dilluns, 29 de novembre de 2010

La Llessi i la senyora Conxitín

D’una banda tenim la Yessi (a qui, d’ara endavant, anomenarem Llessi, amb l’objectiu de preservar el seu anonimat). La Llessi treballa en una de les delegacions de l’empresa on també treballa, ai las!, un servidor. Ella ronda la trentena, té estudis i forma part de la primera generació (la nostra) que ha conviscut sempre amb la tecnologia. A més és mona-monííííííssssima de la muerte i se n’aprofita: a falta d’altres virtuts, fa servir els seus encants per tenir el seu cap sempre a favor.

D’altra banda tenim la senyora Conxita (a qui, d’ara endavant, anomenarem senyora Conxitín, amb l'objectiu de preservar el seu anonimat). La senyora Conxitín treballa en una altra delegació de la mateixa empresa on també treballen, ai las!, la Llessi i un servidor. Ella ronda (tot i que hom diria que la supera amb escreix) l'edat de jubilació. Forma part de la generació de la postguerra i, tot i que va anar a col·legi i va aprendre a llegir i escriure (i a fer unes labors moníssimes), tot allò d'important que ha après, li ha ensenyat la vida. Si la veiéssiu, creuríeu haver trobat el mític eslabon perdido. Per això, i per tenir un punt d'arrauxada, el seu cap (diguem-ho finament) no la té en prou consideració.

Un cop fetes les presentacions, anem al gra.

Últimament, la Llessi, la senyora Conxitín i un servidor interactuen sovint. I això perquè? Doncs perquè m’ha tocat coordinar el desenvolupament d'una aplicació informàtica per gestionar datos de l'empresa. Aquesta aplicació s'ha anat implementant progressivament a totes les delegacions, entre les quals, la de la Llessi i la de la senyora Conxitín.

I això m’ha permès constatar (de nou) un fet escruixidor: una d’elles és una autèntica geek i, per tant, està entusiasmada amb la nova aplicació; l’altra és una absoluta analfabeta tecnològica i prefereix seguir fent les coses amb llapis i paper i lletra de redondilla.

Quina és quina? Penseu-hi bé.

I el pitjor de tot és que cap dels caps (visca la polisèmia!) sap valorar el que realment té.

Doncs això. Escruixidor.

7 comentaris:

La RaTeta Miquey ha dit...

... jo d'això un dia també en parlava... increible, realment...

Jordi ha dit...

La senyora Conxitín podríem fer-la apareixa a Senyores que fan labors? Senyor Zinc, pot currar-s'ho una mica?? Va, sisplau, faci-ho per Cristiano Ronaldo que està molt apenat...

M'inclino per la Llessi, que fa pinta de no saber-ne molt! L'altra, pobra, li deu posar voluntat.

Anna Tarambana ha dit...

Aqui hi ha trampa, segur!!! Però jo no m'arrisco, si com a mínim qui encertes rebés un exemplar del millor diari de Catalunya a recollir a la primera paperera just a la porta del metro, encara participar-hi, però jo sense premit , no jugo!

El porquet ha dit...

Jo em mullo. Fer labors desenvolupa una capacitat de teclejar i moure ratolins que "pa qué".

La Llessi estic segur que domina totes la paleta de pintures dels súpers per a empastifar-se la cara però no la veig una "hacker" estil Salander.

XeXu ha dit...

Doncs jo en comptes de jugar, prefereixo maleir els caps curts de vista que es deixen ensabonar i creuen que la feina es deu fer sola, perquè ja saben que alguna gent són uns ineptes, però no en volen prescindir per motius èquits, en aquest cas, per un bon cul i un somriure radiant... suposo jo...

Zincpiritione ha dit...

Ben cert, RaTeta. És trist, però segur que tots en podríem trobar un cas conegut... :o

Jordi, com a prèmit per haver-ho encertat el primer, a partir d'aquest moment la senyora que fa labors i vota SI serà coneguda com a senyora Conxitín! :D

Jajajaja, Tarambana! No, aquesta vegada no hi ha prèmit, però... sigue buscando, hay miles de premios bajo las tapas! :P

Molt bo, Porquet!!! Ho haveu encertat de ple: la senyora Conxitín és una autèntica iaia cracker que peta el codi font dels programes amb la mateixa facilitat que fa la vora d'uns pantalons o s'arregla un traje jaqueta. :)

És ben vritat, XeXu. Aquests motius èquits són tan vells que hasta apareixen al refranyer català en forma de pèl/teta i tren/carretó (segons les versions, ja m'enteneu...) ;)

Josep B. ha dit...

Coincideixo amb l'experiència i és que dir-se Yesi ja diu molt, el problema no és l'edat sinó el tarannà, i les Yesis pensen que ensenyar el tanga i la pitrera els hi obrirà totes les portes sempre