dijous, 3 de juny del 2010

Senyores que fan labors

Avui que el món celebra, amb els fastos merescuts, la vuitanta-cinquena onomàstica de Tony Curtis (feliçment vivent, encara, gràcies a Déu i que sigui per molts anys, en vida seva, i que tots ho puguem veure amb salut i fenya, gràcies, de res, no es mereixen), és moment de fer balanç del primer any d’Antoni Bassas com a corresponsal de TV3 als Estats Units d’Àmèrica del Nord (mirant normal) o del Sud (cas que vingués un terratrèmol èpic que capgirés l’eix de la terra).

Després de l’expectació creada inicialment, hom convindria a valorar la tasca de l’Antoni Bassas (més conegut popularment com a Antoni Bassas) de decepcionant. I no ho dic jo, sinó que ho diuen unes senyores grans de Duchesne (Utah, EEUU) que es troben cada dilluns, dimecres i divendres, de quatre a sis, a casa d'una d'elles per fer labors:




I és que, benvolguts lectors, benamades lectrius, a Amèrica darrerament no passa re (o gairebé) re, perquè tot passa a Europa i a l'Orient. I quan hi passa alguna cosa, l’Antoni Bassas no hi és perquè està de convivències per Arizona entrevistant xèrifs que es diuen Oswaldo Rodrigues o coses aixins.

És per aixòs que l’hemisferi occidental ha convingut a acordar que l'Antoni Bassas és l’Ibrahimovic de TV3. El gran fitxatge-fiasco de la temporada. I no ho dic jo, que ho diuen unes senyores grans de Duchesne (Utah, EEUU) que es troben cada dilluns, dimecres i divendres, de quatre a sis, a casa d'una d'elles per fer labors:




I sense saber què més dir ni com acabar el post d'una manera mig digna, s'acomiaden de tots vosaltres un servidor i unes senyores grans de Duchesne (Utah, EEUU) que es troben cada dilluns, dimecres i divendres, de quatre a sis, a casa d'una d'elles per fer labors:





4 comentaris:

Efrem ha dit...

hahhahah que ningú subestimi mai a una iaia de fer labors, ténen armes dialècticles nuclears.

Sergi ha dit...

Home, voleu dir que n'hi ha per tant? En Bassas és un bon professional, no és culpa seva si ara no es barallen o passen coses estranyes als EUA. Ja passaran, però serà probablement quan ell hagi decidit tornar. Potser és ell el factor pacificador i de coherència.

llum ha dit...

Deixeu en Bassas al seu retir daurat, que ja va fer la seva feina per la pàtria en tots aquells anys de tasca sin-igual a la Catalunya ràdio , la ràdio nasional de Catalunya, anys de lluita , perdent l'alè, martell d'heretges i psocialistes varis, homeee! I el que diguin les iaies de Duchesne (Utah)els dilluns , dimecres i divendres quan fan labors de l'hogar, se me'n fot, que l'Antoni Bassas és un sant baró que haruien d'haver canonitzat abans que Mos´sèn Escriva de Balaguer, redéu!

Jordi ha dit...

M'agradava més l'etapa Bassas al tres pics i repicó. No sé, feia més caliu!

L'home èquits d'aquesta setmana es veu formòs! Crec, per la cara que fa, que no li agrada el reagueton ;-)