divendres, 25 de febrer de 2011

And the Oscar doesn't go to...

Els darrers corrents teòrics sobre l’estudi de la població activa a les societats occidentals tendeixen a classificar els treballadors en dues grans categories:

a) els normals
b) els imbècils

Dins del grup dels imbècils existeix un subgrup fàcilment identificable format pels actors i les actrius. Els reconeixereu perquè es passen més temps petonejant-se i repartint-se premis entre ells que no “treballant”. Obro parèntesi. El lector i/o/ante/bajo/cabe la lectriu haurà copsat el rintintín amb què l’autor d’aquest apunt ha emprat les cometes per posar en dubte que els actors “treballin”. Diguem-ho clar: Bill Murray, aixòs els normals NO ho considerem treballar. I ademés, s'ha demostrat que actuar és una fenya que qualsevol imbècil pot fer. Tanco parèntesi.

Tornant als premis i als petons, aquest cap de setmana, després dels Globus d’Or de fa uns dies (que en són l’antesala, i quina ràbia que fa l’expressió) es reparteixen els Òscar (que són unes preuades estatuetes, que és una expressió encara més odiosa, que si algú la torna a dir que li trenquin les cames però ja, que vale ja de subordinades que m'estic perdent). Catifa vermella, modelets escotats, acudits dolents, xiscles de satisfacció, cares de circumstàncies, petons a la boca, discursos eterns i llàgrimes de cocodril (merdós).

Aixòs és un os car, xapat d'or i tot


Tota aquesta imbecilitat i pantomima (que, siguem sincers, seguiré amb fruïció, goig, i hasta una mica de delit), només podrà robar-me el cor si fa justícia al que, en teoria, representa: el Cinema. Aixins, amb majúscules. El Cinema.

A veure si m'explico. He vist 8 (demà seran 9) de les 10 finalistes a millor pel·lícula. I el meu criteri, que és el més millor, imparcial i objectiu (que per alguna cosa és el Meu, aixins en majúscules) té molt clar qui ha de guanyar. De les 10 pel·lícules, n’hi ha que ...pseeee, n’hi ha que ...buffff!, n’hi ha que eiiiii!! i n’hi ha que uaaaala!!! Però una, només una, és una absoluta Obra Mestra. Cinema Perfecte. Aixins, amb majúscules i lletra de colorins i tot.

Resumint. Si aquest diumenge Toy Story 3 s'endú el premi a la millor pel·lícula, un servidor es reconciliarà amb el gremi dels imbècils que, per un dia, hauran deixat de banda els prejudicis per votar la que és, de llarg, la millor pel·lícula de l'any.

He dit (Piaf).

10 comentaris:

Olguen Dalmasas ha dit...

Si guanya Toy Story 3 tornaré a creure en Hollywood. Simplement tinc que dir això. La resta...algunes no les he vist, altres no m'han agradat i altres sí, però menys que TS3.
Jo, mentre no guanye Bardem, ja en seré, de feliç.

Veig un bon criteri sobre cinema ací. Dilluns veurem.

XeXu ha dit...

Jo, que de les 10 finalistes n'he vist... espera que ho compti... cap, he de dir que si guanya TS3 serà històric. Tanta interpretació per a no res, si total uns personatges de dibuixos s'emporten el premi. Però si és la millor, que guanyi, sense discussió. I que s'ho currin més aquesta colla d'imbècils!

Vida ha dit...

The show must go on...però no estic d'acord amb tu: no qualsevol imbècil pot actuar. Jo ho som bastant i ho faig de pena.

El porquet ha dit...

TS3 és M-E-M-O-R-A-B-L-E!.

Pel que fa a la fenya dels actors. Un dia vaig sentir que en Gerard Depardieu (no sé si s'escriu així però em fa mandra cercar-ho al google) va dir alguna cosa semblant a que ser actor era una feineta del tres al quatre i que no tenia cap dificultat i que totes aquelles històries de posar-se en la pell dels personatges eren, amb perdó, mariconades.

Aquest home no em cau especialment bé, aquell dia, però, tot el seu pes al capdamunt se'm va posar molt bé.

jomateixa ha dit...

Vas fort, això et passa per veure tantes pelis.
i els actors de toy com van per la passarel·la... també amb vestits espectaculars... jeje

oscar ha dit...

He rigut d'allò més llegint el seu apunt. I coincideixo en quasi tots els punts amb vosté.
D'altra banda, la "frescura" de la seva manera d'escriure m'ha encantat. Salut.

Sir William Temple ha dit...

No puc opinar, vaig anar al cinema per darrera vegada l'abril del 2004.
Tinc couent-se al forn la foto de la rencarnació de Jason Donovan presentant-se a les eleccions irlandeses...

Sir William temple ha dit...

Ja ho tenim això http://www.liffey.cat/humor/reencarnacio-jason-donovan.html
Continuaré atent amb el MacDonado

Mortadel·la ha dit...

Passa-ho please, tinc pressa

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888

zel ha dit...

No n'he vist cap ni una, em sembla... però jo, que sóc amant dels dibuixets, segur que m'agradarà...