Coses que es poden fer amb 1.827 euros

Un servidor acaba de cobrar 1.827 euros de la devolució de la declaració de la renda. I ara se m'obre un dilema: què puc fer amb 1.827 euros? Per tal d'orientar la tria he fet una selecció de les millors coses que es poden fer amb 1.827 euros sense fer mal a dingú ni caure en la il·legalitat.

Podria, per exemple, comprar-me un castell inflable model "Rojo", de 5,2 m de llarg, per 4,0 m d'ample, per 3,3 m d'alt (inflat, s'entén).

O podria contractar els serveis d'un mestre d'escola pública filipina durant tot un any (amb dos mesos de vacances no renumerades).

O bé podria apuntar-me a un curs de castellà a Màlaga de 14 setmanes de durada (amb 20 sessions per setmana), tot i que no me hase mutxa falta porque ya ne tengo la mano rota de hablar-lo.

O me'n podria anar 14 dies de vacances, fent un tour pel Cairo, Alexandria, Aswan, Luxor i les costes del Mar Roig (en hotel de cinc estrelles).

O fins i tot, ai las!, podria comprar-me un fantàstic grill elèctric professional d'acer inorsidable (model llis cromat, evidentment).

O bé, posats a comprar, podria comprar una fantàstica taula ovalada extensible, model "Esterel".

O, parlant de mobles, també podria adquirir una fantàstica habitació juvenil complerta, de les barates.

O hasta podria complir el somni de la meva vida i aconseguir el tan desitjat (i imprescindibilíssim) ProCurve Switch 2810-48G, que no cal dir que el posaria en un lloc preferent del menjador, al costat de la discografia de la Feliu, i em faria el xulo davant totes les visites: mireu el meu tan desitjat i imprescindibilíssim ProCurve Switch 2810-48G, quin goig que fa al costat de la còpia dedicada del "Us ho devia", els diria tot cofoi.

Tot i que, per ser-vos sincer, el que m'agradaria més seria comprar 100 (cent) exemplars del llibre Fundamentos de la inspección de la carne, escrit pel prestigiós higienista i doctor en medicina veterinària B. Preuss. (I per què? Doncs perquè està molt B. de Preu! Uffffff....)

Algú té més propostes? Totes les aportacions seran recompensades amb la corresponent subscripció gratuïta al diari Què! (re, re...), o qui sap si hasta amb un exemplar del llibre del doctor Preuss, que ja em direu què en faria de tants...

Caminant damunt un mar de boira

...el ordenamiento jurídico no impone el derecho de soportar esta carga, aún coincidendo en el nexo causal del acto lesivo...

No t'entenc ni vull entendre't. M'han obligat a venir i tinc la intenció de fer-te boicot. Ho veus? Ara mateix, mentre tothom fa veure que t'escolta, jo tinc el cap a un altre lloc. Ningú no sap que mentre tu parles, jo estic escrivint mentalment aquest post.

..se empara en un artilugio formalista, no funcional...

Calla, sisplau, calla, que ja parles com aquell. Subordines i subordines i subordines frases que no porten enlloc. Subjecte-verb-predicat, sisplau. Subjecte-verb-predicat!

...la titularidad de la definición del objeto que tiene atribuida la consideración jurídica de...

No tinc ganes d'escoltar-te. No m'interessa el que dius. Quanta gent devem ser a la sala? Trenta-cinc? Quaranta? Alguns t'escolten amb devoció. Altres simplement et senten. Alguns dormen. I jo començo a marxar.

...se puede incardinar aquí el establecimiento de un cómputo de plazos genérico que rija...

Sense fer soroll. Començo a marxar. Ningú no ho nota, però començo a marxar. La pell, el ossos, els nervis, continuen al seu lloc. Però els sentits se'n van. Surten per la boca, per les orelles, pel nas, pels ulls. Afloren per tota la pell. I com un baf subtil s'enfilen amunt, amunt, amunt. Fins al sostre de la sala. Fins damunt les capçades dels arbres del carrer. Fins als núvols. Amunt, amunt. Més amunt.

Ja no hi sóc. Potser encara em podeu veure assegut fent veure que us escolto. Però no hi sóc. Teniu el meu cos, però no el meu esperit: aquell que seu i escolta no sóc jo. No. Jo he marxat a prendre l'aire. Amunt, amunt. Molt amunt. Més amunt dels núvols.

Volant. Somiant. Caminant per un mar de boira.

Quan tot plegat s'acabi, ja tornaré a baixar.

La Diada de les tortugues

En un acte de coherència sense precedents, els amics de infotortuga.com anuncien a la seva web que, avui, 23 de maig, se celebra el Dia Mundial de... tatatxaaaaaaan: les Tortugues!

Serveixi aquest humil post com a homenatge a les tortugues en general i al primer ministre de Sant Vicenç i les Granadines en particular per la fenya feta en el marc del Programa Nacional per a la Conservació de les Tortugues Marines (no rossells).

I ara entonem plegats amb una sola veu:

Visca les senyores tortugues!
Visca el senyor Ralph Gonsalves!

Visca Sant Vicenç i les Granadines!

Control d'assistència

Benvolguts lectors, benamades lectrius: com que no m'acabo de refiar de les estadístiques del bloc, avui farem un control sorpresa d'assistència per tenir un inventari fiable de lectors.

Tots aquells que llegiu aixòs, sisplau feu el favort de numerar-vos i deixar el vostre nom, signatura i demés datos en forma de comentari aquí sota, aviam si aixins puc saber del cert quants lectors té aquest bloc.

Per recompensar-vos l'esforç, tots els participants rebreu, com a prèmit, una subscripció gratuïta al diari Què! (re, re...) que podreu recollir cada matí a qualsevol paperera de l'àrea metropolitana.

Gràcies per la vostra col·laboració. I visca Sant Vicenç i les Granadines!

El cuentu del Caputxet Vermell

Vet aquí que no fa gaire temps, en un indret no gaire lluny d'aquí, en una caseta al mig del bosc vivia un vailet tot eixerit que es deia Ramon Maria Smithson i Folguerola, però que tothom el coneixia com el Caputxet Vermell, puix solia cobrir-se la testa amb una caputxeta d'aquest color. I no em pregunteu perquè, que aixòs és un cuentu i els cuentus ja les tenen aquestes coses.

Un dia, el seu pare va dir-li: Caputxet Vermell, pren aquest cistell ple de Gelocatils, Ibuprofens, Inistons i Valiums i porta'l a ca l'avi, que jau impedit al llit i no pot baixar a la farmàcia a comprar-ne. I el Caputxet Vermell, que era molt bona persona, va sortir de casa i va endinsar-se al bosc tot seguint el caminet que menava cap a ca l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tris-tras, tris-tras.

Però ai las! A mig camí, va sortir-li al pas una lloba que era molt i molt dolenta, però que es feia passar per bona, la molt falsa, i va preguntar-li tota melosa: ai, Caputxet Vermell, on vas tu, tan eixerit? El Caputxet, que a part de ser bona persona era molt educat, li va dir que a ca l'avi a dur-li unes medicines, perquè estava impedit i no podia baixar a la farmàcia i blablabla. I acte seguit, com que tenia molta pressa, va continuar saltironant tot xiroi cap a casa de l'avi. Tris-tras, tris-tras. Tralariloriloreta. Tris-tras, tris-tra. Tralarilorilorà

La lloba, que per si no ho sabíeu era drogodependent, mentre se li dilataven les pupil·les va pensar: mmmmmmm, droga gratis! I va agafar una drecera per arribar a ca l'avi abans que el Caputxet. Quan va arribar-hi va trucar a la porta i, fent-se passar per testigo de Jehovà, va entrar a casa, i va assassinar l'avi a sang freda, el va esbocinar i va guardar-ne els trossos al congelador perquè ho havia vist fer en algunes pel·lícules.

Quan va arribar a casa del seu estimat avi amb el cistell ple de medicines, el Caputxet va acostar-se al llit on jeia la lloba que es feia passar per l'avi i va preguntar-li tot estranyat: avi, com és que tens unes pupil·les taaaaaan dilatades? I sense temps de reaccionar, la lloba se li va tirar al damunt i va etzibar-li catorze punyalades que li van produir perforació d'un pulmó, contusions a diversos òrgans vitals i politraumatismes per tota l'ossada.

Per sort, mentre es produia l'atac, per allà la vora passava un llenyataire que casualment era membre del Tribunal Constitucional. En sentir el rebombori va entra a la casa amb la destral a punt per tallar caps i posar pau. En veure l'esgarrifosa escena, però, va envainar l'eina, es va acostar a la lloba i pessigant-li la galtona va renyar-la amb un contundent: uiiiii, dolenta més que dolenta, que aixòs no es fa!

I ja està.


Moralletja: No puc entendre-ho. Això és injust, per molt que ho digui el Tribunal Constitucional. Molt injust. A igual delicte, idèntica sanció. I punto. Incrementar les penes pels agressors? Oitant: són uns grandíssims fillsdeputa. Incrementar les penes per les agressores? També oitant: són unes grandíssimes fillesdeputa. Que hi ha menys agressores que agressors? També. Però n'hi ha. Afededéu que n'hi ha. I és injust que paguin menys.

A igual delicte, idèntica sanció.

I punto.

Declaració d'intencions

No penjaré cap post de menys de deu paraules.

El Pa del Pare Pius

Recordo que, de petit, a casa, va arribar més d'una vegada la temuda "carta de la pesseta".

Avís als lectors: el següent paràgraf conté l'explicació patillera de què era la temuda carta de la pesseta, si ja us ho sabeu us aconsello que salteu al paràgraf de sota, ja que no m'ha quedat gaire bé i me n'he anat una mica per les branques. Quedeu avisats. La carta de la pesseta era una carta que duia una moneda d'una pela enganxada amb celo i que, segons deia qui te l'enviava (que sempre era un conegut i, més concretament, en el cas de casa nostra sempre era la tieta Maria Rosa que era molt aficionada a aquestes coses com esotèriques, i hasta era una mica curandera i tot i deia que tenia poderts i que podia trencar les angines i curar carns esquixats però dingú de la família no se n'acabava de refiar i sempre recorríem al metge de capçalera o a l'automedicació, que sempre ha donat més bons resultats), l'havies de reenviar a deu persones més, afegint en cadascuna de les cartes la seva corresponent pesseta enganxada amb celo, si no volies que et caiguessin damunt un munt (ui, quant -unt junt) de desgràcies aspalusnants. Fi de l'explicació. Si ho heu entès, podeu seguir llegint. Si no heu entès re no cal que seguiu, ja que el post no millora gaire. Em sap greu. Podeu seguir navegant per altres pàgines de l'internet tan entretingudes com aquesta. Gràcies per venir. Adéu-siau.

A casa, cada vegada que va arribar la carta, vam trencar la cadena i potser és per aixòs que ara tenim el Montilla de president, però tampoc us ho podria assegurar del tot.

La qüestió és que un servidor de vostès sempre ha cregut que en l'origen dels memes que es reprodueixen exponencialment per la blocosfera o dels powerpoints que has de reenviar a vuitanta coneguts si no vols que et caigui damunt del cap una pluja de senyors amb les hetxures del Miquel Iceta, hi havia la carta de la pesseta. Trenca la cadena i et trencaràs el cap, com si diguéssim.

Però ai las! Avui m'ha arribat una cadena d'aquestes més antiga encara que la de la carta de la pesseta i tot. Sujuru! L'he trobat molt i molt curiosa, però l'he refusat. Perquè? Total, per trencar-la... doncs aixòs.

La cadena que avui ha intentat colar-me un conegut és la del Pa del Pare Pius. No la coneixeu? Ignorants! Com es nota que no teniu cultura ni re! Us hauria de caure la cara de vergonya. Sort en teniu que sóc bona persona i us l'explicaré (que si haguéssiu clicat l'enllaç que hi ha aquí dalt on diu "Pa del Pare Pius" en colorets no caldria, perquè va a parar a una pàgina que ho explica molt bé, però com que sou aixins, fets i deixats estar, segur que no ho heu fet i espereu que us l'expliqui jo, oi? Quin morro, perfavort!). La cadena del Pa del Pare Pius consisteix en que et passen una mica de massa mare per fer pa. Tu la fas créixer durant deu dies i al cap d'aquest temps en fas quatre trossos. Un te'l quedes per tu i en fas el pa i les altres tres les dones a tres persones perquè facin el mateix que tu (és a dir, el primo: fer-la créixer durant deu dies i dividir-la en quatre parts, una per ells i les altres tres per blablabla...). Diuen els entesos que la primera massa mare original es va pastar fa molts i molts i molts anys. Conclusió: veeeeeecs, quin fàstic!

Per sort he sabut dir que NO abans que m'ho encolomessin, no fos cas que em caiguessin damunt del cap l'Iceta i el Benach plegats (entenent "plegats" com a "junts", no pas com a "doblegats una o més vegades" com uns llençols, per posar un exemple entenedor).

Us ho explico més que res, perquè aneu al tanto, que sembla que la cadena aquests dies volta per Catalunya. No hi caigueu, perfavort!

De res.

Colesterolèmia

En un acte de sinceritat sense precedents, i sota el risc de perdre el tan preuat anonimat, procedeixo a fer públic (en forma de taula i de gràfic) l'evolució del meu nivell de colesterol durant el darrer sexenni:

(Evolució del meu nivell de colesterol durant el darrer sexenni en forma de taula)

(Evolució del meu nivell de colesterol durant el darrer sexenni en forma de gràfic)

I ara, si m'ho permeteu, me'n vaig a gaudir d'un pollastre rostit que està preparant molt diligentment la senyora Piritione.

Bon profit.