dimecres, 3 de juny de 2009

Cançons de droga

Quan hom intenta fer una relació de cançons que parlen (directament o de resquitlló (bonica expressió (rodolí! (on és la sortida?????))) de droga, sempre surten les mateixes. Que si Puff, the magic dragon (and frolicked in the autumn mist in a land called honah lee...), que si Lucy in the Sky with Diamonds (everyone smiles as you drift past the flowers...), que si Stairway to Heaven (and my spirit is crying for leaving...), que si Cocaine (If you wanna hang out you've got to take her out; cocaine...), que si Mr. Tambourine Man (Take me on a trip upon your magic swirlin' ship...)... Però ai las! Hom es pregunta: i en català què. Eh? Què? És que els catalans no ens droguem, pudé? O bé us penseu que la Marina Rossell és aixins pel seu propi natural? Vale, probablement sí que ho és, però això no quita que ademés es drogui.

Benvolguts lectors, benamades lectrius, el cançoner català té una cançó (clar, al ser un cançoner què ha de tenir si no? Una xistorra? És que de vegades sembleu rucs, i necessiteu tantes explicacions i tants parèntesis que em feu perdre... tanco parèntesi i segueixo. I si algú es perd, que torni a començar. I si no teniu les competències mínimes de lectoescriptura assolides rematriculeu-vos a tercer d’egebé, però no emprenyeu més, que aixòs no és un col·legit!) Pues, com dèiem, el cançoner català té una cançó mítica dedicada nadamés i nadamenus que a l’heroïna.

És una cançó que es refereix a la droga amb termes absolutament esfereïdors:

...sirena de la mar... (l'heroïna és com el cant d'un d'aquests éssers mitològics; l'autor es deixa arrossegar per l'addicció, s'hi lliura amb cos i ànima renunciant a la pròpia llibertat)

....aquest quelcom personal, sensorial i encisador... (no cal pensar gaire per adonar-se que, amb aquests versos, l'autor reconeix sense cap mena de reparo ni vergonya que és heroïnòman)

...què tens, què tindràs tu, que veig que no té ningú... (dubte existencial, gairebe shakesperià, de l'heroïnòman cada vegada que té una dosi a les seves mans)

...sublim inspiració... (és coneguda l'afició que els artistes, especialment els de vida bohèmia, tenen per les substàncies estupefaents, amb la finalitat d'incrementar la velocitat de la sinapsi i alliberar la ment de tots els perjudicis que poden limitar la seva creativitat)

...el cor em peta... (clara al·lusió a la taquicàrdia que genera en l'organisme el consum reiterat d'heroïna)

Sí, addictes lectors, vicioses lectrius, aquesta cançó existeix i va ser composta (és un dir) el 1973 pel mític Pere Tàpias. La lletra és escruixidora (bonic adjectiu qualificatiu femení singular, fent funció d’atribut). Alguns fragments són tan evidents que hasta és raro que el Pere Tàpias pugui campar tan panxo (i no és un dir) pel carrer, sense que dingú se li acosti per demanar-li cavall.

El que molta gent no sap, però, és que per passar la censura de l'època, va haver de dissimular una mica. I per això va canviar el mot "heroïna" pel d'"Enriqueta," que no deixa de ser una manera ben carinyosa de referir-s'hi.

Escolteu-la, escolteu-la i torneu-la a escoltar: probablement quedareu també vosaltres col·locats

O, parlumenus, us semblarà que us surt sang per les orelles.



8 comentaris:

Vladimir Nabokoix ha dit...

i què me'n diu, d'en sisa, eh? Això de muntar una festa amb tot de personatges de còmic (clara referència a les al·lucinacions) en una nit clara i tranquila, fins que surti el sol, eh? Una farra de ca l'ample!
Per no parlar d'això del setè cel!

XeXu ha dit...

No puc entrar a valorar les intencions d'aquest bon home allà al 73. Només confirmaré una cosa, sang per les orelles total!

Anònim ha dit...

I després d'això què ve? La moto?
http://www.goear.com/listen/b269205/pere-tapies-la-moto

rA ha dit...

Jo tambe he pensat amb en Sisa i, es clar, en Solfa tambe...

Zincpiritione ha dit...

Vladimir, aixòs que dius és ben cert!

XeXu, a mi també me'n surt, perquè no puc parar d'escoltar-la una i altra vegada!!!!! (no pas perquè no sigui bona, eh!?) :P

Xum-pum-pa-pa-pa, Anònim!

rA, i podríem posar-hi també alguna coseta de l'Albert Pla i tot!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Sincerament, en Pere Tàpies et fa pinta de yonky? Doncs com no sigui el primer yonky bulímic de l'Història...

marta ha dit...

quina decepció, pensava que cantaries la gavina voladora

sanset i utnoa ha dit...

no m'hi havia parat a pensar, però aquest senyor s'havia de drogar molt. Si no no s'entén d'on surt RockGeneralitat o Johnny Castells...

*Sànset*