Benvolguts lectors, benamades lectrius:un servidor s'absentarà uns dies d'aquest bloc, puix marxa de vacacions a un puestu. Per omplir el buit, si les teles es passen l'estiu colant repeticions de Los Vigilantes de la Playa, perquè no pot fer també una cosa semblant aquest bloc? Així doncs, us deixo amb la reposició del post emès el passat 7 de setembre de 2007 i que duu l'interessant títol de "Cosmogonia". Cosmogonia 1 f. [FIA] [FS] [RE] Teoria, sistema, de caràcter mític, religiós, filosòfic o científic, sobre la formació de l’Univers.
Hom diu que una vegada, en un indret anomenat Magrathea, uns senyors molt savis van inventar una màquina de pensar que havia de trobar la Resposta al Sentit de la Vida, de l'Univers i de Tot Plegat. La màquina, després de pensar molt i molt i molt, els va donar la resposta que buscaven: 42.
Els savis no sabien què pensar. 42? 42 què? Se'ls va obrir un nou interrogant. Tenien la Resposta Definitiva, però els faltava la Pregunta Definitiva. I per això van inventar una segona màquina de pensar, molt més potent que la primera. Li van dir Planeta Terra.
Algunes males llengües diuen que, ai las!, després de més de 10 milions d'anys pensant, quan la màquina estava a punt de trobar la Pregunta Definitiva, va explotar.
Tot i que la teoria té el seu què, creacionistes, evolucionistes i ontòlegs en general, no han acabat de posar-se d'acord a l'hora d'adoptar-la com a única i veritable Cosmogonia Definitiva.
Però un servidor de vostès, en una revelació cosmogònica sense precedents experimentada dilluns passat durant una pausa publicitària de Supermodelo 2007, ha assolit el Coneixement sobre la Veritat Definitiva. Podria vendre-la, publicar-la en exclusiva al Pronto (secció: El doctor al habla) i forrar-me. O bé podria callar i quedar-me la Veritat per mi mateix. Però sóc tan bona persona que vull ensenyar-vos-la (la Veritat, vull dir). I de gratis.
Resulta que al principi no hi havia re de re. Però un dia, cap a quarts de quatre de la tarda, es va sentir un Patapuuuum molt gros i va aparèixer del no-re un caixer automàtic de la Caixa de Pensions. I de l'expenedor de sobres-per-a-fer-ingressos en va sortir expedit el primer homínid. Es deia Víctor Sauler Portal.
I tot l'univers era contingut en aquells dos elements. Però Víctor Sauler Portal es trobava sol i desitjava amb totes les seves forces tenir amiguets que obrissin una cartilla a la Caixa i hi domiciliessin la nòmina. I al cap de quaranta-dos minuts es va sentir un Patapuuuum molt gros i, del no-res, va aparèixer el senyor Venanci de Girona (que té sis fills), disposat a obrir una hipoteca a la Caixa.
Però com que el Cosmos es limitava al caixer automàtic, al Víctor Sauler Portal i al senyor Venanci de Girona (que té sis fills), encara no existia Girona i, per tant, el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) no tenia res per hipotecar.
Però quaranta-dos minuts més tard, cap a mig quart de cinc, es va sentir una altre Patapuuuuum molt gros i es va crear Girona. I com que Girona s'havia d'ubicar a Catalunya, però encara no existia Catalunya, al cap de quaranta-dos minuts més, cap als volts de les sis, es va crear Catalunya. I així, amb cadència picarda i a intervals de quaranta-dos minuts exactes, es va anar creant l'hemisferi occidental, el KH7, la Maria Gorgues, el llac de Banyoles (amb la carpa Ramona inclosa), el pròxim orient, la Fiat, la saga Feliu (tieta i neboda), el 3/24, la Senyora Dulores, el pretèrit perfet d'indicatiu (forma simple), la Fanta, els fectus, la vaca Concepció, la immobiliària Montebalito, l'Espàrtac Peran, el jefe#3, la Westminster Peruana S.A., els Bocabits i, per un error de càlcul, la Marina Rossell.
I és per això que encara ara la Caixa és accionista propietària de totes les coses visibles i invisibles. Amén.