dimecres, 8 de juliol de 2009

El cuentu del nen que volia ser Mingo Ràfols

Hola, nens i nenes, acosteu-vos aquí i seieu a terra fent una rotllana ben maca. Si esteu ben calladets i apagueu els porros us explicaré un cuentu que segur que els papes no us han explicat mai, perquè aquest és un casal d’estiu llibertari, tope modern, sense censura ni re. Apa, pues, som-hi!

Vet aquí que una vegada hi havia un nen que portava una vida relativament normal i anava a col·lègit i jugava amb els seus amiguets i tal. Però aquest nen era una mica raro. I sabeu perquè era raro, aquest nen? Pues perquè quan els seus pares li preguntaven "nen, tu què vols ser de gran?" Ell contestava, tot eixerit: "jo vull ser el Mingo Ràfols!"

I quan a col·lègit la senyu deia als nens que fessin un dibuix lliure sobre la fenya que volien fer de grans, entre bombers, pallassos, metges, fumbolistes, ambaixadors a Sant Vicenç i les Granadines i veus-en-off-de-Catalunya-des-de-l'aire, sempre hi apareixia aixòs:


Mingo Ràfols (Tècnica mixta: Dacs i Plastidecor sobre paper)


I a sota, amb unes lletres ben grosses de colorins, per evitar malsentesos, el nostre nen hi escrivia: jo vull ser el Mingo Ràfols!

I amb la tonteria aquesta, van passar els anys i el nen es va fer gran. I sabeu què va passar, nens i nenes idiotes que us ho creieu tot? Que el nen es va convertir en el Mingo Ràfols, perquè ell ho desitjava molt i molt. Perquè és realment el que el nen volia. Perquè aixòs és com un putu cuentu de Disney en el que els somnis es fan realitat, a les sirenes els surten potes i es casen amb el príncep, i els nens es converteixen en Mingo Ràfols.

I un cop convertit en el Mingo Ràfols, el nostre nen va ser moderadament feliç tota la vida (amb alts i baixos, esclar) i va menjar, entre moltes altres coses, Lacasitos, enciam maravilla i coca de recapte.

I ja està.

Ja està? No, un moment, que no està tot. El que m’he descuidat de dir-vos és que el protagonista del cuentu, el nostre nen, era en realitat el Mingo Ràfols de petit. Que dius... quina merda de cuentu! Pues sí.

I vet aquí el Miquel Cors, vet aquí la Margarita Minguillón,
aquest cuentu ja se'ns fon.


(Moralina: els somnis es poden fer realitat, però abans assegura't que ets el Mingo Ràfols)

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

o sigui que no mai no podré ser Sandra Bullock? Gràcies a Déu, doncs, n'estava aterrit.

XeXu ha dit...

Això és tenir-ho clar des del principi. Mira que en Mingo s'hagués pogut transvestir i convertir-se en una drag queen de nom trencador, però no, es va mantenir ferm en les seves conviccions, i aquí el tens, sent en Mingo Ràfols, i aguantant.

marta ha dit...

però si això és un cuentu d'autoajuda!!!! I és molt útil per entendre la vida, sobretot si ets el Mingo Ràfols, que té un nom gairebé tan divertit com el de la Minguillón. Mingo i Minguillón, de can mandonguilla minguillón...

Jordi ha dit...

Ummm quina bonica història!! Jo de petit dibuixava bombers! No ho tenia tant clar com en Mingo Ràfols! Espero la pel·lícula aviat... en format PAL!

Modgi ha dit...

És una metàfora al·legòrica sobre la necessitat de rebaixar les expectatives en temps de vaques magres, o simplement un conjunt de lletres agrupades que formen paraules?

si realment fos català es diria Menge Ràfols.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Home, aquest va acabar millor que el nen que volia ser Alejo Vidal Quadras