Sobre la mielina

Un servidor de vostès, potser perquè és de ciències o potser perquè té un coeficient intel·lectual més aviat justet, és incapaç de comprendre alguns misteris insondables del llenguatge. Em vinc a referir per exemple, al fet que el plural de llapis sigui llapis, o que el singular d'ulleres sigui ulleres.

Ui. He dit ulleres? Ai las! Ves quina coincidència: el post d'avui va precisament d'ulleres, que ja és casualitat, tu, quina gràcia, ai sí, recoi, ni que ho hagués fet asprès, vatua santa Prisca, que és bembé que el món és un mocador. Perquè resulta que l'altre dia, mentre me les estava netejant (les ulleres, vull dir), se'm van partir literalment pel mig. I com que dur monocles és una cosa d'antas, i posar esparadrap al pont també és una cosa d'antas (i ademés cutre), em va semblar convenient anar a l'òptica (entès com a "establiment on es venen ulleres") a comprar-me'n unes de noves i, de pas, a fer-me mirar la vista.

La revisió va ser totalment satisfactòria. L'òptica (entès com a "senyora llicenciada en aquesta noble ciència") em va certificar que tinc una vista de linse (de linse miop, vale, però de linse al cap i a la fi). Però quan semblava que tot acabava bé, em va fer passar a l'altra banda de la màquina des d'on m'estudiava els ulls i em va llamar l'atenció sobre una cosa que havia detectat en una de les fotos que va fer-me de la meva retina. Una curiosa taca blanca. Un reflex peculiar. Una taca de mielina!

I em va dir que el nervi òptic està recobert de mielina. I jo vaig pensar que el nervi òptic és bembé com els mobles d'IKEA, però es veu que no, que no és melamina, sinó mielina. Però que quan el nervi òptic entra dins el globus (que en plural seria globus) ocular, ja no va recobert de la mielina aquesta, llevat d'algun cas raro (entenent com a raro allò que afecta menys d'un 1% de la població, que és ser molt generós, perquè més raro és votar la Unión del Pueblo Leonés i tampoc no passa re). I es veu que jo sóc un d'aquests casos raros, però no pas perquè voti la UPL, sinó perquè la mielina em flota suelta per l'ull d'una manera que, sense exagerar, és hasta maco de veure-la (i, exagerant, que hasta pudé algun dia em sortira la mielina per les orelles). Però que no cal que em preocupi perquè no és patològic ni re. Només és raro i prou.

Però jo no m'ho crec. Per mi que aquest reflex és del flaix. Ai las! Per una vegada que quedo bé en una foto, sense tancar els ulls ni re...

(no sóc jo, però m'hi assemblo)