dilluns, 29 de desembre de 2008

L'any que vaig canviar de casa

Tot i que sembli que només faci un any d'aixòs, efectivament fa només un any. Sí, benvolguts lectors, benamades lectiurs: un altre any. Un any en el qual, en aquest bloc, han passat moltes coses.

Canvis n'hi ha hagut. I molts. Perquè per culpa d'alguns problemes persistents i aparentment irresolubles, un servidor va decidir canviar de casa. Però, tot i els canvis, aquest bloc ha mantingut la seva vocació de servei públic, donant a conèixer fets esfereïdors que el Govern ens amaga. Però ja ho sabeu: la veritat és allà fora. I allà fora és molt gran.

Un servidor, tot i ser de ciències, ha volgut també contribuir modestament a la salvació de la llenga catalana, ja sigui a través d'espectacles de varietées llingüístics, passant memes sintàctics, proposant anagrames, o hasta composant líriques elegíes. Però sense oblidar baix cap concepte que a part de la catalana, hi ha moltes altres llengues.

Evidentment, també hi ha hagut puestu pels cuentus. Com el del Patufot. O el del Caputxet Vermell. O el de la Latxera. Però entre tanta lletra, també s'hi han col·lat números. El 2. El 22. O hasta el 500, prensemple.

No voldria posar-me tonto, però tot aixòs és gràcies a vosaltres, que sou molts i molt bons. Sense vosaltres tampoc no haurien estat possibles alguns prèmits com aquest (que fa molta il·lusió) o aquest (que ves, tu, què vols que et digui...).

Gràcies per tot i si no ens veiem: bona entrada d'any! (però si ens veiem, que us caigui un piano al cap...)

7 comentaris:

Núr ha dit...

Doncs potser em toca piano... malament rai!! Per molts anys i que putuis continuar escrivint encara molts posts i que nosaltres et puguem continuar llegint! :D

Xepe71 ha dit...

Bon cap d'any companyer blocaire!

Jordi Casanovas ha dit...

el piano de cua o tant se val?

XeXu ha dit...

Sort que marxaré demà, i no em tocarà piano, o això espero. Prefereixo desitjar-te una bona entrada d'any, i una bona continuació, que l'any que ve ens porti a tots una sèrie de posts, com a mínim, tan bons com has fet aquest any. I a tu... a tu és igual, l'important són els posts, no?

enric ha dit...

Molts bons moments llegint-te, espero que l'any 2009 tinguis, com a mínim, aquestes bones pensades que has tingut el 2008
Per lo del piano: paraigües.

zel ha dit...

A mi no em caurà el piano...o potser sí, vés a saber... Per tant, et reboto el desig, el mateix per tu, Zinc!

Jordi ha dit...

Molt bon any i endavant, que ens fas riure molt!!