divendres, 25 d’abril del 2008

Un somni (raro)

Aquesta nit podria haver somiat en Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. O en l'Eloi Cordomí. O en la Montse Lorenz. O en la senyora Dulores. O en José Antonio Camacho. O en Maria del Mar Bonet cantant La Dama d'Aragó. O en un senyor que no sé com se diu però que me'l trobo cada matí al tren.

Podria haver somiat en la senyora Piritione. O en Stendhal. O en el senyor A. K. Damm. O en els cantants de Mocedades (tots alhora). O en el Fiat Punto. O en la Vaca Ció. O en la Brenda Fox. O en el Ramon Madaula fent de nòvio de la Mercè Arànega a Estació d'Enllaç.

Podria haver somiat en el fill gran del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el segon fill del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el tercer fill del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el quart fill del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el cinquè fill del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el fill petit del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), o en el mateix senyor Venanci de Girona (que té sis fills).

Podria haver somiat en Montserrat Caballé. O en el barrufet de les ulleres. O en la Núria Feliu. O en Baudelaire. O en l'Anna Lafau. O també hasta en el Fofito i la Marina Rossell, que en contra del que pugui semblar no són el mateix (perquè el Fofito afina)

Podria haver somiat en l'Imma Pedemonte. O en l'Infant Pere, primer fill de Violant d'Hongria. O en Andreu II d'Hongria, pare de Violant i avi de Pere. O en el rei Béla III, pare d'Andreu, avi de Violant i besavi de Pere. O en Eufrosínia de Kiev, mare de Béla, àvia d'Andreu, besàvia de Violant i rebesàvia de Pere. O en Jorge Sepúlveda.

Podria haver somiat en la Montse Lluçà. O en el Willy Fog. O en la veu que anuncia que la propera estació és el Baixador de Vallvidrera. O en l'Il·lm. Sr. Josep Poch i Méndez, alcalde de Sant Quintí de Mediona (a qui no tinc el gust de conèixer, però els somnis ja les tenen, aquestes coses, que ningú és qui és ni fa la cara que fa).

Podria haver somiat en molta gent, sí. Però ves per on, avui he somiat en el mestre Vilapou, que resulta que no feia de músic de cobla, sinó que tocava l'acordió diatònic en un grup de folk que no sonava pas malament. Llàstima que s'ha posat a ploure a mig concert i tothom ha marxat i no l'he pogut anar a saludar.

Per cert: tocaven a peu pla, sense ni un trist enfustissat ni, evidentment, cap escala. És bembé que fins i tot en somnis els músics estan mal cuidats.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Pos jo vaig somiar amb unes noies ballant al bosc al so d'una música molt bonica... sempre em pregunto per què tot el meu talent s'ha de manifestar NOMÉS en els meus somnis :(

El veí de dalt ha dit...

Quins somnis i quina mala sort, la pluja! Per cert, l'Arpanega estava molt més prima a Estació d'Enllaç que ara a El cor de la ciutat. Sembla bembéeel Benach!

vilapou ha dit...

Company, heu de vigilar més que mengeu (i/o beveu) per sopar. Les males digestions ja ho ténen això...
I sí, vaig començar a tocar en un grup folk... i es va desfer. Després en un altre que fèiem bosanova, etc... i es va desfer. Ara assajo amb uns que fan música dels 60 i 70, i la cosa està fent aigües...
Vigileu no coincidir vostè i la Sra. Piritione somiant amb mi el mateix dia. Jo, no responc del resultat.

Hisenda Lesseps ha dit...

L'Anna Lafau, quin flaix que acabo de tenir! Quina noia tan poc corrent dient les notícies. L'última vegada que la vaig veure a la TV es va posar a plorar (potser era el seu últim TN).

Què t'anava a dir ha dit...

Ei una cosa: Aquest tal Vilapou m'ha semblat que té un blog on penja fotos d'escales? Vosdí que dóna tant de sí el tema??

Carles Casanovas ha dit...

És millor somniar, encara que sigui lleig i portés un bigoti molt
ridicul,amb en Jorge Sepúlveda, que cantava aquella cançó que dèia...
Santander, eres novia del mar...

Zincpiritione ha dit...

aida, potser el Vilapou era una d'aquestes noies... qui sap! Els somnis són raros, raros, raros.

És cert, veí, l'Arànega està com embotornida...

Mestre, sense ànimus d'ofendre... tenint en compte aquest vostre historial, per quan tindrem un bolo amb la Marina Rossell? (viam si la fem plegar d'una vegada) :P

Hisenda Lesseps, l'Anna Lafau és un autèntic mite!

Què t'anava a dir, no tan sols dona per tant (i per més), sinó que és el bloc de referència d'un servidor i d'un exercit de blocaires. Ateneu Blocaire Vilapou, ja!!!!


Carles Casanovas, jo sóc més de mirando al mar soñééééé, que estava junto a tiiiiiii! :)