dimecres, 19 de novembre de 2008

Refundar el nihilisme

No crec en els que no creuen en el temps, que ens fa més savis. No crec en els que no creuen en els savis, que ens fan més lliures. No crec en els que no creuen en la llibertat, que ens dóna arguments per ser feliços. No crec en els que no creuen en la felicitat, que ens dóna beutat. No crec en els que no creuen en la beutat, perquè Oscar Wilde sí que hi creia. No crec en els que no creuen en Oscar Wilde, que ens ha fet descobrir paraules noves. No crec en els que no creuen en les paraules, que ens permeten prometre. No crec en els que no creuen en les promeses, que ens donen esperança. No crec en els que no creuen en l'esperança, que és la matèria de la que està fet el temps. No crec en els que no creuen en el temps... I ja hi tornem a ser.

No crec en els que no creuen en re.

Temps de crisi, temps de reflexió. Repensar economies, repensar ideologies. Refundar el capitalisme, refundar el nihilisme. Ja ho sé, no som vint, que sóc u. I què: el nihilisme tampoc no és el capitalisme, ves, tu, ni que fos qui-sap-què.

No crec en els que no creuen en re. I no crec en els que no creuen en els que no creuen en re. Ho entens? Jo tampoc. Perquè el nihilisme és mentida. I aquest post, nyonyo, ves, tu.

I què.

9 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

A vegades ets enigmàtic, amic.

Jordi Casanovas ha dit...

en els bons posts s'hi pot creure...? o tampoc

Yeral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Yeral ha dit...

No crec que hagi entès res. Però una cosa sí que et diré: crec en el nihilisme. El nihilisme, hi ha dies que és l'única cosa en què creure. Ahir, per exemple, dia-de-merda a Cal Bròquil, vaig nihilitzar-me fins a dir "prau". I així anem.

Salutacions cordials, estimat Zinc.

(Que en "fum" de temps que no et comentava... però llegir-te, et llegia, eh??! Torno a la càrrega, nihilistament)

Jordi Moreno ha dit...

doncs a mi m'agrada la idea del nihilisme. m'agrada més dir que sóc nihilista que no pas ateu, agnòstic o qualsevol cosa d'aquestes... no creure en res és el primer pas per no quedar decebut. aleshores, el nihilisme deu ser la ideologia perfecta dels perdedors, no? o sigui que sóc un perdedor... això ja ho sabia... res, deixem-ho.

el post m'ha recordat a un discurs de l'Albert Pla al Veintegenarios que diu que, fart d'estar en contra, a partir d'ara estarà a favor; a favor fins i tot d'estar en contra. em sembla que va abans de 'mañana lo dejo', no ho sé.

Xepe71 ha dit...

I en els Beatles, que hi creus? Al llegir la primera frase he pensat en ells (i después m'ha sortit la nena cantant, lo que m'ha confirmat eur era al teu blog).
I crisi, si que pensem en ella. Ens replantegem que no cal anar a la pizzeria cada cap de setmana, que les marques blanques no són tan dolentes, que podriem baixar la temperatura un grau més. Que som nosaltres que creem la crisi per no fer el gasto que se suposa que hauriem de fer.
Enfí Pilarí, que no et veig molt animat... espero que sigui un vespre on "tot és gris", i res més que això!

Jordi ha dit...

No crec... que el Madrid guanyi la Champions, però tampoc crec als que creuen que el Barça la guanyarà!!

Quin embolic!!

menxu ha dit...

He buscat "repelons" al google i he anat a parar aquí!! JAJAJA :D

marta ha dit...

Doncs vaig a buscar al DIEC2 què vol dir 'beutat'. De nyonyo re de(do) re (mi fa sol la si do).

Salut i peles.