dilluns, 13 d’octubre del 2008

Aixòs no fa gràcia!

Benvolguts lectors, benamades lectrius, admiradíssims admiradors, benauradíssims enemics, fidelíssims devots de Santa Prisca, virtuosíssimes amigues de la senyora Dulores, eficientíssims mecànics del servei tècnic de la Fiat, generosíssims seguidors del moviment feliuista, felicíssims santvicentints i granadencs, fertilíssims pares de sis fills, agradabilíssimes senyores grans que voten Convergència, honorabilíssims funcionaris de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, impol·lutíssimes senyores de la neteja de Venture Finanzas, SA, infalibilíssims socis del RACC, esforçadíssims forjadors de les empreses que fan tapes de clavegueres i, molt especialment, els de la Fundició Dúctil Fábregas d’Igualada i els de la Fundició Dúctil Benito de Manlleu, estimadíssims i estimadíssimes tots i totes en general i dingú en particular:

gràcies, però us heu etivocat.


Un servidor no és graciós. I aquest bloc, menus.

I tot seguit us ho demostraré, tot improvisant un acudit que m’inventaré sobre la marxa, que no sé com acabarà, que per algo me l’estic inventant, però que segur que no farà riure ni re:

"Aixòs diu que era la Marina Rossell que tenia un gos que es deia Elsmeusmugrons i es veu que un dia el va perdre per un parque. I es va posar a buscar-lo tota desquiciada, però no el trobava ni re, i va preguntar a un grupet de nens que fumaven droga en un banc: Ei! Jovent! Ei! Que ruli! Ei! Penya! Ei! Què tal! Ei! Heu vist Elsmeusmugrons? Ei! I els nens van respondre que sí, que tot Catalunya els havia vist, i que sisplau no tornés a fer mai un concert amb camisa de dormir, i menus al Liceu, que als puestus s’hi ha d’anar mudat. I dit aixòs, bo i rememorant el moment, tots els nens es van posar a gumitar."

I ja està (el que us deia: etivocats, etivocats...)


17 comentaris:

Sergi ha dit...

Boníssim l'acudit! He rigut molt, elsmeusmugrons, diu!

Ei, que aquest és un premi molt merescut. Que no és un blog per fer riure. Que explica coses molt diferents amb un to molt personal. Que és un lloc d'amors i odis d'un parells de cantants. Bé, d'una cantant i d'una altra cosa. Però aquest blog és tot això i molt més, i sempre es surt d'aquí amb un somriure, i això és el que compta. I has estat a punt de guanyar el c@t a blog original també, que no diràs que tampoc t'escau! Perquè original, original... n'ets un ratu llarg. Moltes felicitats!

Jordi Casanovas ha dit...

veus com no, que no ens hem etivocat

Anna Tarambana ha dit...

Jo crec que el premit t'escau molt!!! No com el traju a la Marina! :)

On és el cava per celebrar-ho?

Rita ha dit...

Ja em dispensareu, però l'etivocat sou vos. ;-) Moltíssimes felicitats!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

Felicitats pel premi merescut, i més tenint en conpte que teniu molt bons companys de viatge a la nominació

Laia ha dit...

Oh senyor Piritione, no subestimeu ni poseu en dubte la voluntat popular mai més! Si diem que fa gràcia, és que en fa i punt! Hombre ya!! :P

felicitats!!

NeoPoeta ha dit...

Moltes Felicitats ;)

El veí de dalt ha dit...

ZInc, confessa: tu vas tenir un flirt amb la Rossel i ella et va deixar penjat per una altra. Felicitats!

Anònim ha dit...

El que us mereixeu és la Creu de Sant Jordi, l'englantina d'or als jocs florals, el premi planeta i fins i tot el Nobel.

Super Coco ha dit...

Jo estic d'acord, parlar dels mugrons de la rossell no fa gracia, fa impotencia.

Y depues me pegan collejones.

Je je je

Zincpiritione ha dit...

Gràcies a vosaltres, en vida de tots. Que per molts anys ens puguem anar llegint i comentant i que no ens falti mai la salut ni la fenya!!!

zel ha dit...

Enhorabona, Zinc....a mi si que em fas riure....i molt! llàstima que no sóc feliuista!!!!! Pistons!

Puji ha dit...

Juas juas juas juas! ...Felicitats!

Aida ha dit...

felicitats pel premit senyor zinc, per molts anys i moltes entrades :)

Què t'anava a dir ha dit...

Et mereixes el premi, però... la Fundació Dúctil benito és de Manlleu

Unknown ha dit...

Pues saps què he descobert? que quan miro el teu blog a la feina enlloc de preduïr i fer calerons per la casa gran, el firewall (o lo que sigui) em permet dir "NO" a la música de fons de na Marina Rossell. I vulguis que no, això ja m'ha alegrat el dia.

M'ha alegrat això i el fet que hagis guanyat el premit que no et mereixes perquè el teu blog és de tot menys graciós, que na Marina Rossell no n'és pas de graciosa però que bé que canta i el blog parla de na Marina Rossell i no de graciositats. I si haguessis guanyat el premit de blocs de na Marina Rossell, llavors si que n'estaria de content, i el premit estaria totalment justificat, però sinó, no!

Zincpiritione ha dit...

Gràcies i felicitats també per tu, zel!! ;)

En vida vostra, puji!

I que vós les pugueu llegir, aida!

Oooooooops, m'he colat! Volia dir la Fundició Dúctil Fábregas d'Igualada. Gràcies per l'avís, què t'anava a dir! Ara mateix ho corregeixo...

Xepe: la graciosa, quina gran beguda!