Si hi ha una sala que em llama especialment l'atenció del Museu de Cera és aquella on s'hi representen els antics Comtes de Barcelona, Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent, Empúries, Rosselló o els Omellons (repeteixo: els Omellons). En entrar a la sala és hasta maco de veure com els Ramons Berenguers es barregen amb els Berenguers Ramons; o com els Borrells Ramons alternen amb els Ramons Borrells, amb franca* germanor i companyonia.
Però com sabem que totes aquestes figures de cera s'assemblen als originals? Com? Eh? Com?
Pues resulta que, ai las!, no hi ha manera humana de saber-ho. I encara diré més. Però ho diré després d'un punt i apart, que aixòs que diré és tan gros que bé que s'ho mereix.
Benvolguts lectors, benamades lectrius, aquests personatges se'ls inventen! Vivim enganyats! En realitat, per fer un Jaume I, un Hug III, o un Ermengol VII, fan servir el mateix motllo. Només varia una mica el color de la barba i la vestimenta i au, ja en tenim un altre, i que vingui algú a contradir-nos. Alehop.
Aquest sentiment de veure una fesomia i no saber si realment s'assembla a l'original, és altament frustrant. I el vull reproduir en aquest post per tal que tots entengueu com em sento quan veig pransemple Sanç I, o Ponç II, O Teve III en cera. I és per aixòs que, desafiant el meu preuat anonimat, m'he fet un retrato robot a mi mateix i l'he penjat aquí sota perquè tothom es meravelli de com m'hi assemblo.
Frustrant, oi?
Us convido a
Uniu-vos-hi-la-en-ho'li tots i totes! Infestem la catosfera de retratos robot!
*franca, com volguent dir... (mola, no?)
10 comentaris:
Collons, ets tot un artista! He anat a la pàgina a veure què tal, i no hi havia manera de quadrar les coses ni res. El teu ha quedat de conya! Ara ja el pots penjar en totes les comissaries, a veure si et troben. Jo segur que no et trobaré, que sempre vaig despistat.
ara hi vaig de seguida
Si ja no ens podem ni refiar del museu de cera, apaga i vámonos!
Això que has dit del museu de cera m'ha traumat.
També m'ha traumat fer-me el retrato robot i veure que m'assemblo massa a l'Osama Bin Laden. No voldria que em llancessin un atac preventiu.
*Sànset*
Jajaja ahir a la nit (avui, vull dir) vaig anar a dormir tardissim perquè vaig veure el retrat robot d'en Jordi Casanovas i vaig voler fer el meu... M'ho vaig passar pipa, però ara no m'atreveixo a penjar-lo perquè... trobo que el meu SÍ que s'assembla una mica... el vull ensenyar al meu marit i a la meva germana a veure què em diuen. Si creuen que m'hi assemblo massa NO el posaré :-DD
I et diré més, la cera que fan servir per fer les figures dels Berenguers del Museu de Cera, no és d'abelles , que ho sé de bonafont! Si és que la nostra civilització fa aigues per tot arreu, vatualolla. S'han perdut els mòduls i les vergonyes!
Preguntat el meu marit:
P. -Qui és?
R. TU.
(o sigui jo)
Preguntada la meva germana (dibuix enviat per mail)
P. -Qui és?
R. Ups!!! Una barreja de tu i jo?
(o sigui, que m'ha reconegut i, a sobre, surt clar el parentiu!!)
XeXu, no és per fer-me el xulo ni re, però l'original supera de llarg la còpia (...en la mida del nas, vull dir)
Jordi Casanovas, ja t'he vist i... va parlem clar: fas mija por!!!
Jordi, és que s'estan perdent els valors!!
Sànset, pitjor seria que descobrissis que t'assembles a la Marina Rossell! :P
Assumpta, ara m'ha vingut al cap aquella gran cançó popularitzada per la Feliu que diu (rodolí): Ja us he reconeguuuuuuut...
llum, si la cera no és d'abella, de què és? D'orella? Veeeeecs, aixòs sí que és gravíssim. És el pitjor atemptat possible contra la catalana pàtria!!!!
No m'imagino aquest rostre comanant -sensatament- cap Fiat Punto.
Em relaxa molt aquest programa de crear retrats robot! És millor que mil sudokus junts!
Publica un comentari a l'entrada