Aquest matí he trobat una T-10 perduda al seient del tren. I m’ha tornat a venir al cap el Grifell.
A segon de BUP ens parlava d’energia cinètica. I potencial. I gravitatòria. I ens deia que no, que l’energia no es crea ni es destrueix. Que només es transforma. I ens ho demostrava a la seva manera, que no devia ser massa bona perquè ara mateix no la recordo.
Sí que recordo, en canvi, una teoria meva. Perquè jo tinc teories. Moltes. I una d’elles ve a dir que, en el conjunt del món, la Felicitat és una constant. Sempre hi ha la mateixa. Perquè la Felicitat no es fabrica. Perquè la Felicitat no es destrueix. Perquè la Felicitat només es transforma i passa d’uns als altres amb una facilitat insultant. O amb una dificultat perversa. O, en definitiva, passa d'aquí a allà i d'allà a aquí sense saber massa bé com.
I és per això que la Felicitat mai no és perfecta. Perquè quan la trobes és que algú l’ha perduda. Algú que, avui, mentre tu ets als núvols, potser plora. No és perfecta perquè quan la tens corres el risc de perdre-la.
Però també és per això que la Felicitat no és mai imperfecta. Perquè quan l’has perdut tens la quasicertesa que la tornaràs a trobar. Perquè existeix la possibilitat que, quan no la tens, aquella mateixa Felicitat que havia estat teva, ara sigui d’algú que estimes.
I això és així, potser, només potser, perquè la Felicitat és una forma d’energia. Com la cinètica. Com la potencial. Com la gravitatòria. Com el Grifell. La Felicitat, que no es crea. La Felicitat, que no es destrueix.
Energia i Felicitat, que només passen d’aquells que les perden cap a aquells que les saben trobar. Energia i Felicitat, sempre impertorbables en aparença, però que mouen el món.
Energia i Felicitat. Uns la perden, d'altres saben trobar-la. Energia i Felicitat. Ben bé com la T-10 perduda i trobada d’aquest matí que, potser no mourà el món, però, ben mirat, em mourà a mi durant una setmana sencera fins a la fenya.
A segon de BUP ens parlava d’energia cinètica. I potencial. I gravitatòria. I ens deia que no, que l’energia no es crea ni es destrueix. Que només es transforma. I ens ho demostrava a la seva manera, que no devia ser massa bona perquè ara mateix no la recordo.
Sí que recordo, en canvi, una teoria meva. Perquè jo tinc teories. Moltes. I una d’elles ve a dir que, en el conjunt del món, la Felicitat és una constant. Sempre hi ha la mateixa. Perquè la Felicitat no es fabrica. Perquè la Felicitat no es destrueix. Perquè la Felicitat només es transforma i passa d’uns als altres amb una facilitat insultant. O amb una dificultat perversa. O, en definitiva, passa d'aquí a allà i d'allà a aquí sense saber massa bé com.
I és per això que la Felicitat mai no és perfecta. Perquè quan la trobes és que algú l’ha perduda. Algú que, avui, mentre tu ets als núvols, potser plora. No és perfecta perquè quan la tens corres el risc de perdre-la.
Però també és per això que la Felicitat no és mai imperfecta. Perquè quan l’has perdut tens la quasicertesa que la tornaràs a trobar. Perquè existeix la possibilitat que, quan no la tens, aquella mateixa Felicitat que havia estat teva, ara sigui d’algú que estimes.
I això és així, potser, només potser, perquè la Felicitat és una forma d’energia. Com la cinètica. Com la potencial. Com la gravitatòria. Com el Grifell. La Felicitat, que no es crea. La Felicitat, que no es destrueix.
Energia i Felicitat, que només passen d’aquells que les perden cap a aquells que les saben trobar. Energia i Felicitat, sempre impertorbables en aparença, però que mouen el món.
Energia i Felicitat. Uns la perden, d'altres saben trobar-la. Energia i Felicitat. Ben bé com la T-10 perduda i trobada d’aquest matí que, potser no mourà el món, però, ben mirat, em mourà a mi durant una setmana sencera fins a la fenya.
18 comentaris:
Tinc un amic que té un teoria semblant gràcies a la qual demostra la inutilitat d'haver d'escombrar i sobretot de treure la pols.
Al món hi ha la mateixa quantitat de pols, ni se'n crea de nova ni se'n destrueix, simplement és itinerant, va i ve. Si avui tinc pols és perquè algú se l'ha treta de sobre. Per tant quin sentit té que la tregui si tard o d'hora tornarà?
Doncs jo tinc teories molt semblants a aquesta, si t'he de ser sincer. Penso que no pot ploure mai a gust de tothom, perquè s'ha de repartir una mica la pluja. El que ja em resulta més difícil de creure és que una T-10 t'hagi despertat tots aquests pensament. És clar que, amb el preu que té, i tindrà...
Jo sé del cert que no és la T-10 que t'ha fet escriure això. És massa bo per dedicar-li-ho a una T-10. Energia i Felicitat. Mai ho havia pensat així. T'agraeixo la original visió. M'agrada. És molt bo. Mira, vaig a dormir una mica més feliç (uns gramets de felicitat que "robo" algú que, o li agafarà un mica de mal de cap, o es cremarà la llengua amb la infusió de després de sopar...).
La pregunta seria: quina quantitat de Felicitat hi ha, en total? Com es quantifica?? En mililitres de Dopamina o Serotonina? Com "sa" fa??
Bonne nuit, mon coeur.
I demà al matí algú buscarà a la butxaca una T10 (caríssssssima) que no trobarà :D
T'has fixat com s'assemblen les paraules felicitat i facilitat? M'he flipat amb això llegint el teu post, no sé per què.
Bona nit i feliç T10 :)
A ver si lo he entendido, la felicidad ni se crea ni se destruye, por lo tanto, si no fueramos egoistas deseariamos no ser felices para que los demas lo fueran. El echo de que los demas sean felices hara que nuestro acto altruista valga la pena y por lo tanto nos dara fellicidad. Crees que esta felicidad sera robada o se creara. O lo que es lo mismo si viajo al pasado y mato a mi abuelo antes de que conozca a mi abuela, como puedo nacer, viajar al pasado y matar a mi abuelo. Parece ser que tu teoria tiene una paradoja similar a la del viaje en el tiempo.
...doncs compte no perdis ara tu la teva T-10 tot just trobada! ;)
Jo tinc la teoria del fer el llit. És a dir, perquè s'ha de fer si dintre de setze hores el tornaràs a desfer? I més, si tampoc ha de venir a veure't ningú a casa?
Molt bon post!! I molt bones teories!!
mentre passava el motxo, m'ha vingut al cap el programa de catalunya ràdio "papers mullats", que escoltava i m'agradava com poques coses m'agradaven a mi aleshores.
sense deixar el motxo, m'he posat a buscar a internet i ves tu per on que em trobo amb el teu blog a la primera.
m'havia oblidat de tu i del senyor vernaci (etc), i tot i que hagués preferit trobar els mp3 del programa, quasi que dono la recerca per satisfactòria. bentornat.
Eus que bé???? (Al meu poble, ho diguem així, "eus", quines coses, eh nano?)
petonets!
Guarda-la a pany i clau. Aquestes coses, avui en dia van més sol.licitades que les ratlles de cocaïna.
Hola. T'he conegut a través de l'amic Jesus M. Tibau i corro a enllaçar-te al meu bloc "ara mateix enfilo aquesta agulla".
M'has agradat molt i et seguiré a partir d'ara.
Salutacions.
La Felicitat és com Pedro J. Ramírez: ni se crea ni se destruye, sólo se trasviste.
Així doncs, cada cop que fas infeliç a algú, incrementes el nivell mitjà de felicitat de la resta de la humanitat... I si tanco a tot els humans en un camp de concentració i els les hi faig passar putes, absorbiré tota la seva felicitat? No ho veig gaire clar, no m’agradaria que cada cop que em sento feliç hagués de carregar amb aquest pes a la consciència. Crec que la vostra no és una llei universal, sinó que només seria vàlida en casos com el de les T10 extraviades/trobades. (perdoneu la crítica, em dec haver despertat torracollons, avui... )
M'has sorprés senyor Piritione, tot i que normalment els textes mostren un cert aire de gresca i xerinola (molt lloable, per cert) en aquest et trobo prou profund.
Hauries de patentar aquesta teoria... és genial i preciosa. :D
espero que trobar la felicitat no sigui que un altre l'hagi perdut... prefereixo pensar que, com que es transforma, només la he canviat de felicitat a tristesa...
I l'entropia de la felicitat, que no en parles de l'entropia de la felicitat?!
Això és un bon començament de dia !
Bona teoria, ... quan trobem la felicitat és perquè algú la perd...
Cal aprofitar doncs, aquesta "petita felicitat" que diria en Tibau.
Publica un comentari a l'entrada