Onze i mig, tretze, catorze i mig

Mode atzar. Nivell vuit. Pes seixanta-quatre. Temps vint-i-cinc. Velocitat inicial onze i mig. Start.

M’hi poso i, com que no tinc altra fenya que anar fent, m’entretinc comptant. 

I compto vint-i-sis passes cada deu segons. Ves, tu, qui ho diria.

Multiplico. Divideixo. Factors de conversió. Regla de tres. Començo a suar. Arrodoneixo.

Onze kilòmetres i mig per hora són cent noranta dos metres cada minut.

O trenta dos metres cada deu segons. Ergo, trenta dos metres cada vint-i-sis passes. Ergo, cada passa fa un metre i vint-i-cinc. Ergo, no son passes sinó gambades. I amb pendent. Ergo, suo. Suo molt.

I quan falten cinc minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la primera gran paradoxa: just quan estic més cansat, accelero. Tretze kilòmetres per hora. Metre quaranta per gambada (calculat a gabinet, que diuen, que la sang ja no rega prou per fer numbros de memòria a camp). I suo. Suo més. Suo i panteixo (bonic verb intransitiu, tot i ser degut precisament al fet d’estar transitant en excés*).

I quan falten dos minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la segona gran paradoxa: just quan ja no puc més, accelero de nou. Catorze kilòmetres i mig per hora.  Metre i mig llarg per gambada (calculat a gabinet, també, que ara ja no sóc persona ni re).

Fins arribar als vint-i-cinc minuts. Suat, panteixant i vermell com (a escollir) la sang d'un cor de jaspi (pels poetes amateurs), o un pebrot (per als hortofruticultors i el públic en general).

I després, ralentí. Dos minuts de refredament a set coma dos kilòmetres per hora per acabar de suar molt, panteixar mes i, diguem-ho tot, cagar-me en qui va inventar el deport.

Resum en pantalla: vint-i-set minuts. Cinc kilòmetres. Quatre mil gambades i picu. Nosequantes centes calories cremades.

Pas ferm Tentines fins a la dutxa. Quatre tites pel camí. I cap a casa com nou, amb aquella curiosa i contradictòria sensació tan agradable d'estar absolutament trinxat.

*Xist

Glucosa

I ara, en el marc de l'aclamada sèrie Coses que no importen bembé re a dingú, heus ací l'evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de gràfic (pels de ciències) i de taula (també pels de ciències)*. No cal dir que, com sempre, tot és basat en datos reals.

 

Evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de gràfic. 

Font: el·laboració pròpia, que sempre és més guai

Evolució del meu nivell de glucosa en suero durant els darrers nou anys, presentat en forma de taula. 

Font: el·laboració pròpia, que sí, que és guai, però cansa...

(*) Els de lletres poden convalidar la lectura d'aquest apunt llegint aquest interessantíssim (noti's la cursiva indicant cert rintintín) recull de poemes dedicats al sucre, que no és bembé el mateix, però ja farà el fet.

I cinc

Un diumenge qualsevol a la part alta de Barcelona.

Hivern. Tres quarts i mig tocats de les vuit A.M. del dematí.

Encara és negra nit, però mirant cap a mar s’intueix l’inici d’un dia clar (suposo). Fa una mica de fred (suposo) El carrer encara és desert (suposo, també, perquè, de fet, no hi sóc).

Si no fos festa, veuríeu com un servidor mena els seus passos cap a l'oficina tot saltironejant. Tris-tras. Tris-tras. Escoltant música per l'emapetrès. Tris-tras. Tris-tras. Ajustant el ritme dels seus passos al ritme d’una Funny Little Frog. Tris-tras. Tris-tras. Alehop.

Però avui és diumenge i no m’hi veureu. Perquè sóc a casa. Dormint.

Perquè avui és festa. Festa grossa.

Perquè avui el Zinc no en fan un. Ni dos. Ni tres. Ni quatre. Avui el Zinc en fa cinc. Cinc anys.

Uf.

No ho hauria dit mai. Cinc anys. Un lustre. Mitja dècada. Una vintena part de segle. Uf.

Mira que n’he explicat de coses en cinc anys. I mira, també, tu, vés, si n’explicaré, de coses, en els anys que (suposo) vindran. Però el millor de tot és el que no sabeu. El millor són les coses que no us he explicat. Les que no us explicaré mai. I jo ja m’entenc.

I tu, també.

Avui és festa. Festa grossa. Perquè ja fa cinc anys d'això i... què voleu que hi faci si m'agrada que sigui aixins?

Scan Ear

Després d'haver revisat per enèssima vegada la filmografia completa de Werner Herzog, Kenji Mizoguchi, Carl Theodor Dreyer, Rainer Werner Fassbinder i Joel Joan, he pres la determinació de presentar-me al Prèmit al Més Millor Curtmetratge Documental (PMMCD) en la propera edició dels premis Gaudí (gala que, molt probablement, se celebrarà al lavabo de senyores de l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, i encara sobrarà puestu).

Amb una proposta arriscada i transgressora, un servidor ha apostat per la meta-realitat. Sí , benvolguts lectors, benamades lectrius, posant en perill la pròpia  integritat, m'he escanejat l'orella!

El resultat és aquest esfereïdor docu-reality:

(Ah! I de cara al proper llençament en DVD, he estat treballant una mica en els extres; aquí trobareu un avenç del making of)

Definició

apunt

1 m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu.

2 m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Quan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.

3 m. [IN] [LC] Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc. Trobo que fa molt temps que en Zinc no fa cap apunt al seu bloc; hasta començo a estar una mica amb ànsia i tot: algú sap si li ha passat algo?