dijous, 7 de maig del 2009

Amb Q7

Sona el mòbil. Número amagat. Perspicaç de mena com soc, intueixo que serà una señorita, diga-li Gladys, que em preguntarà si sóc el senyor Periscopi per informar-me d'una cosa que no m'interessa. Però avui em sento generós i despenjo, ves, tu, no fos cas.

Digui'm? Per sorpresa meva, resulta que contesta una tal señorita Gladys, em demana si sóc el senyor Periscopi i m'informa que bla bla bla i que com a client preferent que sóc del Banc Èquits no em carreguen comissions ni gastos ni re, i més bla bla bla. Ai las! Gràcies, Gladys, guapa, però aixòs ja ho sabia, i ara si no et sap greu, penjaré. Bones tardes.

Però resulta que la Gladys no m'escolta i, repetint insistentment (i incorrectament) el meu cognom, em diu que señor Periscopi, como cliente preferente, verdad, también tiene preconcedido un crédito de 12000€, señor Periscopi. Le interesa, verdad, señor Periscopi? Un servidor, sense perdre els modos, li diu que no, que gràcies, que de re, que no es mereixen. I que si no li sap greu penjaré perquè tinc fenya.

Però la Gladys no ho pilla. I talment com si tingués davant el catàleg de MediaMarket, em va explicant què podria fer amb aquests 12.000 euros: señor Periscopi, seguro que tiene algun capricho. Verdad que le gustaría comprar un televisor de plasma, señor Periscopi, verdad? O necesita renovar los electrodomésticos de su casa. O quiere , verdad, un ordenador portátil. O un equipo de música, señor Periscopi? O un reproductor de...

No, Gladys, li dic, no, de veritat, que gràcies pels 12.000 euros, que és vostè molt amable, però tenim de tot. Obro parèntesi. Gran frase, aquesta de tenim de tot. Tanco parèntesi.

Però la Gladys no es dóna per aludida i canvia de catàleg: O por ejemplo, verdad, seguro que necesita hacer algunas reformas en su casa, o invertir este dinero en algún negocio. Verdad? O unas vacaciones, verdad, señor Periscopi, ahora que viene el verano. O una ayuda para cambiar el coche, verdad, seguro que sí, señor Periscopi.

Començo a posar-me nerviós, li dic que no necessito re. Re de re. Que a casa tenim de tot. D-e-t-o-t. Que hasta tinc un Bonzai Chopper i tot. Que amb el Fiatpunto ja vaig bé. Que ja tinc 12.000 euros per si vull qualsevol cosa que valgui 12.000 euros. Que gràcies a Déu no em falta la fenya. Ni els diners. I, pel que sembla, ni la paciència. Que gràcies, però ara penjaré perquè m'he d'anar a tallar les ungles dels peus (excusa infalible, d'altra banda).

Ella no ho entén, però capitula. Em recorda que si de cas m'hi repenso visiti la web del Banc Èquits. O que m'informi a la meva oficina. Adéu, Gladys, adéu. I gràcies, de res, no es mereixen. Punt i a part.

Els bancs són uns lladres, vale. Tenen la culpa de tot plegat, vale. Que la cosa ha petat per culpa seva, vale. Però jo sé quant tinc, sé quant guanyo i sé quant puc gastar. I si vull estirar més el braç que la màniga, m'escaldaré. I per aixòs vaig en Fiatpunto i no en Q7. I, com que sóc grandet, sé que els reis d'Orient no existeixen. I que si algú que no conec de re em dóna cèntims, ves que no sigui perquè espera que els hi torni algun dia (cosa lògica, d'altra banda).

Això tan aparentment evident, hi ha molta gent que no ho ha entès. Han anat al banc pensant que els diners els regalaven i han demanat una hipoteca. I de pas m'hi afegeixes deu quilets més, que em canviaré el Fiatpunto per un Q7. I amb el canvi em fas un Trio, no et fot?

La primera vegada que m'enganyis serà culpa teva; la segona, serà meva, diu un refrany. Els bancs han enganyat, vale. Però no tota la culpa és seva, ja que també nosaltres ens hem deixat enganyar reiteradament amb una alegria desmesurada. Per ignorància? Per innocència? Per avarícia? No ho sé. Probablement per patxorra. Perquè no hem sabut mirat més enllà del nas. Que un munt de diners a la cartilla llamen molt l'atenció, sobretot quan ets reponedor del Mercadona. El problema és que s'han de tornar. O bé et pensaves que tot això era de gratis?

El joc no mola, vale, però és aixins. I si no t'agrada no juguis. Però no t'enduguis l'Scattergoris un cop ha començat la partida. Perquè és infantil i molt poc elegant, per molt que condueixis un Q7.

12 comentaris:

fra miquel ha dit...

Quanta raó que tens, Zinc!!!

Sergi ha dit...

Caram, una reflexió sobre l'economia actual en tota regla. Sóc conscient que molts problemes de la crisi han vingut per això que tu dius, per voler estirar més el braç que la màniga, gent que no hauria d'estirar res de res. L'avantatge de no tenir no un duro per gastar, com és el meu cas (i el de tants altres), i tenir un parell de neurones que es comuniquen entre elles (no més, un parell o tres, però molt amigues), és que no hem caigut de quatre potes en aquest joc. Quina poca vista que tenen alguns, per això.

Un gran post, m'ha agradat molt com tractes el tema.

Assumpta ha dit...

Tens tota la raó!!

Nosaltres, com que no tenim ni un duru, aquest serà el tercer estiu que no podrem anar de vacances, però ni em passa pel cap demanar un crèdit per fer un viatget perquè llavors, l'any que vé, seguiré sense poder anar de vacances i, a sobre, no podré ni pagar el carnet del Reus Deportiu que, com a mínim, em permet remullar-me una mica per aguantar la xafogor fastigosa i prendre el solet una estona (amb protecció).

La gent és així.

Ara venen les Comunions... Tu saps la de gent que demanarà crèdits per pagar una gran festassa absolutament inexplicable i ilògica? Convida als amiguets del nen, prepara uns brioxos amb pernil i que juguin i deixa de voler "fardar" davant els veïns!!

Doncs això, que tens raó :-)

Assumpta ha dit...

Ui!! perdó!! "il·lògica" va amb ela geminada!!

Jordi Casanovas ha dit...

i vols dir que tenint-ho tan clar no et farien ministre d'economia de Sant Vicenç i Les Grenadines?

Jordi ha dit...

Gran post, Periscopi! I qué pesats que són les Gladys i els Antonio Josés. Ja pots estar en mig d'una reunió, ajudant a pujar caixes a un seté sense ascensor o desagnant-te al carrer, que ells no pengen!!

M'ha agradat molt el refrany! De totes maneres la gent sol estirar més el braç que la màniga i després passa el que passa!

Josep B. ha dit...

Jo acostumo a penjar sense donar-hi més opcions.

Entre els bancs i les operadores telefòniques ens amarguen l'existència.

Zincpiritione ha dit...

fra Miquel, llàstima que la señorita Gladys i el Banc Èquits no ho vegin igual...

XeXu, és allò que diuen, que aquesta crisi en el fons és una crisi de valors (... i de neurones també, esclar!)

Assumpta, visca el Reus Deportiu! I felicitats per la copa d'Europa, per la part que us toca!

Ui, no, Jordi, que l'actual ministre ja està fent una grandíssima tasca!

El més curiós del cas, Jordi, és que si et truquen al fix, tu pots penjar i tornar a despenjar al cap d'un parell de minuts I ENCARA PARLEN!

skorbuto, de vegades jo també els penjaria, però literalment, com si diguéssim...

zel ha dit...

Caram, sort que tens els 12.000...a casa en tenim uns quants més...de deutes obligats... què hi farem...

Assumpta ha dit...

Eeeeei!!! Gràcies jajaja :-))

Jo sóc culé a tope, però el meu marit (tan culé com jo en futbol) té un amor especial al Reus Deportiu de hoquei (que fa que, encara se sigui una mica "incongruent" per una culé, el Reus sigui el meu segon equip) :-)

marta ha dit...

totalment d'acord Zinc...

Puji ha dit...

El que passa és que la gent és idiota.