dilluns, 21 de juny de 2010

El Yin i el Yang

Hom convindrà que no és el mateix una pinta de Guinness que una pinta de Guinness:



Aixins doncs, cas que en aquest bloc encara quedés algun lector o alguna lectriu, avui parlarem del Yin i el Yang. Però abans farem una breu introducció al tema per si hi ha algú de ciències, com un servidor, sense cultura ni re.

El Yin i el Yang és una cosa dels xinos que representa que són com contraris tipo bé i mal, blanc i negre, endavant i enradera, o Hong-Kong i els Omellons (repeteixo: els Omellons). Resumint, és una cosa espessa i difícila d’explicar.

Però, ai las!, tot i tractar-se d’un concepte abstracte, hom ha conseguit dibuixar-lo. Parlumenus, hi ha quatre maneres de representar-lo:

1 El Taijitu (negre pel Yin, blanc pel Yang):



2 – Les ratlletes (discontínua pel Yin, contínua pel Yang):



3 – Els caràcters xinesos:
陰陽


4 – El Sandro:



Molt probablement, una de les quatre maneres llamarà especialment l’atenció als lectors més il·lustrats. El Sandro, potser preguntareu? Sí, el Sandro, us respondré.

Perquè el Yin és la força centrífuga. És el silenci. És el fred. És la foscor.

Perquè el Yang és la força centrípeta. És el so. És l’escalfor. És la claror.

Perquè el Sandro recull aquestes dues forces antagòniques.

Perquè el Sandro és el Sandro Rosell i Feliu.

Sandro Rosell i Feliu.

Rosell i Feliu. El mal i el bé. El muermisme i el xalar. L'snobisme i l'autenticitat.





Rosell i Feliu. Talment el Yin i el Yang.

11 comentaris:

Vida ha dit...

Ja em perdonaràs, però no he entés res de res...:)

XeXu ha dit...

Que gran, que gran!! Sou un mestre, sou una autèntica bèstia de la blogosfera! Ningú no sabia explicar per què el nou president del Barça és una mena d'àngel salvador per a alguns, i un dimoni escuat per uns altres. L'han votat molts, moltíssims, i no hi ha discussió que era volgut. Altres, en canvi, insisteixen i insisteixen a treure-li draps bruts sense donar una oportunitat a que faci el que ha de fer, que és presidir el Barça. Però vós heu trobat una explicació a tot plegat, vós sou el portador de la veritat. Tot té una explicació, i aquesta és la demostració.

El veí de dalt ha dit...

Doncs a fer pim-pam amb totes dues!

sànset i utnoa ha dit...

Que el teu Yang sigui la Feliu només pot voler dir que ets una exelent persona. Ja pot estar content el president.

*Sànset*

Jordi Casanovas ha dit...

i són família o només és casualitat?

Anònim ha dit...

Ara resulta que la Rossell i la Feliu són entreparentes. Això sí que és gros!

Jordi ha dit...

Uff!! Aquest home és l'escollit. És el que salvarà el Barça, els seus cognoms ho indiquen.

Per quan la pel·lícula??

Zincpiritione ha dit...

Vida, sou de ciències, no? :P

XeXu, teniu el beure pagat! :)

Veí, digueu-me marrano, però això de pim-pam amb totes dues m'ha sonat a... daixonses.... que amb una oitant, però... amb l'altra? Eeeeeecssss!

Sànset, no tan sols sóc una excel·lent persona sinó que, ademés, tinc un autògraf seu!

Jordi Casanovas, pel bé del barcelonisme, espero que el parentesc sigui només amb els Feliu!

Anònim, quina gran paraula aquesta d'entreparentes!

Jordi, no vulgueu córrer tant! Abans de la pel·lícula han de fer el llibre!

marta (volar de nit) ha dit...

què fort, això és una provocació. vull dir, era impossible que vostè no en fes un post d'això! En dues paraules: al· ·lucinant

Yeorney ha dit...

Gran post!

Com a curiositat comento que m'encanta que anomeni els Omellons en el seu formós blog. Repeteixo: m'encanta que anomeni els Omellons en el seu formós blog.

A reveure ;)

Josep B. ha dit...

Interessant anàlisi, llàstima que com que no quedem lectors en aquest bloc potser ningú no el llegirà.

Déu meu (que no en tinc) m'estic convertint en un Zincpirionic!