Què és Catalunya? (Setena part: una aproximació paranormal)

Dels nou-cents quaranta-sis municipis de Catalunya, n'hi ha un que llama especialment l'atenció. I no pas perquè Guifré el Pilós hi deixés part de sa pelambrera en algun combat històric, ni perquè els monjos del Cister hi fundessin cap monestir de gran vàlua arquitectònica o àdhuc hasta espiritual. No. Si llama l'atenció és perquè vist des del cel, pren les hetxures de la Península Ibèrica, amb Portugal i tot. M'estic referint, com tots ja deveu haver endevinat, a la bonica vila de Badia del Vallès.

Efectivament, no es tracta de cap llegenda urbana. Si llegiu aquest entretingut article en podreu saber més coses. Es veu que fins i tot els carrers d'aquesta bonica vila coincideixen amb l'indret anàleg de la península. Aixins, el carrer de més al nord és diu Avinguda del Cantàbric, pel mig hi ha una Avinguda Burgos, i al sud un carrer de la Bética (la fea).

Però ai las! Sense ànims de quitar mèrits a dingú, trobo que això no té cap mena de valor, puix es tracta d'una obra artificial feta per la mà humana seguint els capritxos d'algun arquitecte pretenciós, megalòman i, probablement, hasta fan de la Marina Rossell.

Però de tot se'n pot aprendre alguna cosa. Extrapolem, companys i companyes, aquest curiós fet al conjunt de la geografia catalana. No parlem ja d'una ciutat artificial, sinó d'un país sencer, no dissenyat per cap inginyer, sinó fruit de l'esforç de la mare naturalesa, amb ses valls, ses muntanyes, sos rius, i sos Servicaixes. Què s'amaga en aquest país nostre si sabem mirar-lo amb prouta perspectiva? Quin missatge secret amaga la geografia catalana? Quins enigmes oculten les seves pedres?

Per descobrir-ho, hem d'identificar els indrets, paratges i símbols de més rellevància cultural, històrica, natural, econòmica, social i espiritual del país. Hi hauríem d'incloure, per tant, el Priorat i la Conca de Barberà, puix s'hi troben les joies del Cister; el Penedès, puix s'hi cria un raïm que fa un vi de molta anomenada; Lleida i voltants per les seues peres, les pomes i els prèssics; els pantans de Camarasa i d'Oliana, puix venim d'una sequera que convé que no oblidem; unes quantes mostres de Pirineus, puix són unes muntanyes hasta maques de veure; Andorra, puix el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) sol comprar al Mamut; la Collada de Tosses i la C-17, puix així ens estoviem el peatge del Túnel del Cadí; i finalment unes quantes mostres de l'àrea metropolitana entre les quals inclouríem, evidentment, la vila de Badia del Vallès.

Tot aixòs posat damunt del mapa ens quedaria més o menys aixins:



Què s'hi llegeix? Sembla que re, però... i si fem les línies una mica més finetes?


Ai las! Ja s'intueix alguna cosa, aïllem els indrets seleccionats de la resta del mapa...

Oh! Valga'm Déu, sembla que... I si rotem (amb perdó) la imatge una mica cap a l'esquerra!

Sí! És ella!!!!


Benvolguts lectors, benamades lectrius, heus ací la prova del podert real de la nostra Núria. Ella és l'escollida. Ella és la nostra líder, la nostra guia. La llum de la catalanitat. Ella ha de ser parlumenus presidenta d'aquest país nostre. No badem i... nem per fenya, que encara hi som a temps!!!

Què més és Catalunya?
Primera part: una aproximació trigonomètrica
Segona part: una aproximació econòmica
Tercera part: una aproximació viària
Quarta part: una aproximació gravitatòria
Cinquena part: una aproximació onicològica
Sisena part: una aproximació humana