dijous, 11 de novembre del 2010

Circ




Al principi és només una sospita, però al cap dels anys descobreixes que sí, que és veritat, que al final resulta que la vida (atenció, spoiler!) és un circ.

Un circ esparracat, amb la carpa apedaçada i una troupe atrotinada d'artistes decadents.

La gràcia de tot plegat és que mai no saps quin lamentable paper et tocarà fer. Qui sap. Potser seràs el pallasso de cara pintada d'un blanc patètic; un pallasso dels que fa plorar. O, pitjor encara, dels que fa por. Potser seràs el mag que li fugen els conills del barret i se li caguen els coloms dins la màniga. O l'home falsament forçut, amb panxa prominent i bigoti recargolat, que amb prou feines pot alçar les peses rodones de porexpan negre. O la increïble dona barbuda que, abans de començar l'espectacle, es treu la barba postissa i ven entrades a la guixeta. Qui sap. Potser et tocarà ser el domador de feres covard. O, pitjor encara, el domador de feres valent, però sense braç. O l'equilibrista artròsic que fa tentines a deu metres d'alçada i sempre acaba caient. O el primer trombó de la banda, que sempre entra massa tard. O, pitjor encara, massa d'hora. Qui sap. Potser seràs la venedora de gominoles amb els turmells inflats de tant anar amunt i avall de les grades amb talons de pam. O, pitjor encara, amb més bigoti que la dona barbuda. O el mestre de cerimònies, que ha de presentar l'espectacle més gran del món amb un megàfon que sempre s'acopla. O el nen del públic que, quan ha d'emocionar-se, riu i quan ha de riure té por.

O el fabulós home bala, que diuen que un dia el van disparar tan lluny que mai més ningú no n'ha sabut res més.

Potser seràs algun d'aquests personatge. O, pitjor encara, tots ells. Però un dia, probablement, quan menys t'ho esperis, durant la funció menys concorreguda, sortiràs a la pista convençut que ets el millor acròbata del circ. I aquell dia faràs l'actuació de la teva vida. Gravetat, avui no m'emprenyis. I alehop! I aterraràs amb elegància damunt la sorra de la pista i saludaràs a la concurrència amb modèstia, com dient: no ha estat res, gràcies.

I quan tornis al backstage, el megàfon del mestre de cerimònies no s'acoplarà. I el trombó de la banda entrarà a temps. I els pallassos riuran. I el mag t'oferirà unes flors que es treurà magistralment de la màniga. I fins i tot el domador de feres valent t'aplaudirà.

I quan miris el cel per un forat de la carpa atrotinada, veuràs un puntet de llum: l'increïble home bala, a la seva manera, també s'apuntarà a la festa.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Esperaré amb delit aquest dia somniat, perquè si vós dieu que ha d'arribar, jo us creuré. Posem-hi bona cara, ja que un dia, ni que sigui un dia, serem els reis de la funció.

Per cert, com li va a en Capdevila Miralles?

El porquet ha dit...

Genial el post, Zinc. I acompanyat de la cançó, una delícia!

Un plaer voltar per el seu blog.

Jo segueixo esperant el meu moment de glòria... que estic segur que arribarà!

Tinc Molt Mal Caure ha dit...

Molt bona descripció!

Jordi ha dit...

Oh, què bonic! Segur que un dia o altre la funció sortirà rodona!

Carles ha dit...

doncs a mi per moments m'ha semblat que parlaves de política...

Anònim ha dit...

amb el teu blog he arribat a riure molt, però aquest post el trobo especial!

zel ha dit...

Jo també trobo molt especial aquest escrit, Zinc, molt...ens fem grans? Bé, tu gran, ja ho ets!

vilapou ha dit...

Fa unes desenes de mesos vaig descobrir l'Eduard Canimas en aquesta casa....

Anònim ha dit...

Decididament la imatge que ha quedat del circ per la societat i la que existeux en la realitat son ben diferents.