dimecres, 28 de gener del 2009

Planeta imaginari

Un Debussy no és un Déjà vu, però si tanques els ulls mentre l'MP3 canta, veuràs putxinel·lis de paper maixé.

Llavors serà dissabte i, com de petits, ens despertarem en un llit de vidre. En un país de paper. En un planeta imaginat. En un univers catòdic i protovirtual.
I jugarem a pintar cucaferes amb tots els grisos del món.

Ben mirat, som hereus d'aquest planeta imaginari. Grumets d'una galera que solca la lluna de Méliès.
De grans, serem genis. Segur.

(i ara que ja en som, de grans i de genis, m'adono que tenia rao)

Un Debussy no és un Déjà vu, grumets.

Però hi ajuda.

dijous, 22 de gener del 2009

Els tres millors acudits de la història

Benvolgut lector: estàs cansat que et diguin que ets un avorrit, un ensopit, un peixbullit? Et fa ràbia a aquell típic company de fenya gracioset que es passa el dia fent brometes estúpides, jeje, jiji? Confessa-ho: li trencaries les cames de l'enveja que et fa, oi que si?

Benvolguda lectriu: no saps de què parlar quan puges a l'ascensor de la fenya amb el jefe? N'estàs tipa d'aquelles sobretaules dels dinars familiars on dingú diu res divertit, ni graciós, ni re? En el teu grup d'amistats exerceixes el rol d'amiga-rància-que-dóna-mal-rollo-als-demés?

Tiaaaaaaaa, et quedes supertallada quan aquell tiu que està superbo de l'insti et demana, osea, si li pots passar els apunts de mates? Ostiiiiiii ca foooort! Et ralla mogollon no saber què dir quan a la disco el tiu que està superbo de l'insti et demana foc per fumar droga? El tiu que està superbo de l'insti no t'agrega al Facebook perquè creu que ets una muerma?

En definitiva, resumint, i siguis qui siguis: no tens conversa? No ets mai l'anima de la festa?

Doncs tot aixòs s'ha acabat, benvolgut lector, benamada lectriu! Aquest bloc, seguint la seva humil vocació de servei públic us ofereix el remei als vostres mals. Aquí teniu tres acudits, tres, que us convertiran en uns éssers endimoniadament graciosos. Sereu, per fi, l'ànima de les festes. Aquells que abans us ignoraven us veneraran. I hasta tindreu milions d'amics que us agregaran al Facebook per poder gaudir del vostre aspactaculà sentit de l'humor.

Heus ací els tres acudits. No em resta sinó desitjar-vos que, un cop els hagueu llegit i memoritzat, aquesta nova vida que esteu a punt de començar com a cracks de l'humor us sigui molt i molt pròspera i feliça.

Acudit 1:

Com es pregunta "Em pots ajudar a rellenar aquest formulari?" en swahili?

Acudit 2:

Com es diu el Ministre de Transports de Rússia?

Acudit 3:

S'obre el teló. Es veu un botiguer italià que exclama: De fet, no sé perquè estic tan trist. Es tanca el teló. Nom del personatge famós?

*Trobareu la resposta en el primer comentari d'aquest post. No el llegiu si no voleu que us canviï la vida. Ale, ja us he avisat. Condiciones sujetas a disponibilidad del artículo promocionado. Sugerencia de presentación. Contiene sulfitos.

dimarts, 20 de gener del 2009

Sense títol, encara

Benvolguts lectors, benamades lectrius:

lamento comunicar-vos que el brillant, trencador i hasta una mica estratosfèric post previst per avui encara no està enllestit. Tanmateix, mentre resteu a l'espera de poder-lo llegir, us convido a penjar els vostres comentaris de manera anticipada i, més endavant, ja passarem comptes.

Gràcies per tot. I perdoneu les disculpes.

divendres, 16 de gener del 2009

I tres.

Un divendres qualsevol a la part alta de Barcelona

Hivern. tres quarts i mig de vuit A.M. del dematí.

Núvols a mar. Lluna a muntanya. Ja clareja.

Un servidor mena els seus passos cap a l'oficina. Tris-tras, tris-tras. El seu cap, però, va per altres camins.

L'MP3 deixa Debussy enrere i abandona un planeta imaginari per aterrar al Piemont.

Come le onde del mare, come le stelle del maaaaaaaaaare. Camino fent saltironets. Tris-tras, tris-tras. Alehop. Tris-tras. Tris-Tras. Alehop.

M'agrada el dia d'avui. Sí, vale, és fred. Però és maco. Perquè la vida és xula. Perquè Debussy. Perquè Testa. Perquè el mar. Perquè la lluna. Perquè clareja. Perquè sí. Perquè tu. Perquè nosaltres. Perquè tot.

I perquè avui en Zinc fa tres anyets i... què voleu que hi faci si m'agrada que sigui aixins?

dimecres, 14 de gener del 2009

Cinquanta-un homes

L'home que mai no té fred. L'home que surt de casa abrigat i amb bufanda. L'home que va caminant, tris-tras, tris-tras. I l'home que va en tren: l'home que hi fa sudokus; l'home que hi llegeix els clàssics; l'home que hi llegeix l'ADN. L'home que escolta el Basté. L'home que escolta el no-res quan ve un túnel. L'home que escolta Debussy, als túnels i a cel ras. L'home que escolta les converses dels altres. L'home que no escolta. L'home que parla. I el que no diu re. L'home que sempre saluda. I l'home que no ho fa mai. L'home que va. L'home que torna. L'home que, quan va, seu al final del segon vagó. L'home que, quan torna, va dret al primer.

L'home que agafa l'ascensor. I el que puja per les escales. L'home que no sap parlar per telèfon. L'home que despenja amb un agradabilíssim sí, digui'm. L'home que passa desapercebut davant l'ordinador. L'home que riu. L'home que fa riure. L'home que treballa molt. I el que mandreja. L'home que en sap. L'home que tot just n'aprèn. L'home que decideix. I el que no decideix. I el que diu que si, que oitant. I el que diu que no, que decapmanera. L'home que soluciona problemes. L'home que en crea. L'home previsible. L'home sorprenent. L'home que coneixes. I el que no acabes de conèixer mai.

L'home de ciències. L'home que escriu. L'home que pensa. L'home que actua.

L'home que té sort. El que té molta sort. I el que té moltíssima sort.

L'home modest. L'home brillant.

I l'home que reconeix cadascun d'aquests altres cinquanta homes i s'hi sap trobar. Perquè no som plans. Perquè som polièdrics. Mediocres, d'acord, potser sí, però polièdrics.

I, entre cadascun dels costats oposats que ens donen forma i volum, hi ha sempre un bocí de nosaltres. Perquè som contradictoris. Perquè si tenim un punt mediocre, devem tenir, també, a la força, un punt genial.

Perquè no som perfectes. I perquè tampoc no estem tan malament.

Què carai.

dilluns, 12 de gener del 2009

Mals propòsits

Heus ací una relació de coses que un servidor es proposa fer durant aquest any que acabem d'encetar, i que hom convindrà a considerar com a Mals Propòsits:

  • Robaré material d'oficina de la fenya. Especialment bolis Pilot, cedés i devedés.
  • Llençaré, conscientment, la tapa dels llagurts a la bossa del contenidor groc.
  • No m'apuntaré al gimnàs.
  • Escoltaré (i, qui sap si se m'enganxarà i tot), alguna cançó de la Marina Rossell (los ángeles están de moooooooda, porqué nos hasen faltaaaaaaa...).
  • Llegiré un llibre del Carlos Ruiz-Zafón.
  • Quan s'acabi el paper de la impressora de la fenya, no el canviaré. Esperaré que ho faci qui vulgui imprimir després de mi. Jo ja n'estic tip! Perquè sempre m'ha de tocar a mi (o a tu, benvolgut lector, benamada lectriu) fer-ho?
  • Crearé un grup al Facebook reivindicant alguna cosa que no importi absolutament gens a dingú. Convidaré Incordiaré a tots els meus amics perquè s'hi uneixin, i si ignoren la invitació hi insistiré. Si ells m'ho fan a mi, jo tinc dret a tornar-m'hi, hombre, ya.
  • Permetré que la senyora Piritione desenvolupi la seva vena cleptòmana. No m'enfadaré, ni faré aspavientos de cap mena si, sense voler-ho, es posa alguna cosa a la butxaca a les botigues de souvenirs dels països que visitem durant l'any.
  • Escriuré, d'amagat, posts a la fenya que, molt probablement, seran tan dolents com aquest.
  • Continuaré sent hipòcrita davant del jefe#3 i li diré a tot que sí, que oitant, però després faré el que em sembli.

I també menjaré més ous ferrats.

dijous, 8 de gener del 2009

L'apocalipsi blanca

En aquells dies s'esdevingué un fet prodigiós que feu sotsobrar la consciència i l'enteniment de moltes persones. Amb veritat us dic que caigueren del cel uns fragments d'una cosa blanca i freda que hom convingué a anomenar "neu". I tothom es meravellà del fet. I petits i grans se'n regossijaren, puix va ser un fet mai vist i absolutament inesperat, perquè no havia passat mai abans, i menus a l'hivern.

I diuen les cròniques que la magnitud de la nevada va ser tal que, pransemple, hasta la bonica població de Santa Maria d'Oló va desaparèixer del mapa, colgada sota una espessa capa de 0,07 m (sí, metres!) d'aquesta cosa mai vista anomenada "neu". I van ser moltes i moltes les ciutats soterrades sota aquesta cosa blanca i freda que queia del cel. Però tot i la devastació provocada per aquest inèdit meteor, gràcies a la intercessió divina dingú no va morir de fam. Ni de fred. Ni d'inanició. Ni de disenteria. Ni a dingú no li aparegueren pústules infeccioses a la pell, ni bubons a l'engonal. I tothom restà embadalit.

I la gent, que tenia poca fenya perquè estava de vacacions, feu retratus dels carrers i places de llurs viles i els envià a TV3, per viam si els posaven. I els homes i la dona del temps de TV3 restaren també astorats, i es posaren l'anorac, i anaren a fer El Temps en directe des de Begues per donar testimoni del fet, puix eren molts els incrèduls que es negaven a acceptar com a cert aquest esdeveniment extraordinari. I aquells que ho veieren, ho cregueren, perquè Begues (o les ruïnes que quedaven d'ella) havia desaparegut sota 0,0002 km (sí, kilòmetres!) d'aquesta cosa anomenada "neu".

I tot el poble català en ple, com agilipollat, posant en risc llur salut i seguretat, sortí a la intempèrie a contemplar la meravella que narraven els homes i la dona del temps de TV3. I tothom quedà com obnubilat davant l'apocalíptic espectacle d'allò que hom convigué a anomenar "neu". I hasta a algunes iaies els sortiren penellons als peus i tot. I tothom trobà que el món estava finant, llevat d'algun benaventurat inadaptat que cregué que no n'hi havia per tant.

I amb veritat us dic que aquests fets són reals i van passar bembé aixins com ho he narrat, i aixins mateix ho van recollir tots els medis de comunicació de l'època.

I és per aixòs que us demano que qui tingui orelles que escolti. I qui no en tingui, que cliqui aixòs i doni gràcies de no tenir-ne.

Aixins sia.

dimarts, 6 de gener del 2009

Regal invisible (però audible)

Mai no m'ha agradat gaire aixòs dels amics invisibles. Però sempre que hi he participat, m'he esforçat per tal que el regal que faig compleixi els tres requisits bàsics que ha de complir el regal perfecte per a fer a un amic invisible:

1 - Ha de ser lleig
2 - Ha de ser barat
3 - Ha de ser completament inútil

Crec que aquesta vegada ho he aconseguit. Aixins doncs:


Natàlia, aquest és el teu regal!