dijous, 30 d’abril del 2009

Tal nit farà un any

Tal nit farà un any que obríem la porta de casa i ballàvem un vals. Un, dos, tres, un, dos, tres. Touché, senyoreta. Touché. Permeti'm que em presenti: sóc el seu company de vida. El seu amant etern. Un pallasso amb alts i baixos que farà la muntanya russa de la vida amb vostè, missenyora. Però ojo, que això va en sèrio i no té marxa enrera. Res ja no serà igual: desea guardar cambios?

(Intueixo un sí, sí, sí, fent saltets damunt del llit amb les ales esteses.)

Tal nit farà un any i tal altra en farà més. Mil. Vint-i-dos. Tres i tot.

E tale notte capirai, in un solo momento, cosa vuol dire un anno d'amore.

O mile. O ventidue.


Powered by Castpost

dilluns, 27 d’abril del 2009

Excuses

Benvolguts lectors, benamades lectrius, virtuosíssimes senyores de fer fenyes de les oficines del Col·legi Oficial de Protèsics Dentals de Catalunya (Provença, 337, 3er. 1ª):

observadors de mena (que ara és Orange) com sou tots, ja us deveu haver percatat que avui fa exactament trenta-vuit dies que un servidor no publica re de re. Concretament, des del passat 17 de març, gloriós jorn de Sant Patrici, aquest bloc ha romàs en la més absoluta inòpia, en una latència* catatònica, talment un cadàver criogenitzat, talment la crisàlide d’un lepidòpter, talment l’evolució musical de la Marina Rossell durant els darrers setanta-cinc anys. Zero, vamos.

Potser, només potser, tal volta hom es preguntarà: i per què? Quin tèrbol atzur m’ha menat vers aquests viaranys embardissats que m’allunyen de l’activitat blocaire? Per què aquesta deixadès? Per què aquesta inactivitat? A continuació, fidelíssims lectors, perfectíssimes lectrius, us ofereixo una selecció de deu (10) excuses creïbles per justificar qualsevol absència, ja sigui virtual com aquesta que ens ateny, ja sigui real, com pransemple quan arribeu tard a la fenya. Evidentment, una de les deu (10) és certa. Com d’habitud, aquells que encerteu la resposta correcta s’endureu una subscripció per un any al prestigiós diari Què! (re, re...) que podreu recollir puntualment cada matí en qualsevol paperera de l’àrea metropolitana.

1. Perquè m’he tornat a metamorfositzar en una croqueta de brandada de bacallà, i no tinc manetes per escriure. De fet, aquest post me l’està escrivint una gamba a l’ajillo...

2. Perquè es veu que ja...

3. Perquè des que han nascut les bessones que no tinc temps per re.

4. Holaaaaa tiessssssssssssssssss!!!!!!! Perquè he estat molt ocupada actualitzant l’altre bloc. Tiessssssssssss, ca fort, que en tinc un altreeeeeeeeeeeeeeee. I és guapíssssssssssssssim!!!!! Però no s’udiré quin és, que no vull que dingú s’ananteriiiiiiiiii!!!!!!

5. Perquè [mode groller on] no m’ha rotat dels collons escriure [mode groller off]

6. Perquè el darrer post era tan bo que no volia que ningú se’l perdés.

7. Perquè he estat ocupat llegint Vida i Destí. Obro parèntesi. Reverència i ovació. Tanco parèntesi.

8. Perquè m’he comprat una Bonzai Chopper i ara em passo els dies (i les nits) ratllant pastanaga.

9. Perquè he anat a l'estranger a veure la Vaca Ció.

10. Perquè aquest bloc ha tancat i, de fet, aixòs que llegiu és un post pòstum.



*Nota de l’autor pels lectors de ciències que no tenen cultura ni re: Latència, juntament amb Estònia i Lituània, és una de les tres repúbliques bàltiques independitzades de Rússia l’any 1991.