dimecres, 22 d’octubre de 2008

Dos graus de separació

La mítica teoria dels Sis Graus de Separació ve a dir que, resumint, tu, benvolgut lector, benamada lectriu, coneixes algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix la Marina Rossell. I això, malvolgut lector, execrable lectriu, et converteix automàticament en una persona non grata en aquest bloc.

Però tanmateix, és igualment cert que una lectura més positiva d’aquesta curiosa teoria vindria a dir que tu, benvolgut lector, benamada lectriu, coneixes algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix la Mireia Feliu. I això, íntegre lector, virtuosíssima lectriu, et converteix automàticament en una persona digna de les majors reverències i genuflexions.

La teoria dels SGS és, doncs, contradictòria en aparença, però absolutament vera i demostrable en essència, tal i com ja va quedar demostrat aquí en el seu dia. Però ai las! Sis graus són un màxim. Un límit superior. Un sostre. De vegades no són sis graus. Ni cinc. Ni quatre. Ni tres. De vegades només són dos. I ahir ho vaig poder comprovar.

Resulta que un servidor té un facebook i divuit amics. És una xifra modesta, però això no quita que n’estigui orgullós: són divuit amics nascuts de la virtualitat, puix els he conegut gràcies al fet de tenir bloc i, tot i que amb la majoria no ens hem vist mai, em consta que tots són unes persones nobles, conformes i netes. Podríem dir, doncs, que es tracta d'una mostra aleatòria de divuit persones d’arreu del país, seleccionades per l’atzarosa virtualitat, sense cap vincle previ amb el meu jo real.

Ahir, però, fent al tafaner per la llista d’amics d’un dels divuit amics, vaig veure una cosa que em va llamar: un d'aquests coneix una companya meva de quan feia egebé. Una persona real en un món de virtualitat. Una petita escletxa en l'armadura d'aquest tan preuat anonimat. Un inesperat vincle entre en Zinc i el jo real.

Un fil d'aquest mocador esfilagarssat que en diem món i que ens sembla molt més gran del que és.

13 comentaris:

Jordi ha dit...

Estic flipant... Jo coneixo algú, que coneix algú, que coneix algú, que coneix algú, que coneix algú que coneix al Gimènez Losantos!! Quin horror!! Felicitats pel blog!!

Jordi Casanovas ha dit...

he estat jo mestre? he estat jo?

XeXu ha dit...

Això és el que té el facebook, i per això jo no en tinc, tot i que així em perdo formar part de la teva llista selecta (si m'hi acceptessis). Esperem que la noia en qüestió no fos de les que et feia la vida impossible a l'escola (sempre n'hi havia alguna). Si ho era, fuig corrent.

Anònim ha dit...

Tens molta raó! Jo, malvolgut lector anònim teu, estic a un grau de la Núria Feliu (i sense Facebook, en el món real). Per tant, tingues clar que tu, com a màxim, hi estàs a dos.

marta ha dit...

és que el món és molt petit...

Epístoles i pistoles ha dit...

uau! és com allò del Kevin Bacon (http://oracleofbacon.org). Només a tres passes de la Feliu (i de la Marina, oh oh...i amb el mateix recorregut, oh oh)

Zincpiritione ha dit...

Això mateix, jordi. Oi que fa hasta tarró de pensar-ho?

No, jordi, no heu estat vós...

No em feia la vida impossible, xexu... l'única cosa és que corria més que jo i quan jugàvem a atrapar sempre m'agafava! :(

Oh! benvolgudíssim Ànonim, em genuflexo davant teu! Lloat siguis tu i la teva bonaventura! Ai las! M'acabes de donar una alegria d'aquelles tan grosses!!! Si veus la Núria dóna-li records i diga-li que encara nem per fenya!

Jo encara diria més, marta: és que el món és molt petit!

Oitant pistolera! És bembé aixòs el que va quedar demostrat aquí en el seu dia!

Dessmond ha dit...

Zinc,
I que tal l'amigueta d'infància?. Fa patxoca amb el pas del temps?. O ha resultat ser la teva benamada Marina Rossell?

NeoPoeta ha dit...

És entre intrigant i esfereïdor, oi? A mi també m'han passat coses d'aquestes...

Xepe71 ha dit...

Jo conec a algú que coneix al Zapatero. I conec algú (altre) que coneix a en Montilla. I a algú (encara més altre) que coneix al Carod. I entre ells no es coneixen i el món polític no em va.Ah, i no n'estic pas orgullós...

El que és cert és que és relativament normal coneixer a algú que coneix a algú que jo conegui, en dos passos (la meva dona coneix a un bon amic de la meva infància per exemple. Ho vaig aprendre després de 3 anys de sobreviure amb ella). Lo que si que és poc probable és que triant jo dos coneguts, es coneguin entre ells en pocs passos.

Per cert, que ja t'he vist al feibuk!

Puji ha dit...

El Facebook suggereix gent que són amics dels teus amics, i que per tant, potser són amics teus. En aquesta llista sempre m'hi apareix l'Ernest Benach.

Em dóna això dret a viatjar en el seu cotxe?

eva ha dit...

I si la Núria Feliu i la Marina Rossell es coneixen entre elles? Llavors, cada grau que rebaixes vers l'una, el rebaixes també vers l'altra.

èlia romaní ha dit...

oh, ben cert, jo a l'institut seia al costat del nebot de la marina rossell, fins que el van traslladar al grup de nens-super-problemàtics. Tot i que estava una mica grillat, no era mal nano, he de reconèixer, devia sortir a un altre cantó de la família.