Aixòs no fa gràcia!

Benvolguts lectors, benamades lectrius, admiradíssims admiradors, benauradíssims enemics, fidelíssims devots de Santa Prisca, virtuosíssimes amigues de la senyora Dulores, eficientíssims mecànics del servei tècnic de la Fiat, generosíssims seguidors del moviment feliuista, felicíssims santvicentints i granadencs, fertilíssims pares de sis fills, agradabilíssimes senyores grans que voten Convergència, honorabilíssims funcionaris de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, impol·lutíssimes senyores de la neteja de Venture Finanzas, SA, infalibilíssims socis del RACC, esforçadíssims forjadors de les empreses que fan tapes de clavegueres i, molt especialment, els de la Fundició Dúctil Fábregas d’Igualada i els de la Fundició Dúctil Benito de Manlleu, estimadíssims i estimadíssimes tots i totes en general i dingú en particular:

gràcies, però us heu etivocat.

Un servidor no és graciós. I aquest bloc, menus.

I tot seguit us ho demostraré, tot improvisant un acudit que m’inventaré sobre la marxa, que no sé com acabarà, que per algo me l’estic inventant, però que segur que no farà riure ni re:

"Aixòs diu que era la Marina Rossell que tenia un gos que es deia Elsmeusmugrons i es veu que un dia el va perdre per un parque. I es va posar a buscar-lo tota desquiciada, però no el trobava ni re, i va preguntar a un grupet de nens que fumaven droga en un banc: Ei! Jovent! Ei! Que ruli! Ei! Penya! Ei! Què tal! Ei! Heu vist Elsmeusmugrons? Ei! I els nens van respondre que sí, que tot Catalunya els havia vist, i que sisplau no tornés a fer mai un concert amb camisa de dormir, i menus al Liceu, que als puestus s’hi ha d’anar mudat. I dit aixòs, bo i rememorant el moment, tots els nens es van posar a gumitar."

I ja està (el que us deia: etivocats, etivocats...)