Un Debussy no és un Déjà vu, però si tanques els ulls mentre l'MP3 canta, veuràs putxinel·lis de paper maixé.
Llavors serà dissabte i, com de petits, ens despertarem en un llit de vidre. En un país de paper. En un planeta imaginat. En un univers catòdic i protovirtual.
I jugarem a pintar cucaferes amb tots els grisos del món.
Ben mirat, som hereus d'aquest planeta imaginari. Grumets d'una galera que solca la lluna de Méliès.
De grans, serem genis. Segur.
(i ara que ja en som, de grans i de genis, m'adono que tenia rao)
Un Debussy no és un Déjà vu, grumets.
Però hi ajuda.
Llavors serà dissabte i, com de petits, ens despertarem en un llit de vidre. En un país de paper. En un planeta imaginat. En un univers catòdic i protovirtual.
I jugarem a pintar cucaferes amb tots els grisos del món.
Ben mirat, som hereus d'aquest planeta imaginari. Grumets d'una galera que solca la lluna de Méliès.
De grans, serem genis. Segur.
(i ara que ja en som, de grans i de genis, m'adono que tenia rao)
Un Debussy no és un Déjà vu, grumets.
Però hi ajuda.
6 comentaris:
Un altre Déjà vu:
http://www.goear.com/listen.php?v=88b5ef2
ostres, el planeta imaginari... com m'agradava!
gràcies Zinc :*)
Zinc... tens una sorpresa al Bar dels Poetes!
Planeta imaginari, cucafera, grumets de la Galera, i grumets de mar enllà!
Quants records!
Aixxx, que mono...
M'ha encantat, snif, snif.
Publica un comentari a l'entrada