te'l de sobre subtilment. I el tornes a mirar. I, com fan les tietes, t'ajups i li pessigues les galtones (ai, que moníssssssim que ets!), amb més força de l'estrictament necessària, per viam si pilla que fot nosa i que ha de cardar el camp d'allà. Però no funciona. Ans al contrari: sembla que al nen li ha agradat. I no només no marxa, sinó que s'aixeca, i comença a incordiar-te amb les manetes, com si vulgués que el pugessis a coll. I tothom s'ho mira i somriu. I la mare no fa res. I el nen no para d'emprenyar-te. I pitjor encara: babeja! El nen babeja! I fa pudor. I et llepa el camal dels pantalons. I sembla que a tothom li fot la mar de gràcia. I a tu t'emprenya. Molt. Moltíssim. Tant, que li cardaries una cossa als collons (perdó, als collonets). I una altra a la mare, que encara té el morro de dir-te: tranquil, no fa res!

Escena#2:

Idèntica a l'escena#1, però canviant el nen per un gos.


Conclusió:

Si no deixaries que el teu nen ho fes, perquè collons (perdó, collonets) ho deixes fer al teu gossot pudent?

4 comentaris:

Missis ha dit...

En aquesta escena, a voltes, hi han els pares que, amb veu cansada, monòtona i de tantsemenfotisme, li van dient al nenet dels collons "Nen no corris, nen no molestis, nen seu" però no passa d'aquí.

Mentrestant, el nen, evidentment, corre, molesta no seu i emprenya a tot el personal que comparteix espai vital amb aquest nen marrà i els seus inútils pares.

XeXu ha dit...

No entenc com el senyor Hereu no us ha contractat encara com a fomentador del civisme. Què redimonis és això de que a Barcelona tot i cap però no tot s'hi val? La vostra frase final hagués merescut el premi en cas d'optar a concurs. Jo la posaria així tal com està en totes les vidrieres dels metros i a les estacions. Potser trauria el parèntesi perquè sense la resta del post potser no s'entendria, però la resta em sembla bé. Trobo que la vostra contundència arribaria a molta més gent. Si jo tingués un gos me'n guardaria prou de baixar-lo al metro.

XeXu ha dit...

Bé, he estat posant metro, però el comentari val també per ferrocarrils estàndard, no cal que siguin metropolitans. Però al metro també cal l'eslògan, eh!

Vida ha dit...

Idò a mi ja em perdonaràs però sent una espècie de rebutj per a les persones que tenen tendència a comparar tan fàcilment i tan negativament cussons i nadons. Desconfio, em sap greu...però, bé, no em sembla correcte que els cans vagin en transport públic. No puc dir el mateix dels nins.