dilluns, 31 de gener de 2011

Onze i mig, tretze, catorze i mig

Mode atzar. Nivell vuit. Pes seixanta-quatre. Temps vint-i-cinc. Velocitat inicial onze i mig. Start.

M’hi poso i, com que no tinc altra fenya que anar fent, m’entretinc comptant. 

I compto vint-i-sis passes cada deu segons. Ves, tu, qui ho diria.

Multiplico. Divideixo. Factors de conversió. Regla de tres. Començo a suar. Arrodoneixo.

Onze kilòmetres i mig per hora són cent noranta dos metres cada minut.

O trenta dos metres cada deu segons. Ergo, trenta dos metres cada vint-i-sis passes. Ergo, cada passa fa un metre i vint-i-cinc. Ergo, no son passes sinó gambades. I amb pendent. Ergo, suo. Suo molt.

I quan falten cinc minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la primera gran paradoxa: just quan estic més cansat, accelero. Tretze kilòmetres per hora. Metre quaranta per gambada (calculat a gabinet, que diuen, que la sang ja no rega prou per fer numbros de memòria a camp). I suo. Suo més. Suo i panteixo (bonic verb intransitiu, tot i ser degut precisament al fet d’estar transitant en excés*).

I quan falten dos minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la segona gran paradoxa: just quan ja no puc més, accelero de nou. Catorze kilòmetres i mig per hora.  Metre i mig llarg per gambada (calculat a gabinet, també, que ara ja no sóc persona ni re).

Fins arribar als vint-i-cinc minuts. Suat, panteixant i vermell com (a escollir) la sang d'un cor de jaspi (pels poetes amateurs), o un pebrot (per als hortofruticultors i el públic en general).

I després, ralentí. Dos minuts de refredament a set coma dos kilòmetres per hora per acabar de suar molt, panteixar mes i, diguem-ho tot, cagar-me en qui va inventar el deport.

Resum en pantalla: vint-i-set minuts. Cinc kilòmetres. Quatre mil gambades i picu. Nosequantes centes calories cremades.

Pas ferm Tentines fins a la dutxa. Quatre tites pel camí. I cap a casa com nou, amb aquella curiosa i contradictòria sensació tan agradable d'estar absolutament trinxat.

*Xist

7 comentaris:

zel ha dit...

Jo no sé com t'ho has fet...no passo dels tres quilòmetres, ara vaig suau suau...

Sr. Tinc ha dit...

Mentre no faci com servidor que, en cinta correderra de gimnàs, va pitjar un botó vermell -fre de mà, en diuen- i allà mateix va deixar-se la dentadura, la dignitat i la futura (i brillant) carrera deportiva d'un musculator barceloní. Ara, calories no sé si en vaig cremar gaires, tu...

XeXu ha dit...

Aaaaah, quins temps aquells de córrer sobre la cinta, i mirar de superar-me una mica cada dia. Ara la velocitat, ara la inclinació... quines coses. I que rematadament avorrit que és. Però tot sigui per lluir. Que heu començat l'operació bikini, amic Zinc?

El veí de dalt ha dit...

Zinc-Marathon-Man!

Jordi Casanovas ha dit...

ho saps que això no és bo oi?

Puji ha dit...

Després no us queixeu si us baixa la glucosa en sang.

Anònim ha dit...

That is really interesting, You are an overly skilled blogger.
I have joined your rss feed and stay up for in the hunt for extra of
your magnificent post. Also, I have shared your web site in
my social networks

Also visit my web blog - bypass hand pruners