dijous, 27 de novembre de 2008

El cuentu de la latxera

Vet aquí que una vegada hi havia una noieta que es deia Llessi i que era una mica quilla i no gaire intel·ligenta. Ademés era molt follonera i una mica politoxicòmana, i tenia brots psicòtics recurrents i alteracions de l'activitat neuronal per culpa de les berreries que prenia.

Un dia, la Llessi, mentre anava tan tranquil·la pel carrer sense robar ni re, va posar-se a tremolar, a babejar i a veure dracs de color fúcsia que treien foc lila per la boca. Com que aixòs ja li havia passat altres vegades, ja sabia que era culpa de la síndrome d'abstinència i que, per fer-s'ho passar, necessitava drogà's. Com que no li agradava fer-ho al mig del carrer, i per allà a la vora hi havia un Mercadona, va decidir entrar-hi i fer servir els lavabos que tan gentilment aquest establiment posa a disposició de la seva clientela.

Un cop refeta, com que li sabia greu sortir sense fer gasto, va agafar un (1) tretrabrik de llet UHT semidesnatada Hacendado, però per culpa de la droga es va descuidar de passar per caixa i va ser com si l'hagués robat, però sense voler-ho, però la qüestió és que ho va fer.

I amb el tetrabrik sota el braç, mentre s'allunyava tris-tras tris-tras amb pas decidit i pupil·les dilatades, aprofitant l'eufòria que li donava la dosi que s'havia fotut, la Llessi va començar a cavil·lar sobre el futur. I va pensar:

"Obriré aquest tetrabrik i deixaré la llet a sol i serena durant quinze dies i quinze nits. I fermentarà i es convertirà en kèfir, o en tofu, o en una cosa d'aquestes que prenen els neokumbes. I quan sigui prou sòlida en faré trossos i els embolicaré amb fulls del diari Què! (re, re) i m'apuntaré a una fira medieval i m'instal·laré al costat de la parada de les coques de Perafita, que sempre és molt concorreguda, i els vendré. I amb els diners que faci em compraré més droga i tornaré a fotre-me-la al Mercadona. I aixins quan surti podré robar dos (2) tetrabriks de llet UHT semidesnatada Hacendado. I en faré kèfir, o tofu, o el que sigui. I el vendré en una fira medieval al costat de la parada de les coques de Perafita. I amb els diners compraré més droga i tornaré al Mercadona a fotre-me-la. I allavons robaré tres (3) tetrabriks de llet UHT semidesnatada Hacendado. I aixins aniré fent fins que el Mercadona es quedi sense tetrabriks de llet UHT semidesnatada Hacendado o fins que el senyor Franquesa de les coques de Perafita em denunciï.

Però quan aixòs passi jo ja tindré tants diners que em podré pagar la matrícula per fer oposicions als mosso d'esquadra. I em faré el xulo pel carrer amb l'uniforme, la pistola i tal."


Però ai las! Mentre la Llessi pensava tot aixòs, va trupassar i es va caure a terra (en reflexiu, que la Llessi ho fa aixins).

Però el tetrabrik de llet no es va trencar ni re, perquè és fet d'una substància molt resistenta, i la Llessi va poder fer realitat els seus somnis i actualment és caporala d'un quartel èquits.

I vet aquí un tripi, vet aquí una anfeta
la Llessi va ser feliç, i va fumar-se un peta


I amb aixòs, estimats nens i nenes, no vull pas dir que alguns mossos siguin curtets, xoriços, drogadictes i xulos, déu me'n guard, ans el contrari: aquesta faula és un cant a l'esperança i a la materialització de somnis aparentment impossibles i tal.

15 comentaris:

Alex. ha dit...

Aquest conte és molt maco, la Llessi sembla trempada i aixerida... tota una euga o somera entre els èquits, que tot sigui dit de pas, gastan llet sencera pel personal, no pas com la dolça Llessi que en fot de semidesnatada al canto!!!

Gran blog el teu... vull dir!

Anna Tarambana ha dit...

Jajajajaja! Molt molt bo!!! és que m'ha agradat molt, eh?
Jo sóc com la Llesi, vaig drogada però amb les drogues legals que recepten els metges i tal!

Jordi Casanovas ha dit...

gràcies, avui em calia.

Jordi Moreno ha dit...

jeje, doncs jo de la llessi hagués dit que volia invertir els diners en muntar una perruqueria...

XeXu ha dit...

Ah, és un cant a l'esperança? Llavors no m'ha agradat tant. Em pensava que era justament el primer que esmentes. Li hagués donat més força al relat.

Jordi ha dit...

Molt bo. Ara confirmo lo del final. Jo coneixo gent que és mosso i la veritat és que semblen bona gent... jejeje

Zincpiritione ha dit...

Alex, la Llessi és equina perquè es fot cavall... :P

Tarambana, els metges no deixen de ser camells amb títol!

De res, Jordi, no es mereixen, vós les teniu totes, gràcies, en vida de tots!

Jordi Moreno, és que la Llessi no era prou intel·ligenta per pensar coses aixins i es va haver de conformar amb ser mossa d'esquadra.

Sí, Xexu, és un cant a l'esperança, a la companyonia, a la germanor i a la serigrafia.

És cert, Jordi. El món és ple d'excepcions!

marta ha dit...

jajajajajajajajaja Boníssim tot el cuento. M'has fet riure i avui encara no ho havia fet. Moltes gràcies de tot cor

NeoPoeta ha dit...

Jajaja, genial! M'ha agradat moltíssim, sobretot la crítica als mossos! xD

Ah, no, que no ho és. (Ja-ja-ja)

zel ha dit...

Collons, genial dels collons, mira per on em dóna per renegar com una vulgar lletxera....

zel ha dit...

Collons, genial dels collons, mira per on em dóna per renegar com una vulgar lletxera....

Núr ha dit...

hahahaha! Molt bo!
Llàstima que hi hagi contes que sí que es fan realitat!

Uri ha dit...

M´has pillat conectat a la biblio del poble i m´han hagut de cridar l´atenció...
Modera´t Zinc!

Xepe71 ha dit...

Com m'agraden les histories que acaben bé. Si no fos una persona freda, distant i en sense sentiments, m'hagués fins i tot pogut sortir una llagrimeta... (ai las!)

Puji ha dit...

Coca de Perafitaagrlgrlgrlgrlgllll..