Quan un servidor era petit, solia jugar amb un Amstrad CPC6128 a l'Animal, Vegetal, Mineral. Era un dels jocs mítics d'aquella època: tu et pensaves un objecte (que havia de ser un animal, un vegetal o un mineral) i l'ordinador, a partir d'unes quantes preguntes que es contestaven amb un sí o amb un no, t'intentava endevinar quin animal, vegetal o mineral estaves pensant.
Una versió actualitzada i (aparentment) millorada del joc és l'Akinator. Ja no es juga amb objectes, sinó directament amb persones. Tu penses en algú èquits (sigui real o de ficció) i en menys de 20 preguntes l'Akinator t'endevina en qui coi estàs pensant.
Un servidor no s'ha pogut estar de provar-ho. He entrat a la pàgina i en comptes de pensar en un vaca lletera, una roca metamòrfica o una pera llimonera, com quan jugava amb l'enyorat Amstrad, he pensat en l'animal més bell, la joia més preciosa, la flor més flairosa: la Núria Feliu (digna dels colorins i la negreta). I aviam, Akinator, si me l'endevines.
1 - El personaje vive en el mismo país que usted?
Oitant! No només hi viu, puix el personifica i el dignifica amb sa melodiosa i avellutada veu!
...
4 - Su personaje es rubio?
Home, aquí sí, aquí no...
...
6 - Su personaje es un adolescente?
Tot i sa jovenívola veu, hom ja no la consideraria adolescent del tot (però per poc...)
...
10 - Su personaje forma parte del mundo de la canción?
Per favort! No és que en formi part, és que l'és!
...
15 - Su personaje vive con su madre?
Si es refereix a ma mare, no. Si es refereix a la seva d'ella mateixa, tampoc.
...
16 - Su personaje falleció?
No! I déu-nos-en guard, que amb aixòs no es fa bromes!
...
20 - Su personaje es de tipo alocado?
Sí, però no. És seny i rauxa a l'ensems. Té un aire beatífic, però amb un deix trapella que fa tornar boig els mascles (i algunes femelles i tot)
...
Pienso en...
Uns segons de tensió. El cor em batega. Com va aixòs? M'apareixerà el seu nom a la pantalla de l'ordinador? O hasta pudé hi haurà una foto seva? Quin pentinat lluirà? Sonarà una cançó seva de fons?
I quan ja estic preparat per gaudir d'una marea de plaer, d'una orgia dels sentits i d'una gaubança de l'ànima, quan s'acosta aquell moment perfecte de l'èxtasi, aquell instant de felicitat completa, quan ja s'intueix sota la camisa la pell de gallina (i sota els pantalons una altra mena de cosa), quan dono gràcies als déus per l'Akinator, el destí em juga la pitjor mala passada que em pot jugar en aquell moment i m'apareix aixòs:
I el plaer esdevé dolor. I la gaubança, malícia. I la felicitat perfecta es torna un patiment que deriva en un ira mal païda contra tot. Contra el món.
I, sobretot, contra l'Akinator.
Una versió actualitzada i (aparentment) millorada del joc és l'Akinator. Ja no es juga amb objectes, sinó directament amb persones. Tu penses en algú èquits (sigui real o de ficció) i en menys de 20 preguntes l'Akinator t'endevina en qui coi estàs pensant.
Un servidor no s'ha pogut estar de provar-ho. He entrat a la pàgina i en comptes de pensar en un vaca lletera, una roca metamòrfica o una pera llimonera, com quan jugava amb l'enyorat Amstrad, he pensat en l'animal més bell, la joia més preciosa, la flor més flairosa: la Núria Feliu (digna dels colorins i la negreta). I aviam, Akinator, si me l'endevines.
1 - El personaje vive en el mismo país que usted?
Oitant! No només hi viu, puix el personifica i el dignifica amb sa melodiosa i avellutada veu!
...
4 - Su personaje es rubio?
Home, aquí sí, aquí no...
...
6 - Su personaje es un adolescente?
Tot i sa jovenívola veu, hom ja no la consideraria adolescent del tot (però per poc...)
...
10 - Su personaje forma parte del mundo de la canción?
Per favort! No és que en formi part, és que l'és!
...
15 - Su personaje vive con su madre?
Si es refereix a ma mare, no. Si es refereix a la seva d'ella mateixa, tampoc.
...
16 - Su personaje falleció?
No! I déu-nos-en guard, que amb aixòs no es fa bromes!
...
20 - Su personaje es de tipo alocado?
Sí, però no. És seny i rauxa a l'ensems. Té un aire beatífic, però amb un deix trapella que fa tornar boig els mascles (i algunes femelles i tot)
...
Pienso en...
Uns segons de tensió. El cor em batega. Com va aixòs? M'apareixerà el seu nom a la pantalla de l'ordinador? O hasta pudé hi haurà una foto seva? Quin pentinat lluirà? Sonarà una cançó seva de fons?
I quan ja estic preparat per gaudir d'una marea de plaer, d'una orgia dels sentits i d'una gaubança de l'ànima, quan s'acosta aquell moment perfecte de l'èxtasi, aquell instant de felicitat completa, quan ja s'intueix sota la camisa la pell de gallina (i sota els pantalons una altra mena de cosa), quan dono gràcies als déus per l'Akinator, el destí em juga la pitjor mala passada que em pot jugar en aquell moment i m'apareix aixòs:
I el plaer esdevé dolor. I la gaubança, malícia. I la felicitat perfecta es torna un patiment que deriva en un ira mal païda contra tot. Contra el món.
I, sobretot, contra l'Akinator.
