...el ordenamiento jurídico no impone el derecho de soportar esta carga, aún coincidendo en el nexo causal del acto lesivo...
No t'entenc ni vull entendre't. M'han obligat a venir i tinc la intenció de fer-te boicot. Ho veus? Ara mateix, mentre tothom fa veure que t'escolta, jo tinc el cap a un altre lloc. Ningú no sap que mentre tu parles, jo estic escrivint mentalment aquest post.
..se empara en un artilugio formalista, no funcional...
Calla, sisplau, calla, que ja parles com aquell. Subordines i subordines i subordines frases que no porten enlloc. Subjecte-verb-predicat, sisplau. Subjecte-verb-predicat!
...la titularidad de la definición del objeto que tiene atribuida la consideración jurídica de...
No tinc ganes d'escoltar-te. No m'interessa el que dius. Quanta gent devem ser a la sala? Trenta-cinc? Quaranta? Alguns t'escolten amb devoció. Altres simplement et senten. Alguns dormen. I jo començo a marxar.
...se puede incardinar aquí el establecimiento de un cómputo de plazos genérico que rija...
No t'entenc ni vull entendre't. M'han obligat a venir i tinc la intenció de fer-te boicot. Ho veus? Ara mateix, mentre tothom fa veure que t'escolta, jo tinc el cap a un altre lloc. Ningú no sap que mentre tu parles, jo estic escrivint mentalment aquest post.
..se empara en un artilugio formalista, no funcional...
Calla, sisplau, calla, que ja parles com aquell. Subordines i subordines i subordines frases que no porten enlloc. Subjecte-verb-predicat, sisplau. Subjecte-verb-predicat!
...la titularidad de la definición del objeto que tiene atribuida la consideración jurídica de...
No tinc ganes d'escoltar-te. No m'interessa el que dius. Quanta gent devem ser a la sala? Trenta-cinc? Quaranta? Alguns t'escolten amb devoció. Altres simplement et senten. Alguns dormen. I jo començo a marxar.
...se puede incardinar aquí el establecimiento de un cómputo de plazos genérico que rija...
Sense fer soroll. Començo a marxar. Ningú no ho nota, però començo a marxar. La pell, el ossos, els nervis, continuen al seu lloc. Però els sentits se'n van. Surten per la boca, per les orelles, pel nas, pels ulls. Afloren per tota la pell. I com un baf subtil s'enfilen amunt, amunt, amunt. Fins al sostre de la sala. Fins damunt les capçades dels arbres del carrer. Fins als núvols. Amunt, amunt. Més amunt.
Ja no hi sóc. Potser encara em podeu veure assegut fent veure que us escolto. Però no hi sóc. Teniu el meu cos, però no el meu esperit: aquell que seu i escolta no sóc jo. No. Jo he marxat a prendre l'aire. Amunt, amunt. Molt amunt. Més amunt dels núvols.
Volant. Somiant. Caminant per un mar de boira.
Quan tot plegat s'acabi, ja tornaré a baixar.
15 comentaris:
ja m'he vist a mi mateix en depèn de quines reunions de feina...
M'encanta! Molt bo i original! Quin rotllo,no? No entenc re... és perquè és en castellà o no té re a veure?
Boníssim, boníssim de veritat! M'ha semblat una mica autobiogràfic, no sé si et vas inspirar en fets reals, però t'ha quedat perfecte, m'encanta. I a més, és molt original, a qui se li pot acudir un escrit així amb el quadre aquest? Només a tu, per descomptat.
Estic extasiada.
Jo porto molt anys convivint amb les subordinades tant tipiques del llenguatge jurídic español i m'he sentit com si fos el Sr. Piritione assentat en una sala escoltant bla-bla-bla i volant per l'espai infinit!
Gràcies mestre, que bonic és saber que no s'està sol en aquest món.
Per cert, l'email d'aquell no el té pas guardat? Algun dia valdrà molts quartos (quan es descobreixi el corrent del noedadaisme literari que cada vegada està més en alça!)
Collonut! M'has recordat les meues evasions quan estudiava o tenia alguna reunió de feina!
Salut!
Hosti! Un viatge astral!
Pos no n'he fet jo de viatges d'aquests...
jordi, hi ha coses de la fenya que s'haurien d'eliminar!
Tarambana, jo tampoc no he entès re, però és que jo sóc de ciències!
Xexu, aixòs no és una mica autobiogràfic. Ho és plenament. I les frases són literals, que les vaig apuntar i tot en un trosset de paper. Sujuru!
la intransigent, el mail aquell el vaig suprimir: correus del jefe i spam... a la paperera de pet!
tocat del cargol, tots hi hem caigut, alguna vegada! Val més aixòs que no pas adormir-se! :)
puji, viam si algun dia ens hi trobem, al siberespasio! ;)
Escolta'm, que sàpigues que cada cop que obro del teu blog em salta una finestra-anunci de politonos que té per banda sonora (i MOLT SONORA) l'himne del Real Madrid.
Tu sabràs què has de fer...
jajaja, quin rollo li estan fotent!! Ja es pot dir que està dins la boira :)
Uf, lo de la finestra amb l'himne del RM és dur. Això no es fa! Si fos la Feliu encara.
Uale! De veritat que la senyora X de l'assignatura XX parla igual que això... però en català. I demà tinc examen!!!! :S
Per cert, de l'altre post: altantu amb les tortugues de florida que són carnívores de carn i es mengen les pobres i desvalgudes tortugues mediterrànies! (sisi us veig a tots plorat). Visca les tortugues catalanes que no es diguin Montilla!
Katrina i les oques
No m'estranya amb el rotllo jurídic, una mica la parte contratante de la primera parte....
XDDDD
Per tots aquells que us surt l'himne del Madrit (a mi no em surt: sóc raro o tinc l'anti popups activat?), com a acte de desgreuge, us ofereixo l'himne del Saragossa cantat a pulmó per un servidor de vostès:
El Zaragoza va a jugar,
el Zaragoza va a vencer,
el Zaragoza va a luchar
por su aficióóóóóóóóón.
Y los mañicos auparán a
los blanquillos del leòn:
azul y blanco es el color
del campeóóóóóóóóóóóóón.
Aúpa, Zaragoza, arriba
y a venceeeeeeeeer,
palmadas al viento
que gritan ganaréééééééis.
La raza en el juego,
nobleza y valor,
bandera y orgullo
de nuestro Aragóóóóóóóón.
La Romareda vibrará
y el cachirulo se alzará
como la afición con once
grandes del balóóóóóóóóóóón
y una leyenda
con trofeos al mejoooooooor.
Aúpa, Zaragoza, arriba
y a venceeeeeeeeeeeer,
palmadas al viento
que gritan ganaréééééééééis.
A ganar, a ganar,
el Zaragoza ganarááááá.
Xim-pom
És una habilitat admirable, sempre i quan no la facis servir quan ets al llit amb la teva dóna.
Ei, està molt bé l'himne del saragossa i tal, però que sàpigues que el tema del real madrid dóna molt pel cul.
Sublim, mestre Piritione, molt bo...
Publica un comentari a l'entrada