dimecres, 23 d’abril de 2008

Quatre valoracions apriorístiques i tendencioses, però certes, de la Diada

Primera valoració apriorística i tendenciosa, però certa, de la diada:

1. Les floristes entenen més de flors que els llibreters.

Segona valoració apriorística i tendenciosa, però certa, de la diada:

2. Les floristes entenen més de flors que no pas els llibreters de llibres.

Tercera valoració apriorística i tendenciosa, però certa, de la diada:

3. Les floristes entenen més de llibres que els llibreters.

Quarta valoració apriorística i tendenciosa, però certa, de la diada:

4. Si els llibreters venguessin flors, avui tindríem un rànking de la flor més venuda encapçalada pel card:



(Però tot aixòs no quita que Sant Jordi sigui una gran festa. Moltes felicitats a tots els Jordis i Jordines, però sense oblidar els menys mediàtics Adalberts, Gils i Elenes, que ningú no se'n recorda mai, hombre, ya!)

12 comentaris:

l'altre ha dit...

Encertadíssimes, i tant! I en molts casos, no en tots, la tercera és la que més raó té, encara que aquest entendre de les floristes sigui ben peculiar. I felicitats a tots els secundaris!

Llum ha dit...

Quanta raó tens!!!

Ah! I t'has deixat de felicitar a l'Aragorn, que avui fa anys que el van coronar rei :-P

La reusenca ha dit...

Ni idea que avui també era santa Elena! mira que amb tu se n'aprenen de coses, eh zinc?

Jordi Casanovas ha dit...

avui has estat finet... i gràcies per la part que em toca

Zincpiritione ha dit...

Ja ho diu la cançó, l'altre: les floristes de la Rambla sembren flors a tots els vents, i si a l'estiu no les venen ja les vendran a l'hivern (que no té res a veure, però em feia gràcia dir-ho)

Oooooooops!! Un oblit imperdonable, Llum! En qualsevol cas, és un motiu més per celebrar avui el dia del llibre!

Reusenca, entre nosaltres, jo tampoc no ho sabia. A mi si em treieu del dia de Santa Prisca (18 de gener) em perdo!

Ui, jordi, m'estàs dient que et dius Adalbert? :P

Jordi Casanovas ha dit...

Adalberta senyor, Adalberta.

Puji ha dit...

Doncs res, gràcies gràcies...

Bet ha dit...

No és el mateix un llibreter que un venedor de llibres, i per sant jordi la gent va gairebé sempre a preu fet, poques vegades demanen consell. Els autors que venen més són els que venen més per la mateixa raó que la gent veu dónde estás corazón. (per carinyo a la meva llibretera) He dit!

Zincpiritione ha dit...

Un plaer, senyoreta Adalberta!

De re, de re, puji!

Aixòs que dius és ben cert, bet, de la mateixa manera que no és el mateix una florista que un xino que ven roses pansides dins una galleda de plàstic.

Somiatrufes ha dit...

Ahir vaig acostar-me a una parada i demano a la dependenta el títol d'un llibre que volia. Em diu que no el tenen i em recomana provar-ho en una altra parada. Abans de marxar de la parada, aixeco un llibre i a sota hi ha el que li demanava... Em diu: "Ai!, em pensava que eren el mateix!"

Ararat ha dit...

Realment, és una manera força interessant de resumir tota la qüestió.

Malauradament els llibreters no permetran pas l'intrusisme professional. Vendre llibres d'en Zafón és un bon negoci.

I d'en Follet, no ens deixen en Ken Follet.

Que vagi bé!

proudemax ha dit...

Benvolgut Zincpiritione, primer de tot, dir-li que fa mesos que sóc (psico)fan d'aquest blog.

Segon de tot, dir-li que efectivament, hi ha llibreters/es que (psico)fan fàstic/ic.

En una parada vaig demanar tres llibres: "el clásico, el raro y el nuevo".

Del clásico no n'havien sentit a parlar.
Del raro no n'havien sentit a parlar (és l'únic que es justifica).
Del nuevo no n'havien sentit a parlar (quan en una altra llibreria l'havien exhaurit).

En fi, que entre això i que les roses d'enguany ja no tenien espines, estem ben arreglats.