dilluns, 12 d’abril de 2010

El cuentu de l'home que s'assemblava a George Clooney, però en lleig

Vet ací que una vegada, en un puestu molt lluny d’aquí, hi vivia un senyor madur de mirada profunda i cabell cendrós (repeteixo: 102). Aquest senyor madur era tan gallardo i altanero, i tenia un aire a George Clooney tan marcat, que hom (tan femelles com mascles) no dubtaria a priori a considerar-lo atractiu i tot. Però ai las! (bonica interjecció de lament), si bé les seves hetxures s’arretiraven a les del George Clooney, la seva fesomia no era bembé tan perfecta i, per això, quan el veien, tothom deia: mira, aquest senyor madur s’arretira al George Clooney, però en lleig. I aixins, sempre que hom es referia a ell, tot i la seva indiscutible formosura, apareixia en la referència el terme “lleig”.

I vet ací que, en un altre puestu èquits, també molt lluny d’aquí (gràcies a Déu), hi vivia una senyora de fesomia ofensiva per tots aquells que gosaven mirar-la. N’era tant, de lletja, que hom l’acomparava amb la Marina Rossell. Però com que, tot i la seva lletjor, tenia un mínim de sensibilitat que amorosia l’aspror del seu físic, quan hom la coneixia bé, parlava d’ella dient: mira, aquesta mena de dona s’arretira a la Marina Rossell, però en guapo. I aixins, sempre que hom es referia a ella, tot i la seva indiscutible lletjor, apareixia en la referència el terme “guapa”.

I vet aquí un gos, vet aquí un higienista dental,
aquest cuento té una implicació moral.



Implicació moral (o moralletja): al món hi ha una mena de mecanismes de compensació universals i automàtics que fan que els humans relativitzem inconscientment els extrems de les coses. Aixins s’explica que algú que s’arretiri a George Clooney pugui ser titllat de “lleig” o algú que s’arretiri a la Marina Rosell pugui ser titllada de “guapa”. En el primer cas, el mecanisme universal i inconscient de relativització s’anomena enveja. En el segon cas, el mecanisme universal i inconscient de relativització s’anomena llàstima.

Corol·lari final: per molt universals i automàtics que siguin aquests dos mecanismes, s’han mostrat totalment inefectius quan es tracta de valorar senyors que s’assemblen a Keith Richards. Igualment d’inefectius s’han mostrat quan es tracta de valorar senyores que també s’assemblen a Keith Richards.


Un senyor (o una senyora, no us ho sabria dir)
que s'arretira a Keith Richards, però en lleig

8 comentaris:

Anna Tarambana ha dit...

A veure, he apuntat "cendrós" (102) i "moralletja" a la llista d'acudits dolents... crec que ens mereixem "hasta" una disculpa!!!

Miri que amb el POIX (peix pijo), em va fer riure!!!! Ai, és ben bé que hi ha dies de tot a la vinya del Senyor...

Que contenta estic de veure que torna escriure amb "assiduïtat". :)

llum ha dit...

Trobo que se sembla a la meva tia Mersedes.

zel ha dit...

És lleig de collons, i per acabar-ho d'adobar estic escoltant l'Arturu Mas...

XeXu ha dit...

Posats a triar, que et diguin que t'assembles al Clooney, però en guapo, no? D'això se'n diu tirament de canya.

El veí de dalt ha dit...

Doncs jo sóc com l'Alfredo Landa, però en guapu. Empato?

Zincpiritione ha dit...

Tarambana, i quins valors morals esgrimiu per retreure'm els acudits dolents, precisament vós, que aneu pels puestus explicant l'acudit del Mistetas??? :p

Llum, la seva tieta Mersedes deu ser una gran dona. Lletja, vale, però gran!

zel, podria ser pitjor, podries estar sentint (en el sentit de "patint") un CD de la Marina Rossell.

Xexu, no et pensis... a mi m'ho diuen sovint i què vols que et digui... ni fu, ni fa! :P

veí de dalt, empato seríeu el Donald. (com volguent dir...)

El veí de dalt ha dit...

I vós la Daisy? ;-)
Per cert, no us apuntaríeu a les Històries Veïnals? Sense vós, no és el mateix...

Jordi ha dit...

Tindria una retirada a la Pilar Rahola, però en no tertulià?