dimarts, 24 de febrer de 2009

A, pe, u, ena, te

Oh, aimadíssims lectors! Ai, caríssimes lectrius! Que no sentiu els moixonets com canten? Que no flaireu la sentor de les flors que amb sos colors cridaners aventuren una incipient primavera? En definitiva i resumint, que no heu oït la Bonanova? Que no us ha estat revelada la Gran Notícia? No? Ai las! I com pot ésser, que no ho sapigueu encara? Veniu, atanseu-vos, que us en faré cinc cèntims, puix la meravella obrada és tan gran que és de justícia que arribi a tothom. No tingueu por, abandoneu per sempre les ombres i veniu cap al país de la llum. Seieu ací, ben a propet, i sereu partícips d'un fet que de ben cert us omplirà el cor de gaubança. Oïu, oïu!

Heus ací que a primera hora del matí, aquest sol·lícit i humil servidor vostre ha obert la bústia de correu electrònic. La safata d'entrada estava curulla de missatges, alguns dels quals, siguem sincers, duien finalitats poc lícites i àdhuc reprobables. Mentre m'esmerçava a separar el gra de la palla, mentre passava els missatges pel sedàs de la decència, mon cor ha fet un salt. Sí, fidelíssims lectors, caríssimes lectrius: l'assumpte d'un dels missatges estava encapçalat amb un suggerent Flaixos d'actualitat. Oh! Oh! Sols de recordar-ho un calfred d'emoció em recorre l'espinada i el cor em fimbreja a cada batec. Sí, castíssims lectors, virtuosíssimes lectrius: m'havia arribat a la bústia un nou número (el 28, concretament) del Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística, al qual estic subscrit!

Tal i com un nen desembolica amb desfici un caramel de pal, tal i com una truja afamada es llença amb deler i follia damunt una pila de carbasses i naps, així mateix un servidor, pres per un anhel gairebé ferotge, ha premut la icona per obrir el missatge. Oh! Només amb la remembrança del moment, ja n'hi ha prou per tal que tot mon ésser tremoli de nou d'emoció. Oh! La pantalla ha traspuat caramulls de ciència i cultura! Quant coneixement concentrat en tants pocs bytes. Quin disseny més ben trobat! I quins colors tan escaients! La sola visió de la pàgina m'ha colpit els sentits, però ha estat la lectura d'una de les notícies recollides al Butlletí el que m'ha dut directament vers un món on els moixonets refilen eternament i les flors fan sempre sentor de primavera.

Sí, beatíssims lectors, benemèrites lectrius! Com molt bé heu endevinat, el motiu d'aital exaltació s'ha degut al contingut de la mítica secció "Comentari lingüístic", que en aquesta edició del Butlletí ve referida al mot "apunt". Oh! Apunt! Repetiu amb mi: apunt. A, pe, u, ena. Te. Apunt. Sí! És aquest, "apunt", el mot escollit per substituir definitivament el vergonyant i anglòfob mot "post" quan ens hem de referir a això que esteu llegint ara mateix. Un "apunt".

Mon cor fimbradís batega amb gran joia. Oh! Benvolguts lectors, benamades lectrius! Escampeu arreu la novetat! Bramuleu-la per comes i fondals! Ja tenim nom! Feu que ressonin per tots els racons de la catosfera aquest mot i els seus derivats. Apuntem! Pengem apunts! Conjuguem el pretèrit perfet d'indicatiu (forma simple) del verb apuntar!


I ara, per comprovar que ho heu entès bé, deixem-nos d'ocellets i floretes i fem un examen sorpresa: relleneu l'espai de la següent frase amb el mot "apunts" o "posts" segons convingui:

La senyora Dulores no té bloc; per tant no sol penjar _______ de planxar pels puestus.

(Entre aquells que aprovin l'examen, sortejaré una subscripció depervida al diari Què! (re, re,...) que podreu recollir, com de costum, cada matí a consavol paperera de l'àrea metropolitana)

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que la del final és una pregunta amb trampa...

Per què volem ser tan diferents els catalans? Sempre donant la nota. Passi 'article', tot i que sempre m'ha semblat una mica prepotent, perquè mai he pensat que el que jo escrivia arribava a article, però això de 'apunt'? A punt estic, d'estirar-me els cabells.

Jo li diré post, a menys que vingui en Montilla o propers presidents de la Generalitat i m'obliguin a canviar de parer.

Violeta ha dit...

Jo ni amb en Montilla, Xexu... Però què pebrots s'han pensat aquests prepotents...?

Hi ha coses que em superen. Aquesta és una d'elles.

Molt bo el teu post, Zinc.

:))

Jordi ha dit...

Zinc, genial!! Col·laboraré amb tu per escampar aquesta bona nova i fer dels blogs (per cert, hi ha algun apunt d'aquesta gent on parli de si blog és correcte o no en català?) un lloc millor on viure i difondre el català ben parlar, passa'l.

Quan tingui una estona, faré un apunt al meu blog sobre això! Gràcies per il·luminar-nos a tots.

Crec que la paraula que va a l'espai és penjadors.

sombretti ha dit...

Doncs jo seguiré dient-ne post, què vol que li digui. I a la fusta de plaxar, fustar de planxar, no post :)

Assumpta ha dit...

Doncs a mi m'agrada més article i seguiré dient article hehehe

Apunt no m'agrada... ho sento, però... el que passa és que "post" tampoc...

Jo em quedo amb "article"... si hi posem imatges, vídeos, música... com li podem dir "apunt"?

Jordi ha dit...

Zinc, ja he recolzat la teva proposta al meu bloc i he fet un apunt. Allò que es promet, es deu...

Mallerenga ha dit...

A casa també tenim fusta de planxar en comptes de post.
Al blog, de moment, hi seguiré penjant posts, perquè un apunt és massa pengim-penjam, un article té massa fums (per a mi), un escrit rancieja, les notes les enganxo a la nevera o al mirall, i un post és una cosa més aviat indefinida, com els meus posts...
Espero amb delit els arguments del meu lingüista de capçalera!

Núr ha dit...

Doncs jo sóc del parer de l'Assumpta. Dir-ne article em sembla fantàstic, prò apunt... no ho acabo de veure clar.

De totes maneres, no crec que catalanitzar els termes sigui res dolent. Si la gent que té tanta por a les noves tecnologies no es trobés amb aquesta barrera lingüística, segurament li costaria menys, tot plegat. Tant de bo les potències de creació tecnològica fossin la Xina o Corea... llavors ja veuríem si estaríem tan en contra de traduir els termes!

...ara m'he enfadat i no puc alegrar-me d'aquesta bona nova... Llàstima!

zel ha dit...

Doncs posts de planxar, és el que hauria de dir, però no...si no te Blog....

Zincpiritione ha dit...

Un servidor és de ciències i de coses de llenga hi entén ben poc. Parlutant (que mai no callo), crec que s'ha de fer cas als que hi entenen. I si el Termcat (reverència i ovació per la fenya que fan) diuen que un post és un apunt, un post és un apunt. I punt. O post. O algu. Buenu, ja m'enteneu. O no. Però jo sí. Buenu, tampoc. Però una mica si.

Doncs aixòs.

Eduard ha dit...

I del blog no n'havíem de dir "bitàcola"? O ja hi han renunciat?

Mortadel.la Casolana ha dit...

Els apunts no han estat sempre "esboranys" mal fets? Jo li segueixo dient bloc, blog o avui he penjat aquest! A mi tanta filigrana em sobrepassa. I ara en lloc de dir adéu diré àdeu! que m'agrada més!